Josep Maria Benet Ferran: diferència entre les revisions
Etiqueta: Desfés |
Etiqueta: Desfés |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
El febrer de 2018, poc abans que fos retirada de la fira d'art Arco, Benet adquirí l'obra ''[[Presos polítics a l'Espanya contemporània|Presos Políticos a l'Espanya contemporània]]'' de [[Santiago Sierra]]. Indignat pel que considerà un «acte de censura intolerable», posà l'obra a disposició de qui volgués exposar-la, essent el primer lloc el [[Museu de Lleida Diocesà i Comarcal|Museu de Lleida]], d'on mesos abans havien sortir les obres del [[Monestir de Sixena]].<ref>{{Ref-web|títol=Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/tatxo-benet-independentista-crec-que-sempre-ho-he-sigut/|consulta=2019-09-30|llengua=català}}</ref> L'obra s'ha pogut veure en més de trenta ciutats de diversos països europeus. Finalment, el febrer de 2019 i després de ser vista per més de 10.000 persones, l'obra s'exposà a Zapadores Ciudad del Arte, dins del programa VIP de Arco. L'obra de Santiago Sierra és la primera de la col·lecció [[Censored]] sobre art censurat que ja compta amb més de 100 peces.<ref>{{Ref-web|títol=“Censored”, una col·lecció d’art per defensar la llibertat d’expressió|url=https://www.publico.es/public/cultura-censored-col-leccio-d-art-per-defensar-llibertat-d-expressio.html|consulta=2020-11-14|editor=''Públic''|data=10 gen 2020|nom=Lídia|cognom=Penelo}}</ref> |
El febrer de 2018, poc abans que fos retirada de la fira d'art Arco, Benet adquirí l'obra ''[[Presos polítics a l'Espanya contemporània|Presos Políticos a l'Espanya contemporània]]'' de [[Santiago Sierra]]. Indignat pel que considerà un «acte de censura intolerable», posà l'obra a disposició de qui volgués exposar-la, essent el primer lloc el [[Museu de Lleida Diocesà i Comarcal|Museu de Lleida]], d'on mesos abans havien sortir les obres del [[Monestir de Sixena]].<ref>{{Ref-web|títol=Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/tatxo-benet-independentista-crec-que-sempre-ho-he-sigut/|consulta=2019-09-30|llengua=català}}</ref> L'obra s'ha pogut veure en més de trenta ciutats de diversos països europeus. Finalment, el febrer de 2019 i després de ser vista per més de 10.000 persones, l'obra s'exposà a Zapadores Ciudad del Arte, dins del programa VIP de Arco. L'obra de Santiago Sierra és la primera de la col·lecció [[Censored]] sobre art censurat que ja compta amb més de 100 peces.<ref>{{Ref-web|títol=“Censored”, una col·lecció d’art per defensar la llibertat d’expressió|url=https://www.publico.es/public/cultura-censored-col-leccio-d-art-per-defensar-llibertat-d-expressio.html|consulta=2020-11-14|editor=''Públic''|data=10 gen 2020|nom=Lídia|cognom=Penelo}}</ref> |
||
Durant el 2019, Benet comprà a Montse Úbeda la [[Llibreria Ona]], llibreria consagrada al llibre en català des de feia mig segle. La nova llibreria Ona obrí les portes el 25 de maig de 2020, durant l'[[Estat d'alarma (estat espanyol)|estat d'alarma]] declarat per la crisi sanitària derivada de la [[COVID-19]], amb una gran recepció del públic.<ref>{{Ref-web|títol=Un nou monument al llibre en català|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/Llibreria-Ona-nou-monument-al-llibre-catala_0_2459754183.html|data=2020-05-25|consulta=2020-05-30|llengua=ca-ES}}</ref> |
Durant el 2019, Benet comprà a Montse Úbeda la [[Llibreria Ona]], llibreria consagrada al llibre en català des de feia mig segle. La nova llibreria Ona obrí les portes el 25 de maig de 2020, durant l'[[Estat d'alarma (estat espanyol)|estat d'alarma]] declarat per la crisi sanitària derivada de la [[COVID-19]], amb una gran recepció del públic.<ref>{{Ref-web|títol=Un nou monument al llibre en català|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/Llibreria-Ona-nou-monument-al-llibre-catala_0_2459754183.html|data=2020-05-25|consulta=2020-05-30|llengua=ca-ES}}</ref> |
||
== Premis i reconeixements == |
== Premis i reconeixements == |
||
Revisió del 01:14, 25 gen 2021
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1957 (66 anys) Lleida |
| Soci Mediapro | |
| 2000 – | |
| Executiu en cap Audiovisual Sport | |
| 1997 – 1997 | |
| Director Canal Olímpic | |
| 1992 – 1992 | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, empresari, col·leccionista d'art |
| Ocupador | Mediapro (2000–) Audiovisual Sport (1997–) Canal Olímpic (1992–1992) Televisió de Catalunya (1983–1994) El Periódico de Catalunya (1977–1983) |
| Família | |
| Cònjuge | Camino Quiroga (2016–) |
Premis | |
  | |
Josep Maria Benet Ferran (Lleida, 14 de juny de 1957), més conegut com a Tatxo Benet, és un periodista i empresari català.[1]
Trajectòria
Té estudis en Dret (Estudi General de Lleida-Universitat de Barcelona) i Ciències de la Informació (Universitat Autònoma de Barcelona), però no es va graduar en cap de les dues carreres atès que els estudis universitaris els compaginava amb les seves primeres feines com a periodista.[2]
Periodista
Va començar la seva carrera professional l'any 1975 a El Diario de Lérida com a redactor d'informació local i d'esports. El desembre de 1976 es va traslladar a Barcelona i va participar en el llançament del diari Catalunya Express com a col·laborador de la secció d'esports. El juny de 1977 va tornar a Lleida i es va incorporar com a corresponsal al diari El País i, a partir de novembre de 1978, com a delegat d'El Periódico de Catalunya.[3]
El setembre de 1980 es traslladà definitivament a Barcelona per a treballar a la redacció d'El Periódico de Catalunya com a redactor de la secció «Las Cosas de la Vida», de la qual fou nomenat el cap la primavera de 1982.
El setembre de 1983, entrà a formar part de l'equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC) amb el càrrec de cap de la secció de Catalunya del departament d'Informatius. Allí coincideix amb Jaume Roures i Gerard Romy. El gener de 1984, amb l'inici de les emissions regulars de TVC, passa a ocupar el càrrec de Cap d'Assignacions d'Informatius. Des de llavors i finseal 1997, Benet feu diverses feines i ocupà diversos càrrecs dins de TVC: conductor i director de l'espai «De Vacances», dins del Telenotícies Migdia i Telenotícies Vespre, conductor del desaparegut Telenotícies Nit, informatiu que en aquella època les televisions emetien cap a la mitjanit, i director i presentador del programa Tothom per tothom.
El juny de 1987 fou nomenat cap del Departament d'Esport, càrrec que va ocupar fins el setembre de 1996. Durant els 10 anys que va ser cap d'Esports, i juntament amb Jaume Roures, TVC va adquirir i emetre en exclusiva per a Catalunya els drets de la Lliga espanyola de futbol masculina i de la Copa del Rei de futbol, de la Lliga de Campions de la UEFA, dels torneigs de tennis de Wimbledon i l'Open dels Estats Units, dels quatre Grand Slam de golf: British Open, US Open, Augusta Masters i USPGA, així com de moltes altres competicions internacionals de primer nivell, amb la qual cosa es va trencar el monopoli que fins llavors havia tingut Televisió Espanyola. En aquells anys es van modernitzar els continguts i els dels programes d'esports, així com la manera d'emetre'ls. El Canal 33 es va convertir, de fet, en un canal d'esports, per la qualitat i volum de transmissions i programes esportius que s'hi feien, sobretot els caps de setmana. Durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Benet va ser director i màxim responsable del Canal Olímpic, que emetia els jocs en català durant les 24 hores del dia.
Quan es va crear la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), que agrupa totes les televisions autonòmiques de l'Estat espanyol, Benet va ser-ne nomenat coordinador i responsable de l'àrea d'esports.[4]
Directiu
El gener de 1997 es traslladà a Madrid i fou nomenat director general d'Audiovisual Sports, l'empresa que amb la participació de Sogecable (40%), Antonio Asensio (40%) i Televisió de Catalunya (20%) havia d'explotar els drets audiovisuals de la Lliga Espanyola de futbol.
L'estiu de 1997, Antonio Asensio vengué la seva participació a Audiovisual Sport a l'empresa Telefònica, que acabava de llançar la plataforma Via Digital. Aquesta operació provocà el bloqueig de la companyia, atès que els dos socis majoritaris, Sogecable i Telefónica, mantenien posicions contradictòries.
Empresari
Davant d'aquesta situació, el setembre de 1997, Benet dimití del seu càrrec i tornà a Barcelona on creà la seva pròpia empresa de producció i distribució de drets de difusió, empresa que l'any 2000 fusionà amb Mediapro, creada per Jaume Roures i Gerard Romy.
Per altra banda, des de l'abril de 1998 fins el juny de 2010, Benet, va ser el màxim accionista de la Unió Esportiva Lleida. El desembre del 2009 va entrar a la companyia aèrea Spanair com a membre del consell d'administració.[5]
Actualment (2020), comparteix amb Jaume Roures la gestió del Grup Mediapro, grup audiovisual present a 36 països i amb un equip de professionals de més de 6.700 persones i una facturació de 1.967 milions d'euros el 2018.[6]
Ideologia i mecenes d'art
El febrer de 2018, poc abans que fos retirada de la fira d'art Arco, Benet adquirí l'obra Presos Políticos a l'Espanya contemporània de Santiago Sierra. Indignat pel que considerà un «acte de censura intolerable», posà l'obra a disposició de qui volgués exposar-la, essent el primer lloc el Museu de Lleida, d'on mesos abans havien sortir les obres del Monestir de Sixena.[7] L'obra s'ha pogut veure en més de trenta ciutats de diversos països europeus. Finalment, el febrer de 2019 i després de ser vista per més de 10.000 persones, l'obra s'exposà a Zapadores Ciudad del Arte, dins del programa VIP de Arco. L'obra de Santiago Sierra és la primera de la col·lecció Censored sobre art censurat que ja compta amb més de 100 peces.[8]
Durant el 2019, Benet comprà a Montse Úbeda la Llibreria Ona, llibreria consagrada al llibre en català des de feia mig segle. La nova llibreria Ona obrí les portes el 25 de maig de 2020, durant l'estat d'alarma declarat per la crisi sanitària derivada de la COVID-19, amb una gran recepció del públic.[9]
Premis i reconeixements
El 2018 va guanyar el Premi Muriel Casals de Comunicació, atorgat per Òmnium Cultural.
Referències
- ↑ «Qui és qui en pantalla». A: Televisió de Catalunya. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1987, p. 173.
- ↑ Barnils, Andreu. «Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'». Vilaweb. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ MADRONA, XAVIER. «Tatxo Benet: "Amb la revolució tecnològica el periodista ja no té el monopoli d'explicar les coses"». Segre, 17-09-2017. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ «Entrevista d'Antoni Bassas a Tatxo Benet». [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ «Tatxo Benet (Mediapro) entra en el consejo de Spanair» (en castellà). Elconfidencial, 17-10-2014. [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ País, Ediciones El «Tatxo Benet, directivo de Mediapro» (en castellà). El País [Madrid], 12-10-2007. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Tatxo Benet: 'Independentista? Crec que sempre ho he sigut'». [Consulta: 30 setembre 2019].
- ↑ Penelo, Lídia. «“Censored”, una col·lecció d’art per defensar la llibertat d’expressió». Públic, 10-01-2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Un nou monument al llibre en català», 25-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].