Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Qàdir»

Salta a la navegació Salta a la cerca
retocs AWB
m (neteja i estandardització de codi)
(retocs AWB)
El ''[[amir al-umara]]'' [[buwàyhida]] [[Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla]] va destronar a [[al-Tai]], cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad. Inicialment al-Qàhir li va donar suport. Durant els primers anys els governadors orientals, [[samànides]] i [[gaznèvides]], no el van reconèixer, però vers el [[1000]] ja ho havien fet. En aquest temps va concedir divers làqabs honorífics a Baha al-Dawla i va acceptar el matrimoni amb la seva filla (que va morir abans de l'enllaç). En aquest temps els seus recursos financers eren limitats; va poder edificar una mesquita a [[Bagdad]] (la sisena) coneguda com a Bab Harb ([[993]]) i va declarar hereu (davant una assemblea de peregrins) al seu fill Muhammad, amb títol d'al-Ghàlib billah.
 
A partir de l'any [[1000]] Baha al-Dawla es va instal·lar a [[ShirazXiraz]] i Iraq va esdevenir de fet una província del seu regne, en la quequal el califa tenia certa autonomia. En aquest temps va poder restablir la ''khutba'' en nom del califa abbàssida a [[Bahrayn]] (Aràbia Oriental) i la [[Yamama]] (Aràbia central). Baha al-Dawla va proposar ([[1004]]) al xerif Abu Ahmad al-Musawi com a gran cadi, síndic dels alides, president del tribunal d'abusos i emir del pelegrinatge, però el califa s'hi va oposar, per disconformitat en l'exercici de magistratures principals pels alides defensant el règim sunnita que ell mateix representava. El [[1008]] es va produir un incident polític religiós quan Ibn Masud va fer una lectura de l'alcorà que fou considerada inexacte pels sunnites, i el califa va reunir una comissió que va condemnar la interpretació d'Ibn Masud (abril de [[1008]]); un xiïta que llençar una maledicció, fou detingut i executat. En aquest temps la propaganda fatimita era intensa i es deixava notar a [[Bagdad]] i l'emir Kirwash de [[Mossul]] (que dominava fins [[al-Anbar]]) va fer la ''khutba'' en nom del califa fatimita (agost del [[1010]]).
 
Baha al-Dawla i el califa van aturar les seves discòrdies religioses davant el perill que pels dos representava el califat fatimita. El sultà va intervenir davant Kirwash que va restablir la khutba abbàssida ([[1011]]). El califa va fer llegir públicament un manifest en el quequal condemnava la doctrina [[fatimita]], criticava la genealogia dels fatimites i declarava als [[ismaïlites]] enemics de l'islam. Els principals teòlegs sunnites i imamites signaven el manifest.
 
Baha al-Dawla va morir el [[1012]] i el va succeir el seu fill [[Sultan al-Dawla]] però la situació no va canviar. El [[1017]] el califa va exigir als teòlegs [[hanafites]] que tenien simpaties [[mutazilites]] que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El [[1018]] va llegir un nou manifest conegut com ''al-risala al-kadiriyya'', que definia la doctrina oficial, text d'inspiració [[hanbalita]] que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de [[1023]] o gener del [[1024]]) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla ([[1022]]) que es va presentar a Bagdad el març del [[1023]] i va obligar al califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa.
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]] |abans= [[At-Tàï (abbàssida)|at-Tàï]] |després= [[Al-Qàïm (abbàssida)|al-Qàïm]] | anys= [[991]]-[[1031]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Autoritat}}
379.190

modificacions

Menú de navegació