Giovanni Battista Benedetti: diferència entre les revisions
m Robot posa la Categoria:Morts a Torí a partir de Wikidata |
-duplicate image, + image |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Giovanni Battista Benedetti''' ([[Venècia]], [[14 de juliol]] de 1530 - [[Torí]] [[20 de gener]] de [[1590]]) va ser un [[matemàtic]] i [[físic]] [[Itàlia|italià]]. |
'''Giovanni Battista Benedetti''' ([[Venècia]], [[14 de juliol]] de 1530 - [[Torí]] [[20 de gener]] de [[1590]]) va ser un [[matemàtic]] i [[físic]] [[Itàlia|italià]]. |
||
[[Fitxer:Benedetti - Resolutio omnium Euclidis problematum, 1553 - 11183.jpg|miniatura|''Resolutio omnium Euclidis problematum'', 1553]] |
|||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
| Línia 13: | Línia 12: | ||
== Contribucions == |
== Contribucions == |
||
[[File:Benedetti, Giovanni Battista – Consideratione d'intorno al discorso della grandezza della terra, e dell'acqua, 1579 – BEIC 1212126.jpg|thumb|''Consideratione d'intorno al discorso della grandezza della terra, e dell'acqua'', 1579]] |
|||
=== Matemàtiques === |
=== Matemàtiques === |
||
El 1553, publicà ''Resolution omnium Euclidis problematum'', en el qual resol amb elegància els problemes de construcció amb regle i compàs presentats per [[Euclides]]. Les seves reflexions sobre la [[perspectiva]] en ''De rationibus operationum perspectivae'' publicat en el ''Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber'' és la primera referència al mètode d'[[Leon Battista Alberti|Alberti]] i a l'ús d'una finestra per a visualitzar la perspectiva. En aquest mateix llibre publicat el 1585, es troba també una reflexió sobre els [[cònica|cònics]] (hi enuncia per exemple que la secció del con per dos plans paral·lels produeix dos de cònics semblants) i una anàlisi del llibre V dels Elements d'Euclide. |
El 1553, publicà ''Resolution omnium Euclidis problematum'', en el qual resol amb elegància els problemes de construcció amb regle i compàs presentats per [[Euclides]]. Les seves reflexions sobre la [[perspectiva]] en ''De rationibus operationum perspectivae'' publicat en el ''Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber'' és la primera referència al mètode d'[[Leon Battista Alberti|Alberti]] i a l'ús d'una finestra per a visualitzar la perspectiva. En aquest mateix llibre publicat el 1585, es troba també una reflexió sobre els [[cònica|cònics]] (hi enuncia per exemple que la secció del con per dos plans paral·lels produeix dos de cònics semblants) i una anàlisi del llibre V dels Elements d'Euclide. |
||
Revisió del 18:08, 28 gen 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1530 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 20 gener 1590 (59 anys) Torí (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Niccolo Fontana Tartaglia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mecànica |
| Ocupació | matemàtic, musicòleg, astrònom, arquitecte, físic, teòric musical |
Giovanni Battista Benedetti (Venècia, 14 de juliol de 1530 - Torí 20 de gener de 1590) va ser un matemàtic i físic italià.
Biografia
Benedetti ve d'una família rica de Venècia. És el seu pare qui li ensenyà filosofia, les matemàtiques i les ciències. Aquesta educació a casa no li permet tenir els diplomes oficials que li donen accés a llocs de professor.
En els anys 1546 - 1548, Benedetti estudià els Elements d'Euclides sota la direcció de Niccolo Fontana Tartaglia.
El 1558, Benedetti es fa matemàtic amb el duc Ottavio Farnese a Parma. Hi manté el paper de professor, d'astrologia i d'arquitectura. Efectua observacions astronòmiques i construeix mapes solars.
El 1567, és convidat pel duc de Savoie, Manuel Filibert de Savoia, al tribunal de Torí. S'hi quedarà fins a la seva mort, en tant que conseller del duc sobre tots els assumptes científics.
Contribucions
Matemàtiques
El 1553, publicà Resolution omnium Euclidis problematum, en el qual resol amb elegància els problemes de construcció amb regle i compàs presentats per Euclides. Les seves reflexions sobre la perspectiva en De rationibus operationum perspectivae publicat en el Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber és la primera referència al mètode d'Alberti i a l'ús d'una finestra per a visualitzar la perspectiva. En aquest mateix llibre publicat el 1585, es troba també una reflexió sobre els cònics (hi enuncia per exemple que la secció del con per dos plans paral·lels produeix dos de cònics semblants) i una anàlisi del llibre V dels Elements d'Euclide.
Física
Benedetti és sovint considerat com el precursor de Galileo Galilei. Treballà sobre la caiguda de cossos i publicà el 1554 el tractat demonstratio proportionum motuum localium. Demostrà que la resistència que experimenta un cos està vinculada a la seva superfície i no al seu volum. Per tant, és només en el buit on tots els cossos poden caure a la mateixa velocitat. Benedetti desenvolupà més àmpliament les seves idees sobre la caiguda dels cossos en el seu Diversarum speculationum mathematicarum et physicarum liber.
Aquesta obra escrita el 1585 continua sent probablement la major contribució italiana a la física després de la de Galilei. La part física del llibre és una anàlisi crítica de la física aristotèlica, una reflexió sobre la caiguda dels cossos i dels enunciats sobre principis hidràulics.
Música
En música, atribueix la consonància o la dissonància de dos sons a la relació de les dues freqüències de les oscil·lacions de les masses d'aire generades pels instruments. Associant aquesta freqüència al contrari de la longitud de la corda que produeix el so, determina matemàticament el grau de consonància o de dissonància de dos sons (cartes a Capiano da Rore (1563) ) publicades el 1585.
Astronomia
El 1573, publica el seu llibre De gnomonum umbrarumque solarium usu liber en el qual descriu mètodes de construcció de mapes solars d'inclinació variable. El 1578, en el seu informe De temporum emendatione opinion, proposa una correcció i una reforma del calendari. El 1578, en el curs d'un debat públic organitzat pel duc de Savoie amb Antonio Berga, discuteix sobre la proporció terra-mar a la superfície de la Terra.
Arquitectura
En tant que arquitecte i físic, és el responsable de la construcció de diverses fonts i fortificacions.
Astrologia
Existeix la llegenda que hauria calculat la data de la seva mort que la fixa l'any 1592.
Fonts
- (anglès) Biographie dans The Archimedes Project