Gaspar José Vázquez Tablada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pàgina nova, amb el contingut: «= Gaspar José Vázquez Tablada = Fitxer:Bisbat d' Oviedo.gif|miniatura|279x279px|Escut del Bisbat d'Oviedo<ref>Oviedo enciclopedia <<nowiki>http://el.tesor...».
 
(Cap diferència)

Revisió del 13:49, 17 gen 2021

Gaspar José Vázquez Tablada

Escut del Bisbat d'Oviedo[1]

Gaspar José Vázquez Tablada (Conca, 6 de gener de 1688 - Toro, Zamora, 29 de diciembre de 1749[2]) va ser un eclesiástic i bisbe d'Oviedo.

Els seus pares van ser Domingo Vázquez Tablada i Josepha Blanco. Gaspar va passar els seus primers anys en la villa de Montalbo, i va estudiar Gramática a Villarejo de Fuentes. Després va anar a la Universitat d'Alcalà d'Henares on va aprendre filosofia, i es va graduar en dret civil i canònic. Quan portava nou anys va rebre la llicenciatura de Lleis i Cànons. Després va ser becat i va ser triat com a rector del Col·legi de Sant Ildefons i de la Universitat d'Alcalà d'Henares.

En 1720, va ser nomenat canonge de l'església de San Justo y Pastor, alcalde de hijosdalgo, i Oidor de la Chancilleria de Valladolid.

El 19 de juliol de 1745 va ser nomenat bisbe d'Oviedo i el 15 de setembre del mateix any, va marxar de Valladolid per prendre possessió del bisbat d'Oviedo. A l'any següent va entrar a formar part del Consell de Castella de Ferran VI en el qual va destacar com a bisbe[3].

A l'estiu de 1749, li van oferir ser bisbe de Plasència però ho va rebutjar "por esperar vacante mejor". Finalment, el 16 d'octubre del mateix any van nomenar-lo bisbe electe de Sigüenza[4].

Gaspar Tablada i la persecuciò gitana[5]

Vázquez Tablada va contribuir a la persecució dels gitanos i de les gitanes participant en la Gran Redada, on entre nou mil i dotze mil persones, dones i homes, ancianes i ancians, xiquetes i xiquets, perdrien la llibertat com desmostració de la capacitat repressiva per l'Estat absolut. El 5 de juliol de 1747, degut al fracàs d'unes lleis contra l'ètnia gitana, va suggerir l'adopció de remedios extraordinarios. Uns remeis que donaven per descomptat que totes i tots el gitanos eren delinqüents. Així doncs, el dimecres 30 de juliol de 1749 es va fer la primera redada policial pel marqués de la Ensenada amb l'ajuda de l' exèrcit.

No obstant això, la dificultat per portar a la pràctica aquesta persecució va reconduir la batuda, i el 28 d'octubre de 1749 van distinguir entre "gitanos bons" i "gitanos roins", aquesta distinció quedaria institucionalitzada en la Reial Instrucció.

Referències

  1. Oviedo enciclopedia <http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Obispado_de_Oviedo> [Consultat 09 gener 2021]
  2. Real Academia de la Historia. Gaspar Vázquez Tablada. < http://dbe.rah.es/biografias/19994/gaspar-vazquez-tablada > [Consultat 16 gener 2021]
  3. RISCO, Manuel. España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España, vol. XXXIX, Madrid, en la Oficina de la viuda é hijo de Marin, 1795. <https://books.google.es/books?id=IsMPAAAAIAAJ&pg=PA188&hl=es#v=onepage&q&f=false> pp., 188-189. [Consultat 09 gener 2021]
  4. GÓMEZ ALCARAZ, Fco. J. El padre Rávago y las provisiones episcopales en el reinado de Fernando VI. El caso de los gobernadores del consejo de Castilla y del inquisidor general. < https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/34214/173-198.pdf?sequence=1 pp12 >, pp., 12-13. [Consultat 09 gener 2021]
  5. GÓMEZ ALFARO, Antonio. La «reducción» de los niños gitanos < https://revistas.usal.es/index.php/0212-0267/article/view/6918/6899> [Consultat 09 gener 2021]