Assut: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
L'assut és de Tivenys no de Xerta!!
Línia 5: Línia 5:
L'assut és una part important en els [[regadiu]]s tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.
L'assut és una part important en els [[regadiu]]s tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.


L'[[assut de Xerta]] es troba en la confluència dels municipis de [[Xerta]], [[Benifallet]] i [[Tivenys]] al riu [[Ebre]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo|article=La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3165790/La_canalitzaci%C3%B3_de_lEbre_a_la_regi%C3%B3_de_Tortosa_1347-1851_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_8_2007_p._3-50|data=8, 2007|pàgines=3-50}}</ref> va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|títol=La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal|url=https://www.academia.edu/3165800/La_construcci%C3%B3_de_lassut_i_s%C3%A8quies_de_Xerta_Tivenys_Tortosa_a_la_Baixa_Edat_Mitjana_de_la_promoci%C3%B3_municipal_a_lepiscopal_Onada_Benicarl%C3%B3_2006|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|isbn=9788496623057}}</ref> Al {{segle|XVI}} s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|article=La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3167699/La_continuidad_de_una_obra_medieval_azud_acequias_molinos_y_pesquera_del_Bajo_Ebro_en_la_%C3%A9poca_del_Renacimiento_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_11_2010_p._129-174|data=11, 2010|pàgines=129-174}}</ref> però les séquies no es van posar en funcionament fins als segles {{Romanes|XIX}} (esquerra) i {{Romanes|XX}}.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fagregat Galcerà|nom=Emeteri|títol=L'impacte de l'arròs. El delta de l'Ebre a la dècada del 1860|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|isbn=}}</ref> Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el [[Delta de l'Ebre]].<ref>[http://www.citop.es/publicaciones/documentos/Cimbra367_07.pdf "El azud de Xerta"], Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), {{es}}</ref>
L'assut de Tivenys es troba en la confluència dels municipis de [[Xerta]], [[Benifallet]] i [[Tivenys]] al riu [[Ebre]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo|article=La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3165790/La_canalitzaci%C3%B3_de_lEbre_a_la_regi%C3%B3_de_Tortosa_1347-1851_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_8_2007_p._3-50|data=8, 2007|pàgines=3-50}}</ref> va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|títol=La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal|url=https://www.academia.edu/3165800/La_construcci%C3%B3_de_lassut_i_s%C3%A8quies_de_Xerta_Tivenys_Tortosa_a_la_Baixa_Edat_Mitjana_de_la_promoci%C3%B3_municipal_a_lepiscopal_Onada_Benicarl%C3%B3_2006|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|isbn=9788496623057}}</ref> Al {{segle|XVI}} s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|article=La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3167699/La_continuidad_de_una_obra_medieval_azud_acequias_molinos_y_pesquera_del_Bajo_Ebro_en_la_%C3%A9poca_del_Renacimiento_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_11_2010_p._129-174|data=11, 2010|pàgines=129-174}}</ref> però les séquies no es van posar en funcionament fins als segles {{Romanes|XIX}} (esquerra) i {{Romanes|XX}}.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fagregat Galcerà|nom=Emeteri|títol=L'impacte de l'arròs. El delta de l'Ebre a la dècada del 1860|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|isbn=}}</ref> Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el [[Delta de l'Ebre]].<ref>[http://www.citop.es/publicaciones/documentos/Cimbra367_07.pdf "El azud de Xerta"], Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), {{es}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:21, 19 gen 2021

No s'ha de confondre amb sobreeixidor (hidrologia).
Assut del riu Millars a Vila-real

Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.

L'assut és una part important en els regadius tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.

L'assut de Tivenys es troba en la confluència dels municipis de Xerta, Benifallet i Tivenys al riu Ebre,[1] va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.[2] Al segle xvi s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,[3] però les séquies no es van posar en funcionament fins als segles xix (esquerra) i xx.[4] Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el Delta de l'Ebre.[5]

Referències

  1. ↑ Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo «La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8, 2007, pàg. 3-50.
  2. ↑ Vidal Franquet, Jacobo. La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal. Benicarló: Onada Edicions, 2006. ISBN 9788496623057. 
  3. ↑ Vidal Franquet, Jacobo «La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 11, 2010, pàg. 129-174.
  4. ↑ Fagregat Galcerà, Emeteri. L'impacte de l'arròs. El delta de l'Ebre a la dècada del 1860. Benicarló: Onada Edicions, 2006. 
  5. ↑ "El azud de Xerta", Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), (castellà)

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assut&oldid=26075354»