Josep Bru i Jardí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:


Instaurada la [[Segona República Espanyola]], l'any 1932 va adquirir el ''Correo de Tortosa'' i en fou director fins al 1936.<ref>{{ref-notícia|títol=El periodista barcelonés D. José Bru Jardí, director propietario de «El Correo de Tortosa»|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=24;month=10;year=1932;page=002;id=0000107003;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1932/193210/19321024/19321024-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=24/10/1932}}</ref> En 1934 substituí [[Tomàs Caylà i Grau]] com a cap províncial de la [[Comunió Tradicionalista]] a Tarragona.<ref name="Saura33"/><ref>{{ref-notícia|títol=Vida local|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=27;month=06;year=1936;page=002;id=0000114879;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1936/193606/19360627/19360627-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=27/06/1936}}</ref>
Instaurada la [[Segona República Espanyola]], l'any 1932 va adquirir el ''Correo de Tortosa'' i en fou director fins al 1936.<ref>{{ref-notícia|títol=El periodista barcelonés D. José Bru Jardí, director propietario de «El Correo de Tortosa»|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=24;month=10;year=1932;page=002;id=0000107003;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1932/193210/19321024/19321024-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=24/10/1932}}</ref> En 1934 substituí [[Tomàs Caylà i Grau]] com a cap províncial de la [[Comunió Tradicionalista]] a Tarragona.<ref name="Saura33"/><ref>{{ref-notícia|títol=Vida local|publicació=Correo de Tortosa|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Baix%20Ebre;publication_id=ac.baix.ebre.tortosa.correo.de.tortosa;place=Tortosa;publication=Correo%20de%20Tortosa;day=27;month=06;year=1936;page=002;id=0000114879;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Baix%20Ebre/Baix%20Ebre/Tortosa/Correo%20de%20Tortosa/1936/193606/19360627/19360627-002.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Baix%20Ebre;encoding=utf-8|data=27/06/1936}}</ref>
Participà en la [[Cop d'Estat del 18 de juliol|revolta contra la República del 18 de juliol]] i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.<ref name="Saura33"/> Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a [[Pamplona]] el [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]]. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra [[Manuel Carrasco i Formiguera]] en lo consell de guerra que se li va fer a [[Burgos]] l'any 1938,<ref name="Saura33"/> tot i que després va dir que la seva execució havia sigut un «profund error polític».<ref>{{ref-publicació |cognom=Hernández |nom=Tomás |títol=Bru Jardí y Carrasco i Formiguera |publicació=La Vanguardia |data=7-4-1995 |pàgines=22 |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1995/04/01/pagina-22/33788512/pdf.html}}</ref>
Participà en la [[Cop d'Estat del 18 de juliol|revolta contra la República del 18 de juliol]] i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.<ref name="Saura33"/> Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a [[Pamplona]] el [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]]. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra [[Manuel Carrasco i Formiguera]] en lo consell de guerra que se li va fer a [[Burgos]] l'any 1938,<ref name="Saura33"/> tot i que després va dir que la seva execució havia sigut un «terrible error polític».<ref>{{ref-publicació |cognom=Hernández |nom=Tomás |títol=Bru Jardí y Carrasco i Formiguera |publicació=La Vanguardia |data=7-4-1995 |pàgines=22 |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1995/04/01/pagina-22/33788512/pdf.html}}</ref>


Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'[[Associació de la Premsa de Barcelona]] i redactor en cap de ''[[Diario de Barcelona]]'' fins a la seua jubilació en 1961.<ref>{{ref-notícia|títol=Necrológicas: José Bru Jardí|publicació=ABC|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1983/04/07/039.html|data=07/04/1983}}</ref> Dins del carlisme va ser, juntament amb [[Pere Roma i Campí|Pere Roma]] i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]] a la corona d'Espanya.<ref>{{ref-llibre|títol=El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968)|pàgines=114|editorial=Edicions 62|any=2006|isbn=84-297-5574-8}}</ref>
Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'[[Associació de la Premsa de Barcelona]] i redactor en cap de ''[[Diario de Barcelona]]'' fins a la seua jubilació en 1961.<ref>{{ref-notícia|títol=Necrológicas: José Bru Jardí|publicació=ABC|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1983/04/07/039.html|data=07/04/1983}}</ref> Dins del carlisme va ser, juntament amb [[Pere Roma i Campí|Pere Roma]] i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]] a la corona d'Espanya.<ref>{{ref-llibre|títol=El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968)|pàgines=114|editorial=Edicions 62|any=2006|isbn=84-297-5574-8}}</ref>

Revisió del 02:01, 1 feb 2021

Infotaula de personaJosep Bru i Jardí

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1893 Modifica el valor a Wikidata
Tivissa (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1983 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLluís Bru i Jardí Modifica el valor a Wikidata

Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.

Des que era jove col·laborà en diversos diaris tradicionalistes, sent secretari de redacció de La Trinchera (1912-1915), redactor i director d'El Correo de Lérida (1915-17) i redactor d'El Correo Catalán (1917-1927).[1]

Al novembre de 1917 Bru va participar en lo Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb Vicenç Carbó, Francesc Aizcorbe, Joan Baptista Roca, Àngel Marquès, Pere Roma i Bernardí Ramonell.[2] Este congrés, organitzat amb lo propòsit de reorganitzar el tradicionalisme català i revisar-ne el seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a Mella com El Norte de Girona, que el va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la Lliga Regionalista i trencar la unitat del partit,[3] un any abans que fossen los dirigents mellistes qui finalment se'n separessen.

Fou membre de la Confederació Regional de Catalunya dels Sindicats Lliures[4] i vicepresident del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. Lo novembre del 1927 va presidir a Madrid lo III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures al saló d'actes de la societat mercantil «La Única».[5] L'any 1928 lo govern d'Espanya de la Dictadura de Primo de Rivera el nomenà assembleista com a representant de la vida nacional.[6]

Instaurada la Segona República Espanyola, l'any 1932 va adquirir el Correo de Tortosa i en fou director fins al 1936.[7] En 1934 substituí Tomàs Caylà i Grau com a cap províncial de la Comunió Tradicionalista a Tarragona.[1][8] Participà en la revolta contra la República del 18 de juliol i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.[1] Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a Pamplona el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra Manuel Carrasco i Formiguera en lo consell de guerra que se li va fer a Burgos l'any 1938,[1] tot i que després va dir que la seva execució havia sigut un «terrible error polític».[9]

Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'Associació de la Premsa de Barcelona i redactor en cap de Diario de Barcelona fins a la seua jubilació en 1961.[10] Dins del carlisme va ser, juntament amb Pere Roma i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó a la corona d'Espanya.[11]

Com a funcionari municipal, Josep Bru va ser sotsdirector en cap negociat d'Estadística Administrativa i sotsdirector de l'Institut Municipal d'Estadística. Va rebre la Medalla d'Argent de la Ciutat de Barcelona i era comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. En morir, la seua família va rebre el condol del president de la Generalitat Jordi Pujol, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i el president de l'Associació de la Premsa de Barcelona Roger Jiménez.[12]

Lo seu germà, Lluís Bru i Jardí, fou diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya durant la Segona República.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Saura, Víctor. Carlins, capellans, cotoners i convergents: història d'"El Correo Catalán" (1876-1985). Diputació de Barcelona, 1998, p. 33. 
  2. ↑ «Coses del partit: Congrés de Joves tradicionalistes catalans». L'Amic del Poble, 24-11-1917, pàg. 1.
  3. ↑ «¡Ja hi som!». L'Amic del Poble, 24-11-1917, pàg. 1.
  4. ↑ Fabre i Fornaguera, Jaume. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar, 2003, p. 245. ISBN 84-688-1007-X. 
  5. ↑ «III Congreso de la Confederación de Sindicatos Libres». La Nación, 11-11-1927, pàg. 8.
  6. ↑ «Histórico de diputados 1810-1977: Bru y Jardí, José».
  7. ↑ «El periodista barcelonés D. José Bru Jardí, director propietario de «El Correo de Tortosa»». Correo de Tortosa, 24-10-1932.
  8. ↑ «Vida local». Correo de Tortosa, 27-06-1936.
  9. ↑ Hernández, Tomás «Bru Jardí y Carrasco i Formiguera». La Vanguardia, 07-04-1995, pàg. 22.
  10. ↑ «Necrológicas: José Bru Jardí». ABC, 07-04-1983.
  11. ↑ El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968). Edicions 62, 2006, p. 114. ISBN 84-297-5574-8. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «José Bru Jardí, periodista». El País, 07-04-1983.

Bibliografia

  • Periodista de trinxera. Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893-Barcelona, 1983). Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2020. ISBN 9788493767921. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Bru_i_Jardí&oldid=26207026»