Saxòfon: diferència entre les revisions
Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 83.58.37.186. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'instrument musical}} |
{{Infotaula d'instrument musical}} |
||
[[Fitxer:Saxòfon tenor.jpg|miniatura|Saxòfon tenor, Adolphe Sax, París, ca. 1850, MDMB 857, al fons del [[Museu de la Música de Barcelona]]]] |
[[Fitxer:Saxòfon tenor.jpg|miniatura|Saxòfon tenor, Adolphe Sax, París, ca. 1850, MDMB 857, al fons del [[Museu de la Música de Barcelona]]]] |
||
El '''saxòfon''' o '''saxofon''' (de ''[[Adolphe Sax|Sax]]'', del seu creador i ''phonos'', [[so]] en [[Grec antic|grec]]), és un [[instrument]] [[instrument de vent|de vent]] de [[canya (música)|llengüeta]] simple i de tub cònic, considerat de [[instrument de vent de fusta|vent de fusta]] en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de [[Hornbostel-Sachs]]. |
El '''saxòfon'''<ref>{{GDLC|saxòfon}}</ref> o '''saxofon'''<ref>{{GDLC|saxofon}}</ref> (de ''[[Adolphe Sax|Sax]]'', del seu creador i ''phonos'', [[so]] en [[Grec antic|grec]]), és un [[instrument]] [[instrument de vent|de vent]] de [[canya (música)|llengüeta]] simple i de tub cònic, considerat de [[instrument de vent de fusta|vent de fusta]] en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de [[Hornbostel-Sachs]]. |
||
== Història == |
== Història == |
||
El saxòfon va ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per [[Adolf Sax]], un cèlebre fabricant d'instruments nascut a [[Dinant]] ([[Bèlgica]]), el [[1814]]. Sax va viure a [[París]] per tal d'explotar millor la seva invenció, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894. |
El saxòfon va ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per [[Adolf Sax]], un cèlebre fabricant d'instruments nascut a [[Dinant]] ([[Bèlgica]]), el [[1814]]. Sax va viure a [[París]] per tal d'explotar millor la seva invenció, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894. |
||
El va crear amb la voluntat de millorar el [[clarinet |
El va crear amb la voluntat de millorar el [[clarinet]] pel que fa a la intensitat i a la força. Sembla que hi va arribar, ja que el compositor [[Hector Berlioz]] el va incloure en alguna de les seves composicions i va lloar-ne la invenció amb aquestes paraules: "No conec cap instrument actual que es pugui comparar amb el saxòfon: és ple, bla, vibrant, d'una força enorme, i és, sobretot, susceptible d'endolcir".<ref>DECLC VII, 724</ref> |
||
Al començament el saxòfon tenia 18 claus. La seva extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemoll greu (B♭) fins al Fa sostingut agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut(G). |
Al començament el saxòfon tenia 18 claus. La seva extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemoll greu (B♭) fins al Fa sostingut agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut(G). |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
== Materials == |
== Materials == |
||
[[Fitxer:Saxophone reeds-alto, tenor.jpeg|miniatura|esquerra|120px|Canyes per saxòfon alt i tenor]] |
[[Fitxer:Saxophone reeds-alto, tenor.jpeg|miniatura|esquerra|120px|Canyes per saxòfon alt i tenor]] |
||
La major part de l'instrument sol estar feta de [[metall]], normalment de [[llautó]], però també se n'ha fet de molts altres metalls. La llengüeta és de [[canya (música)|canya]] ''[[Arundo donax]]'', i l'embocadura és d'[[ebonita]]. De totes maneres s'han fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials. |
|||
== Tipus == |
== Tipus == |
Revisió del 17:59, 25 gen 2021
Tipus | instrument de vent de fusta, single clarinets with conical bore (en) i instrument aeròfon de llengüeta senzilla |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 422.212-71 |
Tessitura | |
Inventor | Adolphe Sax |
Data | 1840 |
Epònim | Adolphe Sax |
Originari de | Bèlgica |
Professió artística | saxofonista |
El saxòfon[1] o saxofon[2] (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de Hornbostel-Sachs.
Història
El saxòfon va ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per Adolf Sax, un cèlebre fabricant d'instruments nascut a Dinant (Bèlgica), el 1814. Sax va viure a París per tal d'explotar millor la seva invenció, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894.
El va crear amb la voluntat de millorar el clarinet pel que fa a la intensitat i a la força. Sembla que hi va arribar, ja que el compositor Hector Berlioz el va incloure en alguna de les seves composicions i va lloar-ne la invenció amb aquestes paraules: "No conec cap instrument actual que es pugui comparar amb el saxòfon: és ple, bla, vibrant, d'una força enorme, i és, sobretot, susceptible d'endolcir".[3]
Al començament el saxòfon tenia 18 claus. La seva extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemoll greu (B♭) fins al Fa sostingut agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut(G).
L'ús preferent del saxòfon és en bandes de música i sobretot en el món del Jazz, on és quasi un instrument indispensable.
Materials
La major part de l'instrument sol estar feta de metall, normalment de llautó, però també se n'ha fet de molts altres metalls. La llengüeta és de canya Arundo donax, i l'embocadura és d'ebonita. De totes maneres s'han fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials.
Tipus
Actualment la família dels saxòfons està formada per 7 instruments. Des del més agut al més greu són:
- Sopranino (en mi♭)
- Soprano (en si♭): té la seva dificultat en l'afinació tot i que gaudeix d'aspectes positius com és ara el seu caràcter veloç i la particular sonoritat aguda.
- Alt (en mi♭): sens dubte, és l'instrument considerat com a més virtuós dels set, ja que permet expressar-se plenament i de forma tan convincent que es podria comparar a la veu humana o al violí. La seva agilitat és comparable a la de la flauta travessera (de fet, molts saxofonistes combinen aquests dos instruments) i les possibilitats de matisos són superiors a les del clarinet. És capaç de fer-se sentir com a solista en grans agrupacions deixant clara la seva finalitat i rivalitzar quant a suavitat amb una flauta o fins i tot una harpa. Presenta dificultats a les repeticions massa ràpides d'una mateixa nota.
- Tenor (en si♭): supera quant a suavitat del timbre al saxòfon alt i té un registre greu més carnós (aspecte que perd en el registre agut). Útil a l'hora de crear regitres baixos d'acompanyament i lleial competidor solista amb el saxòfon alt.
- Baríton (en mi♭): instrument rarament localitzable en orquestres sinfòniques, capaç de crear un gran rang de matisos en el registre greu i amb una gran facilitat d'emissió envejable i poc corrent en instruments amb un registre similar al seu.
- Baix (en si♭)
- Contrabaix (en mi♭)
El sopranino, el baix i el contrabaix són molt poc habituals. De la resta d'instruments, els més emprats són l'alt i el tenor. El baríton ja té un ús difós en les bandes de música i en orquestres de ball.
El fet que existeixi la família dels saxòfons ha propiciat que floreixin arreu conjunts de saxòfons. Els més habituals són els quartets, preferentment integrats per soprano, alt, tenor i baríton, tot i que a vegades el soprano és substituït per un altre alt.
Intèrprets destacats
- Charlie Parker
- Maceo Parker
- Enrique Belloc
- Ernie Càceres
- David Sanborn
- John Coltrane
- Bob Berg
- Kenny Garrett
- Melissa Aldana
- Vi Redd
- Candy Dulfer
- Matana Roberts
- Boney James
- Grover Washington, Jr.
- Eddie Pollack
- Stan Getz
- Kenny G
- Joe Henderson
- Sonny Stitt
- Sonny Rollins
Bibliografia
- Londeix, Jean-Marie. El saxofon ameno: cuaderno 1. versió espanyola de Manuel MIJAN (Professor del Real Convervatorio superior de música de Madrid). Editions Henry Lemoine, 1976. ISMN M-2309-4073-3.
Enllaços externs
- http://www.adolphesax.com/ (castellà)
- http://www.selmer.fr/html/french/fabrication/becfab.htm (francès)
- http://medir.org/
Referències
- ↑ «saxòfon». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «saxofon». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ DECLC VII, 724
Aquest article conté una o més imatges amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |