Numídia: diferència entre les revisions
m Tipografia |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Numídia''' (en {{lang-la|Numidia}}) fou una [[regió històrica]] del [[nord d'Àfrica]] situada al llarg de la costa entre [[Mauretània]] i la zona d'influència de [[Cartago]], convertida en temps dels romans en la [[Àfrica Proconsular|província romana d'Àfrica]]. Equival a la part est de l'actual [[Algèria]] i oest de [[Tunísia]]. La frontera amb Mauretània era variable: alguns autors la situaven al riu [[Mulucha]] i d'altres a l'[[Ampsaga]]; també ho era la frontera amb l'''Africa Vetus'' o territori de Cartago, sovint situada al riu [[Tusca]] (Wadi ez-Zen), però en qualsevol cas Numídia s'extenia fins al [[Sirtis Menor|Sirte Menor]], al sud i oest de Cartago.<ref>«Africa» a {{DGRG}}</ref> |
'''Numídia''' (en {{lang-la|Numidia}}) fou una [[regió històrica]] del [[nord d'Àfrica]] situada al llarg de la costa entre [[Mauretània]] i la zona d'influència de [[Cartago]], convertida en temps dels romans en la [[Àfrica Proconsular|província romana d'Àfrica]]. Equival a la part est de l'actual [[Algèria]] i oest de [[Tunísia]]. La frontera amb Mauretània era variable: alguns autors la situaven al riu [[Mulucha]] i d'altres a l'[[Ampsaga]]; també ho era la frontera amb l'''Africa Vetus'' o territori de Cartago, sovint situada al riu [[Tusca]] (Wadi ez-Zen), però en qualsevol cas Numídia s'extenia fins al [[Sirtis Menor|Sirte Menor]], al sud i oest de Cartago.<ref>«Africa» a {{DGRG}}</ref> |
||
El país era poblat per tribus després conegudes com a [[ |
El país era poblat per tribus després conegudes com a [[Amazics|amazigues]], que els romans anomenaven [[númides]], derivat del [[grec antic|grec]] ''νομάς'' 'nòmada'. Els habitants foren també anomenats maurusis númides (''maurusii numidae'' o també ''mauri'') i estaven dividits en tribus, la més poderosa de les quals eren els [[massesils]], que vivien, de fet, fins al riu [[Mulucha]]. Les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]] eren anomenades en la llengua local muntanyes ''Dyris''. Contra la creença general, a Numídia mateix no hi havia lleons i els númides desconeixien els camells fins almenys el {{segle|II|-|s}} i no en fou usat àmpliament fins a l'època àrab. |
||
L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura, es va dedicar principalment a l'olivera i al taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era característic de Numídia i el més car i apreciat a Roma. |
L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura, es va dedicar principalment a l'olivera i al taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era característic de Numídia i el més car i apreciat a Roma. |
||
Revisió del 08:07, 20 gen 2021
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Capital | Cirta  | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | amazic púnic | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 202 aC | ||||
| Dissolució | 46 aC | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia | ||||
Numídia (en llatí: Numidia) fou una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica. Equival a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia. La frontera amb Mauretània era variable: alguns autors la situaven al riu Mulucha i d'altres a l'Ampsaga; també ho era la frontera amb l'Africa Vetus o territori de Cartago, sovint situada al riu Tusca (Wadi ez-Zen), però en qualsevol cas Numídia s'extenia fins al Sirte Menor, al sud i oest de Cartago.[1]
El país era poblat per tribus després conegudes com a amazigues, que els romans anomenaven númides, derivat del grec νομάς 'nòmada'. Els habitants foren també anomenats maurusis númides (maurusii numidae o també mauri) i estaven dividits en tribus, la més poderosa de les quals eren els massesils, que vivien, de fet, fins al riu Mulucha. Les muntanyes de l'Atles eren anomenades en la llengua local muntanyes Dyris. Contra la creença general, a Numídia mateix no hi havia lleons i els númides desconeixien els camells fins almenys el segle ii aC i no en fou usat àmpliament fins a l'època àrab.
L'economia local era ramadera; quan es va introduir l'agricultura, es va dedicar principalment a l'olivera i al taronger. El marbre groc amb vetes vermelles era característic de Numídia i el més car i apreciat a Roma.
Els númides van proveir els cartaginesos de famosos genets. La seva llengua era el fenici, que parlaven amb influència de la llengua local. Després de la Primera Guerra púnica, es van deslliurar de la influència cartaginesa (vers 241 aC) i, tot seguit, les tribus apareixen ja estructurades sota dos reis, i es va formar els Regne de Numídia occidental, a occident, i el de Numídia oriental, a orient.
Regne independent al segle iii aC, va caure sota el domini romà, molt efectiu després de la Guerra de Jugurta. El 46 aC, fou declarat província romana i va restar-hi (excepte un breu restabliment del regne entre el 31 i el 25 aC) fins vers el 294, quan es va dividir en dues províncies.
Vegeu Numídia (província romana).
El nombre de ciutats del país fou molt important. Al segle iv, fou el centre de l'heretgia donatista. Al segle v tenia 123 bisbats. El país fou arruïnat per la conquesta dels vàndals el 428. Fou recuperat pels romans d'Orient el 534 i va passar als àrabs al segle vii.
Caps i badies de la costa de Numídia
- Hippi promontorium (Ras al-Hamrah)
- Cap Stoborrum (Ras Hadid)
- Cap Rusicada
- Cap Collops Magnus
- Tres promontorium
- Sinus Numidicus (on desaiguaven l'Ampsaga, l'Audus i el Sisar)
- Cap Igilgili
- Cap Saldae (Bugia)
- Cap Rusucurum
Rius
- Tusca (frontera oriental entre territori romà i Numídia)
- Rubricatus o Ubus
- Ampsaga
Vegeu també
Referències
- ↑ «Africa» a Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numídia |
Grans regions de l'antiguitat clàssica | ||
|---|---|---|
|  | |
