Ploms del Sacromonte: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Islamisme - Canviant enllaç(os) per islam
mCap resum de modificació
 
Línia 1: Línia 1:
Els '''Ploms del Sacromonte''' o '''Llibres plumbis''' són una de les més famoses [[Falsificació|falsificacions]] històriques. Materialment consisteixen en 22 planxes circulars de plom d'uns 10 cm gravades amb dibuixos indesxifrables i textos en [[llatí]] i en estranys caràcters [[alfabet àrab|àrabs]], que hom va anomenar «salomònics». Van ser interpretats com el cinquè [[evangeli]], que hauria estat revelat per la [[Mare de Déu|Verge]] en [[idioma àrab|àrab]] per ser divulgat a Espanya.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ideal.es/granada/20090719/mas-actualidad/cultura/plomos-sacromonte-montaje-morisco-expulsion-granada-cursos-verano-200907191909.html |títol =Los plomos del Sacromonte, un montaje morisco para evitar ser expulsados de Granada|editor =Diari Ideal |data= 19 juliol 2009 |consulta=8 desembre 2017}}</ref>
Els '''Ploms del Sacromonte''' o '''Llibres plumbis''' són una de les més famoses [[Falsificació|falsificacions]] històriques. Materialment consisteixen en 22 planxes circulars de plom d'uns 10 cm gravades amb dibuixos indesxifrables i textos en [[llatí]] i en estranys caràcters [[alfabet àrab|àrabs]], que hom va anomenar «salomònics». Van ser interpretats com el cinquè [[evangeli]], que hauria estat revelat per la [[Mare de Déu|Verge]] en [[idioma àrab|àrab]] per ser divulgat a Espanya.<ref>{{Ref-web |url=http://www.ideal.es/granada/20090719/mas-actualidad/cultura/plomos-sacromonte-montaje-morisco-expulsion-granada-cursos-verano-200907191909.html |títol =Los plomos del Sacromonte, un montaje morisco para evitar ser expulsados de Granada|editor =Diari Ideal |data= 19 juliol 2009 |consulta=8 desembre 2017}}</ref>


Suposadament van ser desenterrats juntament amb restes humanes en un [[raval]] del [[Sacromonte]] (llavors anomenada muntanya Valparaíso) de la ciutat de [[Granada (Andalusia)|Granada]] entre [[1595]] i [[1599]]. També se'ls associen les troballes de [[Torre Turpiana]], al centre de la mateixa ciutat, produïts amb anterioritat, el [[1588]], quan s'haurien trobat també ossos dins d'una caixa metàl·lica que contenia a més un pergamí (també poliglot) i una imatge de la Verge, que parlaven del [[màrtir]] sant [[Cecili (sant)|Cecili]], un àrab cristià que hauria acompanyat [[Santiago el Major]].<ref name="invenciontesoro">{{Ref-llibre |url=https://books.google.cat/books?id=S5HMy6ssqvcC |títol=Los plomos del Sacromonte: Invención y tesoro |cognom=Barrios Aguilera |nom=Manuel |editor=Universitat de València |any=2011 |isbn=9788437085968}}</ref>
Suposadament van ser desenterrats juntament amb restes humanes en un [[Raval (urbanisme)|raval]] del [[Sacromonte]] (llavors anomenada muntanya Valparaíso) de la ciutat de [[Granada (Andalusia)|Granada]] entre [[1595]] i [[1599]]. També se'ls associen les troballes de [[Torre Turpiana]], al centre de la mateixa ciutat, produïts amb anterioritat, el [[1588]], quan s'haurien trobat també ossos dins d'una caixa metàl·lica que contenia a més un pergamí (també poliglot) i una imatge de la Verge, que parlaven del [[màrtir]] [[sant Cecili]], un àrab cristià que hauria acompanyat [[Santiago el Major]].<ref name="invenciontesoro">{{Ref-llibre |url=https://books.google.cat/books?id=S5HMy6ssqvcC |títol=Los plomos del Sacromonte: Invención y tesoro |cognom=Barrios Aguilera |nom=Manuel |editor=Universitat de València |any=2011 |isbn=9788437085968}}</ref>


La [[crítica]] [[Filologia|filològica]] i històrica semblen determinar que la impostura podria haver estat obra de [[morisc]]s d'alta posició social que intentaven conciliar el [[cristianisme]] amb l'[[islam]]isme en el període posterior a la [[rebel·lió de les Alpujarras]]. Ja en aquesta època, [[Luis Tribaldos de Toledo]] els va considerar falsificacions, però l'[[arquebisbe]] [[Pedro de Castro i Quiñones|Castro i Quiñones]] va promoure en la seva època diferents traduccions que van augmentar la confusió fins que el 1682 van ser declarats falsos i herètics pel papa [[Innocenci XI]], però sí que es va mantenir la validesa de les relíquies que van aparèixer al costat dels llibres;<ref name="invenciontesoro"/><ref>[http://www.rtve.es/television/reporter-de-la -història/emissió de 30 gener 2011]</ref> aquests van ser portats a [[Roma]], on van romandre fins a l'any 2000, en què van ser retornats a Granada.
La crítica [[Filologia|filològica]] i històrica semblen determinar que la impostura podria haver estat obra de [[morisc]]s d'alta posició social que intentaven conciliar el [[cristianisme]] amb l'[[islam]] en el període posterior a la [[rebel·lió de les Alpujarras]]. Ja en aquesta època, [[Luis Tribaldos de Toledo]] els va considerar falsificacions, però l'[[arquebisbe]] [[Pedro de Castro y Quiñones|Castro y Quiñones]] va promoure en la seva època diferents traduccions que van augmentar la confusió fins que el 1682 van ser declarats falsos i herètics pel papa [[Innocenci XI]], però sí que es va mantenir la validesa de les relíquies que van aparèixer al costat dels llibres;<ref name="invenciontesoro"/><ref>[http://www.rtve.es/television/reporter-de-la -història/emissió de 30 gener 2011]</ref> aquests van ser portats a [[Roma]], on van romandre fins a l'any 2000, en què van ser retornats a Granada.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 26: Línia 26:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* S {{mida|1= ERRANO }} A {{mida|1= NTOLÍN }}, Patricia: [http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/entrevistas/quien-es-quien/detalleGrupo.asp?id=23 '' Fer Història de la falsedat '']
* S{{mida|1=ERRANO}} A{{mida|1=NTOLÍN}}, Patricia: [http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/entrevistas/quien-es-quien/detalleGrupo.asp?id=23 '' Fer Història de la falsedat'']




{{ORDENA:Ploms Del Sacromonte}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Ploms Del Sacromonte}}
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Historiografia]]
[[Categoria:Historiografia]]

Revisió de 19:16, 14 feb 2021

Els Ploms del Sacromonte o Llibres plumbis són una de les més famoses falsificacions històriques. Materialment consisteixen en 22 planxes circulars de plom d'uns 10 cm gravades amb dibuixos indesxifrables i textos en llatí i en estranys caràcters àrabs, que hom va anomenar «salomònics». Van ser interpretats com el cinquè evangeli, que hauria estat revelat per la Verge en àrab per ser divulgat a Espanya.[1]

Suposadament van ser desenterrats juntament amb restes humanes en un raval del Sacromonte (llavors anomenada muntanya Valparaíso) de la ciutat de Granada entre 1595 i 1599. També se'ls associen les troballes de Torre Turpiana, al centre de la mateixa ciutat, produïts amb anterioritat, el 1588, quan s'haurien trobat també ossos dins d'una caixa metàl·lica que contenia a més un pergamí (també poliglot) i una imatge de la Verge, que parlaven del màrtir sant Cecili, un àrab cristià que hauria acompanyat Santiago el Major.[2]

La crítica filològica i històrica semblen determinar que la impostura podria haver estat obra de moriscs d'alta posició social que intentaven conciliar el cristianisme amb l'islam en el període posterior a la rebel·lió de les Alpujarras. Ja en aquesta època, Luis Tribaldos de Toledo els va considerar falsificacions, però l'arquebisbe Castro y Quiñones va promoure en la seva època diferents traduccions que van augmentar la confusió fins que el 1682 van ser declarats falsos i herètics pel papa Innocenci XI, però sí que es va mantenir la validesa de les relíquies que van aparèixer al costat dels llibres;[2][3] aquests van ser portats a Roma, on van romandre fins a l'any 2000, en què van ser retornats a Granada.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Los plomos del Sacromonte, un montaje morisco para evitar ser expulsados de Granada». Diari Ideal, 19-07-2009. [Consulta: 8 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Barrios Aguilera, Manuel. Universitat de València. Los plomos del Sacromonte: Invención y tesoro, 2011. ISBN 9788437085968. 
  3. -història/emissió de 30 gener 2011

Bibliografia[modifica]

  • Alonso, C.: Els apòcrifs del Sacromonte (Granada) . Valladolid: Estudi Agustiniano, 1979.
  • Caro Baroja, J.: Les falsificacions de la història (en relació amb la d'Espanya) . Barcelona: Seix Barral, 1992.
  • Cabanelas Rodríguez, Darío: El morisc granadí Alonso del Castell . Granada: Patronat de l'Alhambra, 1965.
  • Kendrick, T. D.: St James in Spain . Londres: Methuen and Co, 1960.
  • Hagerty, M. J.: Els llibres plumbis del Sacromonte . Madrid: Editora Nacional, 1980.
    • Reimprès a Granada: Editorial Comares, 1998 i 2007.
  • Harris, A. K.: «Forging History: the Ploms of Granada in Francisco Bermúdez de Pedraza s" Història eclesiàstica "», article en el Sixteenth Century Journal , XXX: 4 (1999): pàgs. 945-966.
  • Harris, A. K.: From Muslim to Christian Granada: Inventing de City s Past in Early Modern Spain . Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2007.
  • Harvey, L. P.: Muslims in Spain, 1500 to 1614 . Chicago: University of Chicago Press, 2005.
    • En un apèndix s'inclou una traducció completa a l'anglès d'un dels textos del Sacromonte.
  • Gómez de Liaño, I.: Els jocs del Sacromonte . Madrid: Editora Nacional. 1975.
    • Reimprès a Granada: Universitat de Granada, 2005.

Enllaços externs[modifica]