Tabularium: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Personal == |
== Personal == |
||
Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els ''[[Tabularius|tabularii]]'', que s'encarregaven del balanç de pagaments i deutes. Aquests eren dirigits per un ''praepositus tabulariorum'' que solia ser un [[llibert]] imperial,<ref name=":0" /> i llurs subalterns: ''adiutores tabulariorum'', ''custodes tabulariorum'', etc<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.cat/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=francès|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=Tunis|pàgines=35, 40 i seg}}</ref> que solien ser [[Esclavitud a l'antiga Roma|esclaus]] imperials, sobretot durant el |
Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els ''[[Tabularius|tabularii]]'', que s'encarregaven del balanç de pagaments i deutes. Aquests eren dirigits per un ''praepositus tabulariorum'' que solia ser un [[llibert]] imperial,<ref name=":0" /> i llurs subalterns: ''adiutores tabulariorum'', ''custodes tabulariorum'', etc<ref>{{Ref-llibre|títol=Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain|url=https://books.google.cat/books/about/Esclaves_et_affranchis_imp%C3%A9riaux_en_Afr.html?id=hyNEuwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=|data=2017|isbn=978-9938-924-92-3|llengua=francès|nom=Mohammed|cognom=Abid|edició=|lloc=Tunis|pàgines=35, 40 i seg}}</ref> que solien ser [[Esclavitud a l'antiga Roma|esclaus]] imperials, sobretot durant el {{segle|I}}, tot i que ja al [[Segle II|s. II]] es documenten ''adiutores'' lliberts.<ref>{{Ref-publicació|article=Recherches sur la chronologie des épitaphes païennes de l'Africa|url=https://www.persee.fr/doc/antaf_0066-4871_1973_num_7_1_1449|publicació=Antiquités africaines|data=1973|pàgines=7–152|volum=7|exemplar=1|doi=10.3406/antaf.1973.1449|nom=Jean-Marie|cognom=Lassère|llengua=francès}}</ref> D'altra banda trobem personal més especialitzat, com els ''[[a commentariis]]'' amb tasques més aviat arxivístiques i que també tenien els seus propis ''adiutores''.<ref>{{Ref-llibre|títol=Familia Caesaris: a social study of the Emperor's freedmen and slaves|url=http://site.ebrary.com/id/10895623|data=2008|isbn=978-0-511-89573-9|llengua=anglès|nom=P. R. C|cognom=Weaver|edició=|editorial=|lloc=|pàgines=241}}</ref> |
||
== Exemples de ''tabularia'' == |
== Exemples de ''tabularia'' == |
Revisió del 17:28, 3 feb 2021
Tabularium | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Arxiu | ||
Part de | administració pública | ||
Ús | magatzem, custòdia documental i visualització de dades | ||
Format per | Acta ordinis (en) | ||
A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades on hi havia sobretot comptes.
Personal
Entre el personal que hi treballava, trobem d'una banda els tabularii, que s'encarregaven del balanç de pagaments i deutes. Aquests eren dirigits per un praepositus tabulariorum que solia ser un llibert imperial,[1] i llurs subalterns: adiutores tabulariorum, custodes tabulariorum, etc[2] que solien ser esclaus imperials, sobretot durant el segle i, tot i que ja al s. II es documenten adiutores lliberts.[3] D'altra banda trobem personal més especialitzat, com els a commentariis amb tasques més aviat arxivístiques i que també tenien els seus propis adiutores.[4]
Exemples de tabularia
El tabularium més important que es conserva és el tabulàrium de Roma, però n'hi va haver molts d'altres, alguns a la mateixa Roma. També n'hi havia de provincials -en estreta relació amb l'administració de la propietat imperial-, com els de Cartago o el de Tarraco,[1] o bé de municipals, anomenats tabularia ciuitatis.[5]
Mecànica de funcionament
La informació que prèviament arribava escrita en taules de fusta (tabulae), es numeraven i s'ajuntaven per formar codex, reculls de textos legals que es classificaven cronològicament i dels quals es feia una còpia en papir certificada per set testimonis i se'ls arxivava amb un llom de fusta per facilitar la seva manipulació. Els documents es podien consultar però no emportar, llevat d'alguns casos si ho autoritzava la persona responsable.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Boulvert, Gerard. Esclaves et affranchis imperiaux sous le haut-empire romain: role politique et administratif. (en francès), 1970, p. 172, 186, n. 663; 116, n. 37.
- ↑ Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès), 2017, p. 35, 40 i seg. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Lassère, Jean-Marie «Recherches sur la chronologie des épitaphes païennes de l'Africa» (en francès). Antiquités africaines, 7, 1, 1973, pàg. 7–152. DOI: 10.3406/antaf.1973.1449.
- ↑ Weaver, P. R. C. Familia Caesaris: a social study of the Emperor's freedmen and slaves (en anglès), 2008, p. 241. ISBN 978-0-511-89573-9.
- ↑ Berger, Adolf. Encyclopedic dictionary of Roman law (en anglès). Philadelphia: American Philosophical Society, 1953, p. 729.
- ↑ Daremberg, C.; Saglio, E. Dictionnaire des antiquités grecques et romaines (en francès), 1877, p. 14.