Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula edifici |
{{Infotaula edifici |
||
| zoom = 14 |
| zoom = 14 |
||
}} |
}} |
||
| ⚫ | La '''Sinagoga Major de Barcelona''', al número set de l'actual carrer de Salomó ben Adret (anteriorment carrer de Sant Domènec del Call), és la més antiga de les [[sinagoga|sinagogues]] barcelonines. Tanmateix, avui està clarament establert que es trobava al número nou del carrer de Salomó ben Adret.<ref>{{ref-publicació |article= El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret |url= https://www.ara.cat/societat/carrer-Santa-Maria-Salomo-Adret-call-gotic_0_2052994799.html |consulta= 18 novembre 2018 | publicació= [[Ara (diari)|Ara]] |data= 17-07-2018 }}</ref> |
||
| ⚫ | La '''Sinagoga Major de Barcelona''', al número set de l'actual carrer de Salomó ben Adret (anteriorment carrer de Sant Domènec del Call), és la més antiga de les [[sinagoga|sinagogues]] barcelonines. Tanmateix, avui està clarament establert que es trobava al número nou del carrer de Salomó ben Adret.<ref>{{ref-publicació |article= El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret |url= https://www.ara.cat/societat/carrer-Santa-Maria-Salomo-Adret-call-gotic_0_2052994799.html |consulta= 18 novembre 2018 |publicació= [[Ara (diari)|Ara]] |data= 17-07-2018 }}</ref> |
||
[[Fitxer:Sinagoga Shlomo ben Adret.jpg|esquerra|miniatura|Entrada a la Sinagoga Major de Barcelona]] |
[[Fitxer:Sinagoga Shlomo ben Adret.jpg|esquerra|miniatura|Entrada a la Sinagoga Major de Barcelona]] |
||
[[Fitxer:Call de Barcelona.jpg|esquerra|miniatura|Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la [[plaça de Sant Jaume]]).]] |
[[Fitxer:Call de Barcelona.jpg|esquerra|miniatura|Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la [[Plaça de Sant Jaume (Barcelona)|plaça de Sant Jaume]]).]] |
||
Construïda al {{segle|VI}}, fou reconstruïda al {{segle|XIV}}.<ref>{{ref-web|url= http://www.njjewishnews.com/njjn.com/091808/ltBarcelona.html |títol=Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago | consulta=11 juny 2010 |obra= | editor= |data= |llengua=anglès }}</ref> La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la [[Muralla romana de Barcelona|muralla romana]] tardana. Un document de [[1267]] mostra que el rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga medieval romà. Al {{segle|XIV}} hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al {{segle|XI}}, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent. |
Construïda al {{segle|VI}}, fou reconstruïda al {{segle|XIV}}.<ref>{{ref-web|url= http://www.njjewishnews.com/njjn.com/091808/ltBarcelona.html |títol=Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago | consulta=11 juny 2010 |obra= | editor= |data= |llengua=anglès }}</ref> La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la [[Muralla romana de Barcelona|muralla romana]] tardana. Un document de [[1267]] mostra que el rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga medieval romà. Al {{segle|XIV}} hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al {{segle|XI}}, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent. |
||
Revisió del 13:54, 7 feb 2021
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Salomó ben Adret, 7 i Marlet, 5 | |||
| ||||
| Format per | Sinagoga Major de Barcelona | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42567 | |||
| Id. Barcelona | 1148 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Associació Call de Barcelona | |||
La Sinagoga Major de Barcelona, al número set de l'actual carrer de Salomó ben Adret (anteriorment carrer de Sant Domènec del Call), és la més antiga de les sinagogues barcelonines. Tanmateix, avui està clarament establert que es trobava al número nou del carrer de Salomó ben Adret.[1]
Construïda al segle vi, fou reconstruïda al segle xiv.[2] La sala principal mesura 40 per 20 peus, i en un racó es pot apreciar encara les restes de la muralla romana tardana. Un document de 1267 mostra que el rei Jaume I va autoritzar la restauració i elevació de l'alçada de la sinagoga medieval romà. Al segle xiv hi havia almenys cinc sinagogues al call barceloní. Benjamí de Tudela, al seu pas per la ciutat al segle xi, explica que hi havia una comunitat santa d'homes savis i prudents i grans prínceps (kahal Kadosh veu-anashim v-nebunim veu-nasi'im gadolim). Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, molta gent exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent.
L'edifici tenia tres portes. La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments d'opus africanus el que permet datar al segle iii dC.
L'edifici va passar a domini reial després del pogrom que va assolar el Call de Barcelona l'any 1391 en què van morir tres-centes persones[3] i se sap que, després de l'expulsió del Decret de l'Alhambra, va ser utilitzada durant el segle xv com a tintoreria, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d'una de les dues sales de la Sinagoga. Durant anys, la planta subterrània de l'edifici havia servit com a dipòsit de materials elèctrics.
La ubicació de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l'historiador medievalista l'historiador Jaume Riera i Sants[4] com per qui finalment va ser el mentor de l'associació, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l'any 1400 (el recorregut d'un recaptador d'impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcció de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals.[5] A la darreria de 1995, a punt de ser reconvertida en bar, l'Associació Call de Barcelona el va adquirir i va recuperar l'espai sinagogal on es combina l'ús cultural amb el culte com Sinagoga Shlomo Ben Adret.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 |
- ↑ «El carrer Sant Domènec del Call passarà a dir-se carrer Salomó ben Adret». Ara, 17-07-2018 [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ «Beautiful Barcelona and its Jews of today and long ago» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2010].
- ↑ (castellà) Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p.166
- ↑ (castellà) Jaume Riera i Sants, Juderías y sinagogas en Cataluña. Diez años después, p.249
- ↑ Makaroff, Sergio «La sinagoga mayor de Barcelona» (en castellà). El País, 30-09-2003.