Lluís Domènech i Alberdi: diferència entre les revisions
m Tipografia |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
La seva tasca com a ninotaire i caricaturista polític fou destacada ja al final de la transició espanyola, i concretament el 1993, al final de l'època de govern de [[Felipe González]], destaca un dibuix o pòster publicat el 7 d'abril d'aquell any titulat «''El via crucis de Felipe González''», compost de catorze vinyetes, un dibuix i un títol, que escenifica de manera molt gràfica la decadència de Felipe González i el seu govern en aquell moment històric concret.<ref>{{ref-llibre |cognom=Malveille |nom=François |cognom2=Chaput |nom2=Marie-Claude (coord.) |cognom3=Peloille |nom3=Manuelle (coord.) |títol=Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo Imagen de portada del libro Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo |Marie-Claude Chaput (coord.) |pàgines=99-114 |lloc=París |editorial=PILAR (Presse, Imprimés, Lecture dans l'Aire Romane): Université Paris X-Nanterre |any=2006 |isbn=2-9516865-5-2 |url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2779416.pdf |consulta=23 abril 2020 |capítol=El "vía crucis" de Felipe González caricaturizado por los dibujantes de "El Jueves" (1977-1996)}}</ref> |
La seva tasca com a ninotaire i caricaturista polític fou destacada ja al final de la transició espanyola, i concretament el 1993, al final de l'època de govern de [[Felipe González]], destaca un dibuix o pòster publicat el 7 d'abril d'aquell any titulat «''El via crucis de Felipe González''», compost de catorze vinyetes, un dibuix i un títol, que escenifica de manera molt gràfica la decadència de Felipe González i el seu govern en aquell moment històric concret.<ref>{{ref-llibre |cognom=Malveille |nom=François |cognom2=Chaput |nom2=Marie-Claude (coord.) |cognom3=Peloille |nom3=Manuelle (coord.) |títol=Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo Imagen de portada del libro Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo |Marie-Claude Chaput (coord.) |pàgines=99-114 |lloc=París |editorial=PILAR (Presse, Imprimés, Lecture dans l'Aire Romane): Université Paris X-Nanterre |any=2006 |isbn=2-9516865-5-2 |url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2779416.pdf |consulta=23 abril 2020 |capítol=El "vía crucis" de Felipe González caricaturizado por los dibujantes de "El Jueves" (1977-1996)}}</ref> |
||
El 2104 va publicar “''El Raval: Un món de cultura''”, un llibre en format de quadern de viatges, en el que il·lustra, amb precisos dibuixos, els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, fruit de sis mesos de treball, després de recórrer amb paper i llapis els carrers |
El 2104 va publicar “''El Raval: Un món de cultura''”, un llibre en format de quadern de viatges, en el que il·lustra, amb precisos dibuixos, els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, fruit de sis mesos de treball, després de recórrer amb paper i llapis els carrers d[[el Raval]], el seu barri de residència.<ref name="hernandez">{{ref-publicació |cognom=Hernández |nom=Óscar |títol=Un dibuixant retrata els racons del Raval |publicació=[[El Periódico]] |data=23/04/2014 |https://www.elperiodico.cat/ca/ciutat-vella/20140422/un-dibuixant-retrata-els-racons-del-raval-3256613 |consulta=23 abril 2020}}</ref> Aquest treball formà part del projecte de dinamització "Raval Cultural" impulsat pel [[Districte de Ciutat Vella]], on es plasma amb els seus dibuixos els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, per tal de visibilitzar els recursos que fan del barri un espai cultural de referència: museus, claustres romànics, espais de creació, galeries, cabarets, bars centenaris, universitats.<ref>{{ref-web |títol=“Un món de cultura”, la nova ruta del Raval Cultural |url=https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/noticia/un-mon-de-cultura-la-nova-ruta-del-raval-cultural_71421#.XqF_9WYp7IU |editor=[[Ajuntament de Barcelona]] |consulta=23 abril 2020}}</ref> |
||
El 2016 fou testimoni i reflectí en un dibuix, signat pels mateixos protagonistes, Ximo Puig i Carles Puigdemont, la reunió històrica per a la represa de relacions institucionals entre Catalunya i el País Valencià, quan després de la compareixença conjunta que van fer al Palau de la Generalitat, tots dos presidents i els respectius equips van anar a la terrassa d'una cafeteria a prop de palau. Allà justament hi havia el ninotaire Lluïsot, que es va adonar de la presència dels presidents i els va dibuixar. Després els va demanar si podrien signar-lo, i hi van accedir.<ref>{{ref-publicació |títol=Puig i Puigdemont, retratats pel ninotaire Lluïsot en la terrassa d'una cafeteria a València. Tots dos presidents van accedir a signar-li el dibuix |publicació=[[Vilaweb]] |data=20.09.2016 |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/puig-i-puigdemont-retratats-pel-ninotaire-lluisot-en-la-terrassa-duna-cafeteria-a-valencia/ |consulta=23 abril 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rodríguez |nom=Tere |títol=Un dibuix per a la història. Un cúmul de casualitats fan possible que el primer document firmat conjuntament pels presidents Puig i Puigdemont siga una il·lustració del ninotaire Lluïsot |publicació=[[El Punt Avui]] |data=23.09.2016 |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/1006322-un-dibuix-per-a-la-historia.html |consulta=23 abril 2020}}</ref> |
El 2016 fou testimoni i reflectí en un dibuix, signat pels mateixos protagonistes, Ximo Puig i Carles Puigdemont, la reunió històrica per a la represa de relacions institucionals entre Catalunya i el País Valencià, quan després de la compareixença conjunta que van fer al Palau de la Generalitat, tots dos presidents i els respectius equips van anar a la terrassa d'una cafeteria a prop de palau. Allà justament hi havia el ninotaire Lluïsot, que es va adonar de la presència dels presidents i els va dibuixar. Després els va demanar si podrien signar-lo, i hi van accedir.<ref>{{ref-publicació |títol=Puig i Puigdemont, retratats pel ninotaire Lluïsot en la terrassa d'una cafeteria a València. Tots dos presidents van accedir a signar-li el dibuix |publicació=[[Vilaweb]] |data=20.09.2016 |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/puig-i-puigdemont-retratats-pel-ninotaire-lluisot-en-la-terrassa-duna-cafeteria-a-valencia/ |consulta=23 abril 2020}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rodríguez |nom=Tere |títol=Un dibuix per a la història. Un cúmul de casualitats fan possible que el primer document firmat conjuntament pels presidents Puig i Puigdemont siga una il·lustració del ninotaire Lluïsot |publicació=[[El Punt Avui]] |data=23.09.2016 |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/1006322-un-dibuix-per-a-la-historia.html |consulta=23 abril 2020}}</ref> |
||
Revisió del 19:49, 14 feb 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1962  (62 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, il·lustració i caricatura |
| Ocupació | dibuixant, professor, escriptor, guionista, il·lustrador, dibuixant, caricaturista |
| Ocupador | EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona |
| Nom de ploma | Llüisot |
Premis | |
 | |
Lluís Domènech i Alberdi, més conegut com a Llüisot[1] (Barcelona, 12 de gener de 1962)[2] és un ninotaire, il·lustrador, dibuixant, guionista i professor català.[3][4][5][6]
Va començar a publicar professionalment l'any 1983 a la revista satírica El Jueves on mantingué la seva col·laboració fins a l'any 1997. També ha col·laborat en diferents diaris i revistes, com l'Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Lecturas, Tretzevents i Cavall Fort, Dinamo, El Dominical, H Dios O, Mono Gráfico, Penthouse o Titanic.[7]
Des de 1987 va començar a publicar llibres infantils, especialitzant-se en llibres de text. Viatger empedreït, també s'ha especialitzat en la publicació de llibres de viatge, entre els quals destaquen Una Temporada a Calcuta i Índia i Chiapas a deshora. És el creador de les sèries 'Carne de Psiquiatra' i 'La Danza Macabra'.[4]
En el seu vessant com a docent, ha impartit diversos cursos i tallers dedicats al món de la il·lustració i, des de l'any 2010, és professor d'EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona.[7]
La seva tasca com a ninotaire i caricaturista polític fou destacada ja al final de la transició espanyola, i concretament el 1993, al final de l'època de govern de Felipe González, destaca un dibuix o pòster publicat el 7 d'abril d'aquell any titulat «El via crucis de Felipe González», compost de catorze vinyetes, un dibuix i un títol, que escenifica de manera molt gràfica la decadència de Felipe González i el seu govern en aquell moment històric concret.[8]
El 2104 va publicar “El Raval: Un món de cultura”, un llibre en format de quadern de viatges, en el que il·lustra, amb precisos dibuixos, els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, fruit de sis mesos de treball, després de recórrer amb paper i llapis els carrers del Raval, el seu barri de residència.[6] Aquest treball formà part del projecte de dinamització "Raval Cultural" impulsat pel Districte de Ciutat Vella, on es plasma amb els seus dibuixos els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, per tal de visibilitzar els recursos que fan del barri un espai cultural de referència: museus, claustres romànics, espais de creació, galeries, cabarets, bars centenaris, universitats.[9]
El 2016 fou testimoni i reflectí en un dibuix, signat pels mateixos protagonistes, Ximo Puig i Carles Puigdemont, la reunió històrica per a la represa de relacions institucionals entre Catalunya i el País Valencià, quan després de la compareixença conjunta que van fer al Palau de la Generalitat, tots dos presidents i els respectius equips van anar a la terrassa d'una cafeteria a prop de palau. Allà justament hi havia el ninotaire Lluïsot, que es va adonar de la presència dels presidents i els va dibuixar. Després els va demanar si podrien signar-lo, i hi van accedir.[10][11]
Reconeixements
- Premi Apel·les Mestres de Literatura Infantil Il·lustrada (1987) per "Vull una medalla"
- Premi Bologna Regazzi Award (2002) - al millor Il·lustrador categoria no ficció, per "Una temporada en Calcuta"
- Premi Crítica Serra d'Or (2003) al millor llibre Infantil, per "Contes Terrorífics de fantasmes"
- Premi Cavall Fort (2008) pel còmic "L'Illa Misteriosa"
- Premi Lazarillo (2010) per "El somni del Vell Mariner
- Primer Concurs d'Sketching “Els 4 Gats” (2017)
Referències
- ↑ «Seudónimos y firmas incompletas: "Lluïsot: Luis Doménech i Alberdi (1962)"». Bibliografía del cómic español e Hispanoamericano. Instituto Cervantes, pàg. 62 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Lluís Domènech Alberdi». Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Cuadrado, Jesús. «Llüisot (Lluís Domènech Alberdi)». A: Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso 1873-2000. Salamanca: Ediciones Sinsentido; Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- ↑ 4,0 4,1 «Lluïsotː Lluís Domènech i Alberdi (b. 1962, Spain)». Lambiek Comicopledia [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Lluïsot». Humoristan [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Hernández, Óscar «Un dibuixant retrata els racons del Raval». El Periódico, 23-04-2014 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 «Lluis Domenech (Llüisot)». EINA. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Malveille, François; Chaput, Marie-Claude (coord.); Peloille, Manuelle (coord.). «El "vía crucis" de Felipe González caricaturizado por los dibujantes de "El Jueves" (1977-1996)». A: Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo Imagen de portada del libro Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo. París: PILAR (Presse, Imprimés, Lecture dans l'Aire Romane): Université Paris X-Nanterre, 2006, p. 99-114. ISBN 2-9516865-5-2 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «“Un món de cultura”, la nova ruta del Raval Cultural». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Puig i Puigdemont, retratats pel ninotaire Lluïsot en la terrassa d'una cafeteria a València. Tots dos presidents van accedir a signar-li el dibuix». Vilaweb, 20-09-2016 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Rodríguez, Tere «Un dibuix per a la història. Un cúmul de casualitats fan possible que el primer document firmat conjuntament pels presidents Puig i Puigdemont siga una il·lustració del ninotaire Lluïsot». El Punt Avui, 23-09-2016 [Consulta: 23 abril 2020].