Diferència entre revisions de la pàgina «Zumarraga»

Salta a la navegació Salta a la cerca
8 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
Plantilles
m (Tipografia)
m (Plantilles)
Les primeres dades relatius a Zumarraga apareixen en 1366, quan el pretendent Enric, que lluitava en la cruenta guerra civil de mitjan segle XIV contra el seu germanastre el rei [[Pere I de Castella]], donà el monestir de Zumarraga al Senyor de [[Lazkao]]. Posteriorment, desitjant sortir de l'estret control que havia sotmès als pobladors d'aquesta zona aquest Parent Major, l'11 de desembre de 1383, en el lloc d'[[Urrutia]], situat en l'avui barri d'[[Eitza]], es va signar una escriptura de concòrdia amb la nounada vila d'[[Urretxu]]. Aquest acord va ser confirmat per [[Joan II de Castella]], en 1385, i ratificat per [[Enric III de Castella]]. No obstant això, en 1405, es van declarar sense efecte tals acords i es va decretar que ambdós municipis havien de pertànyer al veïnatge de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]], on va quedar adscrita fins a 1411.
 
En data no determinada va ingressar en l'Ajuntament Major d'[[Areria]], en la qual va romandre fins a 1660, i en 1661 Zumarraga va rebre el títol de Vila. Al principi Zumarraga era una població establerta en nuclis disseminats, caserius dispersos, entorn de la parròquia que era [[Ermita de Santa Maria de Zumarraga|Santa Maria de Zumarraga]], més tard coneguda popularment per "l'Antiga". Des de finals del {{segle|XV}}, es va anar situant més prop del riu, creant-se un nucli "urbà" a partir d'[[Eizaga]]. Això va ocasionar que, situat encara el temple parroquial en la forest, se sol·licités en el segon terç del {{segle |XVI}} de les autoritats eclesiàstiques el trasllat de la parròquia al fons de la vall, el que va comportar una translació o nou emplaçament.
 
Dates claus en el municipi són: les primeres Ordenances Municipals de 1526; el primer Pla d'Ordenació, per l'arquitecte [[Estibanz]], de 1860; l'establiment del mercat quinzenal els dijous en 1865, avui setmanal, que se celebra els dissabtes en la [[Plaça d'Euskadi]] i que és aparador de la producció agrícola dels "baserritarres" de la zona; la inauguració de la nova Casa Consistorial en 1866, que ha estat reformada en 1986 sobre la base d'uns innovadors criteris estètics; la inauguració del nou Cementiri en 1875, que ha estat reformat en 1984 en una volta a la cripta; la primera portada d'aigües en 1901; i la instal·lació en la vila de l'empresa Esteban Orbegozo, S.A. en 1930, que va significar la creació d'abundants llocs de treball, amb una forta immigració en la dècada dels anys 50 i un impressionant creixement demogràfic -quadruplicant la població-, que va arribar la seva culminació en 1977 amb una població de 12.619 habitants, moment que la crisi econòmica varia la tendència i comença una emigració, superior a l'augment vegetatiu, que reduïx la població als 10.324 habitants actuals.
 
Esment a part mereix, per tractar-se d'un element decisiu en la història de Zumárraga, el [[ferrocarril]] doncs, no en va, ha arribat a comptar amb tres estacions diferents. En 1864 es va inaugurar el [[Ferrocarril del Nord]] (avui [[RENFE]]), línia Madrid-París; en 1889 es van inaugurar els Ferrocarrils Vascongats, línia Zumarraga-[[Malzaga]]; i, finalment, en 1926 el Ferrocarril de l'Urola, conegut com el "Gure trena", línia Zumarraga-[[Zumaia]]. Tal fet, recollit amb caràcter al·legòric, en una escultura de [[Vicente Larrea]] (1986) situada en la Casa Consistorial, va convertir a aquest municipi en un dels nuclis de comunicacions més important del País Basc, a l'enllaçar la Meseta amb la costa guipuscoana i amb [[Biscaia]]. En l'actualitat només roman en funcionament [[RENFE]]. Zumarraga va ser bressol de [[Miguel López de Legazpi]], colonitzador de les [[Illes Filipines]] en el {{segle |XVI}} -l'estàtua del qual presideix la Plaça principal de la vila des de 1897- i la casa natal de la qual, coneguda com a [[Casa-Torre de Legazpi]] o Jauregi Haundia, encara es conserva remodelada. Actualment acull l'[[Escola de Música Secundino Esnaola]].
 
== Persones cèlebres ==
1.499.307

modificacions

Menú de navegació