Lofòfor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
+info, refs
retocs
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Freshwater Bryozoan234.JPG|miniatura|[[Briozou]] d'aigua dolça amb el lofòfor estès]]
[[Fitxer:Freshwater Bryozoan234.JPG|miniatura|[[Briozou]] d'aigua dolça amb el lofòfor estès]]
Un '''lofòfor''' és una estructura en forma de corona o de ferradura, que posseeix nombrosos tentacles recoberts de [[Cili|cilis]] que envolten la boca, però no l’anus, amb funcions tròfiques i respiratòries. El cilis vibren creant corrents d’aigua que atreuen les partícules en suspensió i aigua oxigenada fins a la boca.<ref name="HNPPC8">Corbera, J., Emig, C. & Zabala, M. 1991. [https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0833501.xml Els foronis i fains]. Història Natural dels Països Catalans, 8.</ref>
El '''lofòfor''' és una estructura anatòmica en forma de corona o de ferradura, que posseeix nombrosos tentacles recoberts de [[Cili|cilis]] que envolten la boca, però no l’anus, amb funcions tròfiques i respiratòries. El cilis vibren creant corrents d’aigua que atreuen les partícules en suspensió i aigua oxigenada fins a la boca.<ref name="HNPPC8">Corbera, J., Emig, C. & Zabala, M. 1991. [https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0833501.xml Els foronis i fains]. Història Natural dels Països Catalans, 8.</ref>


El lofòfor es característic el clade dels [[lofoforats]], que inclou els [[fílums]] dels [[braquiòpodes]], els [[forònids]] i els [[briozous]]. Pel que fa als [[entoproctes]], en els quals la corona tentacular envolta també l'anus, han estat classificats tant dins com fora del lofoforats, per bé que els estudis en [[filogènia molecular]] els allunyen dels autèntics lofoforats, tot considerant que la seva corona tentacular no és un autèntic lofòfor.<ref>{{Cite journal|last5=Rokhsar|year=2019|pages=312–318.e3|issue=2|volume=29|journal=Current Biology|url=https://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822(18)31541-0|title=A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans|first1=Ferdinand|first5=Daniel S.|last1=Marlétaz|first2=Katja T. C. A.|last2=Peijnenburg|first3=Taichiro|last3=Goto|first4=Noriyuki|last4=Satoh|doi=10.1016/j.cub.2018.11.042}}</ref>
El lofòfor es característic el [[clade]] dels [[lofoforats]], que inclou els [[fílums]] dels [[braquiòpodes]], els [[forònids]] i els [[briozous]]. Pel que fa als [[entoproctes]], en els quals la corona tentacular envolta també l'anus, han estat classificats tant dins com fora del lofoforats, per bé que els estudis en [[filogènia molecular]] els allunyen dels autèntics lofoforats, tot considerant que la seva corona tentacular no és un autèntic lofòfor.<ref>{{Cite journal|last5=Rokhsar|year=2019|pages=312–318.e3|issue=2|volume=29|journal=Current Biology|url=https://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822(18)31541-0|title=A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans|first1=Ferdinand|first5=Daniel S.|last1=Marlétaz|first2=Katja T. C. A.|last2=Peijnenburg|first3=Taichiro|last3=Goto|first4=Noriyuki|last4=Satoh|doi=10.1016/j.cub.2018.11.042}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:26, 26 gen 2021

Briozou d'aigua dolça amb el lofòfor estès

El lofòfor és una estructura anatòmica en forma de corona o de ferradura, que posseeix nombrosos tentacles recoberts de cilis que envolten la boca, però no l’anus, amb funcions tròfiques i respiratòries. El cilis vibren creant corrents d’aigua que atreuen les partícules en suspensió i aigua oxigenada fins a la boca.[1]

El lofòfor es característic el clade dels lofoforats, que inclou els fílums dels braquiòpodes, els forònids i els briozous. Pel que fa als entoproctes, en els quals la corona tentacular envolta també l'anus, han estat classificats tant dins com fora del lofoforats, per bé que els estudis en filogènia molecular els allunyen dels autèntics lofoforats, tot considerant que la seva corona tentacular no és un autèntic lofòfor.[2]

Referències

  1. Corbera, J., Emig, C. & Zabala, M. 1991. Els foronis i fains. Història Natural dels Països Catalans, 8.
  2. Marlétaz, Ferdinand; Peijnenburg, Katja T. C. A.; Goto, Taichiro; Satoh, Noriyuki; Rokhsar, Daniel S. «A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans». Current Biology, vol. 29, 2, 2019, pàg. 312–318.e3. DOI: 10.1016/j.cub.2018.11.042.