Diferència entre revisions de la pàgina «Alan I el Gran»

Salta a la navegació Salta a la cerca
9 octets eliminats ,  fa 3 mesos
Robot posa data a plantilles de manteniment
(Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
 
== Biografia ==
Fill d'un cert Ridoredh segons una genealogia tardana establerta a Sant Aubí d'[[Angers]] al segle XI.<ref>[http://www.nltaylor.net/fitxers/Saint-Aubinleaf.jpg Genealogia de Sant Aubí d'Angers]{{Enllaç no actiu|datebot=de gener 2021InternetArchiveBot |botdata=InternetArchiveBot2021 }}</ref> Fou el successor del seu germà [[Pascweten]] († [[876]]), ell mateix gendre i successor del rei [[Salomó I de Bretanya]] († [[874]]), Alan fou [[Comtat de Vannes|comte de Vannes]] i [[Comtat de Nantes|comte de Nantes]]. Va heretar les querelles amb el [[comtat de Rennes]] per a la corona de [[Bretanya]].
 
El [[890]] es va destacar a la batalla de [[Questembert]] on els [[víkings]] foren desfets. A més [[Judicael de Rennes|Judicael]] hi va trobar la mort.<ref>Annals de Metz, any 890: ''Existia en aquest temps entre Alan i Judicael ducs dels bretons una greu discussió sobre el repartiment del regne. Els pagans [normands] havent trobat als bretons en aquesta divisió, combatent cadascun de manera separada per al seu compte i no dins d'un general esforç, i negant-se un l'altre el socors com si la victòria hagués de pertànyer a cadascun i no a tots, van patir greus fracassos; van ser degollats de tots els costats i totes les seves possessions conquerides fins al riu Blavet. Llavors finalment veient com de funesta els havia estat la seva discòrdia i quant havien augmentat les forces dels seus enemics, es van unir mútuament per enviats, van acordar el temps i el lloc de reunió i es van reunir per fer la guerra amb les seves forces comunes. Judicael que era més jove i estava més desitjós de destacar el seu nom, sense esperar Alan va comprometre els combat amb els seus companys, va matar molts milers d'enemics, va forçar la resta a refugiar-se en un cert cantó on els va perseguit imprudentment més lluny que no hauria degut, i llavors va ser mort per ells, no sabent que és bo vèncer però no d'anar més lluny de la victòria, ja que la desesperació s'ha de témer. Llavors Alan, havent reunit tota Bretanya, va fer vot que si per la gràcia divina, aconseguís vèncer els seus enemics, consagraria a Roma, a Déu i a Sant Pere la desena part de tots els seus béns. Tots els bretons van fer igualment aquest vot, i es van avançar cap al combat i havent vingut a les mans, va fer una tan gran matança dels enemics que dels quinze mil que eren abans a penes 4.000 van poder tornar a les seves naus'' </ref> De llavors en endavant, sense competidor, fou rei de Bretanya. Va rebre el temporal de l'abadia de Saint-Aubin d'Angers. El seu regnat [[890]]- [[907]] marca un període de calma i de prosperitat per a Bretanya. El dia exacte de la seva mort no és coneguda.
488.871

modificacions

Menú de navegació