Filmoteca de Catalunya: diferència entre les revisions
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
|||
| Línia 78: | Línia 78: | ||
==== Altres serveis de l'edifici<ref name=":4"/> ==== |
==== Altres serveis de l'edifici<ref name=":4"/> ==== |
||
* Direcció del [[Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya]]. |
* Direcció del [[Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya]]. |
||
* [[Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals]]. |
* [[Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals|Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural]]. |
||
* Serveis Territorials del Departament de Cultura de Barcelona. |
* Serveis Territorials del Departament de Cultura de Barcelona. |
||
Revisió del 17:55, 5 feb 2021
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | filmoteca arxiu cinematogràfic | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1981 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-935-67-10-70 | ||||
| Lloc web | filmoteca.cat… | ||||
Localització geogràfica  | |||||
La Filmoteca de Catalunya és un l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a la preservació del patrimoni relacionat amb el cinema i a la difusió de la cultura cinematogràfica.
Funcions
La Llei del cinema[1] atribueix a la Filmoteca de Catalunya les funcions de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica.
Conservació
L'objectiu principal de la Filmoteca de Catalunya és la recuperació, conservació, restauració, catalogació i difusió del patrimoni fílmic. Per això, i per tal de complir aquestes funcions, la Filmoteca consta de diversos espais de conservació del fons: la Biblioteca del cinema i el Centre de Conservació i Restauració. Els dos espais disposen de la temperatura i humitat ideal per afavorir la conservació de tot el material, des de pel·lícules fins a llibres en paper.
Conservació del fons[2]
Es porta a terme seguint les normes dels organismes internacionals especialitzats en l'àmbit. La Filmoteca està dotada dels pertinents equipaments, tecnologies i eines per tal de portar a terme una correcta conservació del fons.
Política de conservació de la Filmoteca des de dues vessants
Tracta d'una conservació activa, en que s'han de revisar els materials per tal de fer una avaluació de les seves característiques i el seu estat. D'aquesta manera, es pot procedir a fer un tractament d'adequació del fons. Per altra banda, es fa una conservació passiva en què es traslladen els materials cinematogràfics en cambres de conservació amb temperatura i humitat correctes per tal d'allargar la seva vida.
Difusió
La Filmoteca de Catalunya s'encarrega de promoure la difusió de la cultura cinematogràfica, especialment, la catalana, a través de projeccions de films diversos.
- Difusió del patrimoni audiovisual té diferents formes: es realitzen projeccions públiques a les sales del mateix centre, així com exhibicions temporals a la Sala d'exposicions, investigació sobre el cinema català, cessió d'imatges, catàlegs des del Centre de Conservació i també a través dels serveis que es presten al públic.
- Sales de projeccions de la Filmoteca de Catalunya: la Sala Chomón i la Sala Laya. Aquestes sales consten de sessions diàries de projeccions de films.
- Mostres programades a la sala d'exposicions tenen un mateix objectiu: difonen els materials i el fons de l'arxiu fílmic i documental del centre, així com els complementen amb materials que permeten el coneixement concret d'una temàtica, cineasta o estil. Alhora, la Filmoteca compta amb un ampli programa d'alfabetització cinematogràfica dissenyada i executada pels seus Serveis Educatius. Entre altres activitats, destaquen el programa Filmoteca per a les Escoles, el cicle Aula de Cinema -que en el curs 2015-2016 celebra els seus 18 anys-, els tallers i visites organitzades a les dues seus de la Filmoteca i altres activitats organitzades puntualment.
L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de cel·lulosa, amb el títol "Fons de nitrats de la Filmoteca", en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en la Història del cinema català i, més recentment, la col·lecció "Cineastes", dedicada a fer un exhaustiu repàs per la biografia i filmografia d'autors destacats, i que compta amb 18 volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la mateixa Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com l'obra de Segundo de Chomón o el llargmetratge "Vida en sombras". També s'ha dut a bon terme el projecte de restauració digital, destacant alguns títols del cinema primitiu espanyol, o inèdits de Georges Méliès.
El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[3] Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Mac; fotografies de Reproducciones Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle xx.
La Filmoteca és una de les entitats col·laboradores del repositori digital cooperatiu Memòria Digital de Catalunya, des del qual es poden consultar en accés obert una col·lecció de cartelleres.[4]
Història
La Filmoteca va trobar el seu origen en la delegació a Barcelona de la Filmoteca Nacional d'Espanya (posteriorment Filmoteca Espanyola), oberta el 1963. Aquesta feia projeccions setmanals al cinema ABC de Barcelona (1963-1967), projeccions diàries en una sala del carrer Mercaders (1972-1979) i des del 1979 al cinema Padró.
Els seus serveis van ser traspassats a la Generalitat el 1981 i, des de llavors, és gestionada pel Departament de Cultura. L'any 1981 es crea la Filmoteca de Catalunya en el marc del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya.[5] Aquest mateix any les projeccions es van traslladar a la sala d'actes d'un col·legi religiós situat a la Travessera de Gràcia.
Posteriorment van traslladar les projeccions al cinema Aquitania (1991), de la Travessera de Sarrià, fins l'última projecció el 21 de novembre de 2011.[6] L'Arxiu s'instal·là a l'edifici de La Campana.
El 2002 la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.[7] El 20 de febrer de 2017 el Conseller de Cultura Santi Vila va anunciar que properament tindria la consideració d'equipament nacional amb entitat jurídica pròpia.[8]
Els directors n'han estat Antoni Kirchner i Masdeu, 1983-1997, crític de cinema. Natàlia Molero i Lloret, 1997-2000, escriptora i gestora cultural catalana. Roc Villas, 2001-2010. Esteve Riambau i Möller, a partir del 2010, historiador, crític i director de cinema català.
Col·lecció
Col·lecció fílmica, conservada al Centre de Conservació i Restauració, a data de 2014:[2]
- 28.415 títols:
- 186.291 suports fotoquímics en llaunes.
- 13.194 suports digitals.
Col·lecció documental, bibliogràfica i objectes de museu, conservats a la Biblioteca del Cinema, el 2016:
- Llibres: 44.224
- Capçaleres de revistes: 2.075
- Documents sonors: 3.348
- Pel·lícules (vídeos, DVD, Blu-ray): 16.562
- Fotografies: 386.257
- Cartells: 11.769
- Altre material gràfic (cromos, postals, dossiers de premsa...): 84.934
- Llegats personals o d'entitats: 88
Seus
Seu al Raval
Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al barri del Raval, on finalment es va obrir la nova seu el febrer de 2012. El 2004 el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep Lluís Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum.
L'inici de la construcció de l'edifici, en ple centre del barri del Raval es va demorar fins al 2007. El llavors vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos tràmits burocràtics.[9] L'edifici té sis plantes, amb una superfície total de més de 7.515 metres quadrats, va tenir un pressupost d'11,8 milions d'euros, pe`ro va acabar costant 15,7 milions d'euros.[10]
Abans de realitzar les obres es va realitzar una intervenció arqueològica al solar de la Filmoteca que va donar 7 fases d'ocupació, que van des de Neolític Mig fins al segle xx. Entre aquestes fases hi ha restes de la Galera, una antiga presó del segle XVII.[11][12] Totes aquestes troballes, en conjunt, van endarrerir les obres aproximadament un any i van elevar el seu cost en 1,5 milions d'euros.[9]
Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos en la construcció de l'edifici, que van endarrerir la data d'inauguració.[9]
La seu del Raval va obrir les seves portes el 19 de febrer de 2012, amb una jornada de portes obertes i va ser inaugurada oficialment l'endemà, amb una retrospectiva completa de Bigas Luna i una exposició sobre la Guerra Civil espanyola, entre altres cicles.
Instal·acions[13]
- Sales de Projecció: Sala Laya (175 butaques) i Sala Chomón (360 butaques).
- Dipòsit i magatzems (500m2).
- Sala d'exposicions (300m2).
- Serveis tècnics i cabines per a les sales de projecció.
- Aules de formació.
- Llibreria especialitzada.
- Cafeteria.
- Biblioteca del Cinema.
- Direcció i serveis generals de la Filmoteca.
.JPG)
Altres serveis de l'edifici[13]
- Direcció del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
- Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
- Serveis Territorials del Departament de Cultura de Barcelona.
Centre de Conservació i Restauració (2CR)[2]
El Centre de Conservació i Restauració, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, va entrar en funcionament el juny de 2013. És un edifici de 2.250 metres quadrats.
Instal·lacions
- Tres sales per al tractament del material fotoquímic.
- Una àrea per a la conservació del material digital nadiu i per a la preservació i la restauració digital.
- Una sala de formació.
- Quatre cambres petites destinades als materials en trànsit.
- 18 cambres climatitzades per a la conservació d'un màxim de 200.000 bobines de cel·luloide amb la temperatura i humitat adequades.
Biblioteca del cinema
La Biblioteca del Cinema està a la seu del Raval de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta unitat forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG), del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i de BiblioCi, la xarxa internacional d'unitats d'informació (centres de documentació i biblioteques) especialitzades en cinema i mitjans audiovisuals d'Amèrica Llatina, el Carib i Espanya.[14]
La biblioteca neix, el 1982, amb la creació de la Filmoteca i la unificació de diferents fons i col·leccions entre els quals destaquen:[15]
- Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt, iniciada pel matrimoni format per Delmiro de Caralt i Pilar Quadras l'any 1924. És considerada una de les biblioteques privades especialitzades en cinema més importants del món.
- Col·lecció cinematogràfica Catalana (CO. CI. CA.). En va impulsar la creació l'historiador i crític cinematogràfic Miquel Porter i Moix.
- Biblioteca de la Filmoteca Nacional de España a Barcelona.
Però no va ser fins a l'any 1983 quan la Biblioteca obra al públic i als usuaris externs per a l'estudi i la investigació cinematogràfica. L'any 1997 es va unificar la gestió i la ubicació de les tres col·leccions al Portal de Santa Madrona, 6-8, de Barcelona. El 2011 es va traslladar a la nova seu del Raval.
La Biblioteca compta amb un fons de més de 45.000 llibres i 1.500 revistes històriques, a les quals cal afegir les 128 capçaleres especialitzades que es reben anualment. A més, a la Biblioteca també es conserven més de 20.000 arxius gràfics, més de 8.000 pel·lícules en format vídeo o DVD, 385.000 fotografies i unes 5.000 bandes sonores en CD, així com una col·lecció d'aparells cinematogràfics amb més de 1.250 peces originals.[16] Entre els fons més destacats de la Biblioteca hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual, Ramón de Baños i Ricard de Baños; cartells de Mac; fotografies de Reproduccions Sabaté i llibres editats durant la primera meitat del segle xx.[17] Tot el fons de la Biblioteca es pot consultar a través del catàleg BEG.
El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[18] Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. El juliol de 2017 hi havia un total de 17.210 documents publicats. La Filmoteca és una de les entitats col·laboradores del repositori digital cooperatiu Memòria Digital de Catalunya, des del qual es poden consultar en accés obert una col·lecció de cartelleres.[19]
Programació
La Filmoteca tancà l'any 2015, batent el rècord absolut d'espectadors de tota la seva història, amb 148.769 espectadors, 6.400 més que el 2014, tot i haver programat menys sessions.
Per fer una adequada difusió de la cultura cinematogràfica s'organitzen diferents activitats com sessions familiars amb la finalitat d'apropar el cinema als més petits. També cicles sobre algun director, alguna temàtica o retrospectives de diferents directors. Per contextualitzar les retrospectives s'han fet presentacions, taules rodones i col·loquis
Exposicions
La seu del Raval, realitza diverses exposicions temporals al llarg de l'any. Des d'exposicions pròpies amb materials del fons documental fins a exposicions externes coproduïdes per la Filmoteca.
Serveis Educatius
Els Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya tenen com a objectiu apropar el llenguatge audiovisual a joves i grans, donant a conèixer i posant en valor el patrimoni fílmic i cultural de la Filmoteca.
Filmoteca per a les Escoles
Filmoteca per a les escoles és un programa anual organitzat pels serveis educatius de la Filmoteca de Catalunya i impulsat pel Departament d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es va iniciar al 2010 amb l'objectiu de fomentar l'interès d'infants i joves pel cinema català i internacional.
Aquest programa permet a nens i joves de 0 a 18 anys assistir ai sessions matinals de cine complementades amb diverses activitats pedagògiques relacionades amb les projeccions.
La majoria de les seves sessions es duen a terme a la Filmoteca de Catalunya, al barri del Raval de Barcelona i la tarifa és de 3€ per sessió.
Activitats
El programa consta de moltes activitats separades en nivells educatius: P3-P5, Educació Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i Formació per a docents. Totes les sessions estan pensades i destinades a un públic concret i és per això que a cada nivell es busca treballar uns continguts determinats. A P-3 i P-5 i a la Primària és habitual que les sessions estiguin centrades en potenciar la coneixença dels sentits, els colors, les formes, etc. mentre que a Batxillerat es treballen valors i temes més complexos, com la diversitat, els drets humans, la igualtat de gènere i aspectes més formals a nivell cinematogràfic com el muntatge, la llum i el color.
La majoria de sessions també compten amb un suport de material didàctic per al professorat i amb uns dinamitzadors professionals que s'encarreguen de gestionar i organitzar les projeccions i les activitats.
Actualment, no només es realitzen les sessions habituals en didàctica del cinema, sinó que es duen a terme tallers vinculats a les exposicions temporals de la Filmoteca, visites al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca a Terrassa i sessions en col·laboració amb altres entitats.
Entitats participants
- Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
- A Bap a Qu
- Drac Màgic (cultura audiovisual)
- Federació Catalana de Cineclubs
- Modiband (projectes culturals)
Col·laboradors
- Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
- REC (Festival Internacional de Cinema de Tarragona)
- Fundació Joan Brossa
- Goethe Institut
- Museu d'Història de Catalunya
- Museu del Cinema (Col·lecció Tomàs Mallol)
Aula de cinema
Aula de Cinema és un altre dels serveis educatius que ofereix la Filmoteca als estudiants universitaris, als estudiants universals i al públic en general. Els professors d'aquestes institucions solen presentar els clàssics de la història del cinema.
Com a dada d'interès, durant el 2015 van assistir-hi 4.068 persones.
Horaris
Per redescobrir la història del setè art, es realitzen 30 sessions al llarg del curs acadèmic, tots els dimecres a les 17h, d'octubre a maig.
Entrades i abonaments
L'entrada individual per sessió és de 4€ (3€ reduïda) però també s'hi pot accedir amb el Carnet Aula de Cinema, un carnet nominal que serveix per les 30 sessions i val 45€, amb l'abonament Filmo10 (10 sessions per 20€) i amb l'abonament Jove (un any per 60€).
Matriculació:
A partir del 14 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).
Dossiers bibliogràfics
La Filmoteca edita dossiers bibliogràfics (preparats per la Biblioteca del Cinema) que complementen la informació de les sessions setmanals d'Aula de Cinema, els cicles del moment i les activitats pedagògiques de Filmoteca per a les Escoles.
Aquests dossiers solen incloure textos escollits sobre les pel·lícules que s'han programat i un llistat dels recursos bibliogràfics disponibles pel públic.
Col·laboradors
- Universitat de Barcelona
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Universitat Pompeu Fabra
- Universitat Internacional de Catalunya
- Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
- Universitat de Vic
- Escola de Cinema de Barcelona (ECIB)
- Bande à Part - Escola de Cine
- Elisava - Escola Universitària de Barcelona
- La Casa del Cine
- FX Barcelona Film School
- Filmhistòria
Apadrina el teu equipament
Iniciativa coordinada per la Fundació Tot Raval que impulsa la col·laboració entre els centres educatius del barri i els grans equipaments culturals per desenvolupar projectes dins el currículum acadèmic i al llarg del curs escolar, amb diferents activitats a l'aula i als equipaments culturals.
Durant el curs 2016/2017 es va col·laborar amb l'Institut Miquel Tarradell i l'Escola Drassanes.
Visites guiades
S'organitzen visites guiades, sota demanda, a les dues seus de la Filmoteca de Catalunya.
Referències
- ↑ «LLEI 20/2010, del 7 de juliol, del cinema».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bruzzo, Mariona; Llueca, Ciro «[La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica]». BiD textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 01-12-2014.
- ↑ «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
- ↑ «Memòria Digital de Catalunya- Cartelleres cinematogràfiques». [Consulta: 6 març 2015].
- ↑ «REIAL DECRET 1010/1981, de 27 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura.».
- ↑ Marimon, Sílvia «L'obertura de la Filmoteca es torna a ajornar». Diari Ara [Barcelona], núm.360, 25-11-2011, p.35. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya
- ↑ «La Filmoteca serà aviat equipament nacional. Diari El Punt Avui». [Consulta: 21 febrer 2017].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Marimon, Sílvia «La Filmoteca, la història interminable». Diari Ara [Barcelona], 30-12-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «La Filmoteca al Raval s'obrirà per fi el 19 de febrer, amb 5 anys de retard». Ara.cat.
- ↑ Savall, Cristina «Troballes de restes arqueològiques retarden la filmoteca». El Periodico de Catalunya, 30-04-2011.
- ↑ Nadal Roma, Esteve; Castillo Gómez, Rony José. Memòria científica intervenció arqueològica al c/ Espalter, 1b-11; c/ de Sant pau, 66; c/ Sant Josep Oriol, 7-11; pl. de Salvador Seguí, 2010.
- ↑ 13,0 13,1 Rueda, Mercè «La nova Biblioteca de Cinema de la Filmoteca de Catalunya: procés i relació entre el projecte bibliotecari i arquitectònic». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 0, 54, 2011. ISSN: 1699-521X.
- ↑ Ranzani, Óscar «EL CATALOGO COLECTIVO BIBLIOCI, EXPLICADO POR PABLO ROVITO: Una red para todas las bibliotecas de cine». Página/12, 05-11-2014.
- ↑ «Coneix la Biblioteca | Filmoteca de Catalunya», 19-12-2012. [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ Llueca, Mariona Bruzzo, Ciro «La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 14-11-2014.
- ↑ «Memòries | Filmoteca de Catalunya», 19-12-2012. [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ «Cartelleres Cinematogràfiques (Filmoteca de Catalunya)». [Consulta: 28 juliol 2017].
Bibliografia
- «Real Decret 1010/1981, de 27 de febrer sobre traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya». [Consulta: 29 setembre 2013].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filmoteca de Catalunya |