Disc compacte: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m netejant plantilla Projectes germans, paràmetre commons de WD
m Tipografia
Línia 69: Línia 69:
== Longevitat física ==
== Longevitat física ==
=== Estudi sobre preservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units ===
=== Estudi sobre preservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units ===
Al 2009, la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]] va dur a terme un estudi per avaluar la longevitat física de diferents discos de la seva col·lecció. La investigació va arribar a la conclusió que cada disc té una estimació de vida diferent. Això depén dels diversos factors ambientals als que l'objecte estigui exposat, com la humitat o el tipus de departament on s'emmagatzemi. A més, és important tenir en compte l'impacte de certs productes químics que s'apliquin.<ref>{{Ref-tesi|títol=COMPACT DISC SERVICE LIFE: AN INVESTIGATION OF THE ESTIMATED SERVICE LIFE OF PRERECORDED COMPACT DISCS (CD-ROM)|url=http://www.loc.gov/preservation/resources/rt/CDservicelife_rev.pdf| llengua=Anglès| data=2009|universitat=|lloc=Preservation Directorate Library of Congress Washington, DC|pàgines=}}</ref> Als resultats, alguns discos van donar una mitjana de vida aproximada als 25 anys, mentre que d'altres tenien una longevitat de més de 500 anys després de la seva fabricació.
Al 2009, la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]] va dur a terme un estudi per avaluar la longevitat física de diferents discos de la seva col·lecció. La investigació va arribar a la conclusió que cada disc té una estimació de vida diferent. Això depén dels diversos factors ambientals als que l'objecte estigui exposat, com la humitat o el tipus de departament on s'emmagatzemi. A més, és important tenir en compte l'impacte de certs productes químics que s'apliquin.<ref>{{Ref-tesi|títol=COMPACT DISC SERVICE LIFE: AN INVESTIGATION OF THE ESTIMATED SERVICE LIFE OF PRERECORDED COMPACT DISCS (CD-ROM)|url=http://www.loc.gov/preservation/resources/rt/CDservicelife_rev.pdf| llengua=Anglès| data=2009|universitat=|lloc=Preservation Directorate Library of Congress Washington, DC|pàgines=}}</ref> Als resultats, alguns discos van donar una mitjana de vida aproximada als 25 anys, mentre que d'altres tenien una longevitat de més de 500 anys després de la seva fabricació.


El causant del deteriorament físic, principalment, és l'erosió de la capa d'alumini que cobreix el disc, i també, el fong [[Geotrichum]] que menja el plàstic.<ref>{{Ref-publicació|article=The first generation of CDs is already rotting and dying - CDM Create Digital Music|publicació=CDM Create Digital Music|llengua=anglès|url=http://cdm.link/2017/02/a-generation-of-cds-is-already-rotting-and-dying/|data=2017-02-14}}</ref>
El causant del deteriorament físic, principalment, és l'erosió de la capa d'alumini que cobreix el disc, i també, el fong [[Geotrichum]] que menja el plàstic.<ref>{{Ref-publicació|article=The first generation of CDs is already rotting and dying - CDM Create Digital Music|publicació=CDM Create Digital Music|llengua=anglès|url=http://cdm.link/2017/02/a-generation-of-cds-is-already-rotting-and-dying/|data=2017-02-14}}</ref>

Revisió del 22:51, 14 feb 2021

Infotaula equipament informàticDisc compacte
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llançament1979 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Memòria700 MB Modifica el valor a Wikidata
DVD Modifica el valor a Wikidata
Tipus de memòria secundària

Tecnologies obsoletes

Tecnologies actuals

Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originàriament creat per a emmagatzemar àudio, però posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producció en massa i va anar desplaçant progressivament el disc de vinil com a suport d'àudio. Posteriorment també va desplaçar els disquets d'ordinador com a suport per a la distribució de programari. L'aparició de les gravadores de CD el va convertir en una eina d'allò més útil en el món de la informàtica, per a fer còpies de seguretat i per a transportar arxius. Posteriorment aparegué el DVD, amb més capacitat gràcies a la major densitat de dades i a la possibilitat d'escriure fins a dues capes en la mateixa cara del disc. A inicis del 2007 aparegueren els primers aparells de Blu-Ray i HD-DVD al mercat, amb encara més capacitat d'emmagatzematge.

En un disc compacte s'hi pot desar:

CD re-gravable de 8 cm

Un CD estàndard té un diàmetre de 12 cm i un gruix d'1,2 mm. Hi caben 74 minuts de música o 650 Megaoctets de dades. Està format per una capa de policarbonat plàstic, recobert per una capa d'Alumini (on s'emmagatzema la informació) i recoberta per una capa protectora. Les unitats lectores/gravadores de CD utilitzen un làser per a llegir/escriure les dades a la superfície d'alumini.

Imatge de la cara superior d'un disc compacte

El disc compacte és un sistema digital d'enregistrament, a diferència del casset i el disc de vinil, que són sistemes analògics. Això vol dir que les ones sonores han estat descrites usant una codificació numèrica, que és el que s'enregistra en el disc. L'aparell reproductor crearà el so a partir d'aquesta informació enregistrada en el disc.

Un CD d'àudio es reprodueix a una velocitat on es llegeix 150 KB per segon. Aquesta velocitat base es fa servir com a referència per identificar altre lectors com els d'ordinador, de manera que si un lector indica 24x, significa que llegeix a 24 x 150 kB = 3.600 kB/s, encara que s'ha de considerar que els lectors amb indicació de velocitat superior a 4x no funcionen amb velocitat angular variable com els lectors de CD-Da, sinó que utilitzen una velocitat de gir constant, sent el radi obtingut per la fórmula anterior el màxim assequible.

Principals formats;

  • 8 cm - 215 Mb o 21 min
  • 12 cm - 650 Mb o 74 min
  • 12 cm - 700 Mb o 80 min
  • 12 cm - 800 Mb o 90 min
  • 12 cm - 875 Mb o 100 min

Altres formats

També existeixen CD's de doble capa, tot i no ser molt comuns

Història del CD

Els primers prototips del disc compacte foren desenvolupats per Philips i Sony. El sistema òptic va ser desenvolupat per Philips mentre que la lectura i codificació digital va anar a càrrec de Sony. El producte fou llançat a la indústria comercial el juny de 1980, tot adherint-se a 40 companyies internacionals mitjançant l'obtenció de les llicències per a la producció de reproductors i CD's.[1]

Fou en aquell mateix any quan el director de l'orquestra Herbert Von Karajan, convençut del gran valor dels discs compactes va iniciar la seva promoció durant el Festival de Salzburg. Fou en aquell moment que s'inicia l'èxit i l'augment de demanda d'aquests nous formats.

La Sinfornia Alpina, de Richard Strauss, els vals de Frederic Chopin interpretats pel pianista Claudio Arrau i l'àlbum "The Vistors" d'ABBA foren els primers títols gravats en discs compactes a Europa.

L'1 d'octubre de 1982 Sony llança el seu primer lector de CD's, model CDP-101, que va sortir al mercat pel preu de 168 mil Iens. Tot i que en els primers prototips els CD s'introduia al dispositiu de manera vertical finalment es va decidir que seria més fàcil una disposició horitzontal.[2]

El primer CD de música que CBS/Sony treuen al mercat per aquest reproductor fou el disc "52nd Street", de Billy Joel. Com era d'esperar, les seves vendes foren escasses, a causa de la insuficient penetració social d'aquesta nova tecnologia.

CD-ROM

Fou amb el "Brothers in Arms" de Dire Straits que tres anys més tard es converteixen en el primer grup capaç de vendre un milió de còpies del seu àlbum en format CD.

La producció de CD's es va centralitzar per diversos anys als Estats Units i Alemanya, on eren distribuïts arreu del món. No fou fins a mitjans de la dècada dels 90 que s'instal·len fàbriques a diferents parts del món.

El 1984 van sortir al món de la informàtica, permetent emmagatzemar fins a 650 MB. El diàmetre de la perforació central dels discos compactes va ser determinat en 15 mm, inspirant-se en el diàmetre de la moneda de 10 centaus del florí d'Holanda. El diàmetre dels CD's és de 12 cm, el que correspon a l'amplada de les butxaques superiors de les camises per a homes, ja que segons la filosofia de Sony, tot havia de cabre allà.


Fisonomia dels CD's[3]

Tot i que la composició de materials dels CD's poden variar, normalment segueix un mateix patró. Els discs compactes es fabriquen a partir d'un disc d'uns 1,2mm de gruix de policarbonat de plàstic, al qual se li afegeix una capa reflectant d'alumini, utilitzada per obtenir més longevitat del emmagatzematge. Així es reflecteix la llum del làser infraroja ( per tant invisible a l'ull humà). A tot el conjunt se li aplica una capa de laca per protegir l'alumini, i de manera opcional, una etiqueta. Els mètodes més usats per la impressió en els CD són la serigrafia i la impressió òfset.

Característiques

  • Velocitat d'exploració: 1,2-1,4 m / s, aproximadament entre 500 rpm i 200 rpm.
  • Distància entre pistes: 1,6 micres.
  • Diàmetre del disc: 120 o 80 mm.
  • Gruix del disc: 1,2 mm.
  • Ràdio de l'àrea interna del disc: 25 mm.
  • Ràdio de l'àrea externa del disc: 60 mm.
  • Diàmetre de l'orifici central: 15 mm.

Tipus de disc compacte

  • Només lectura: CD-ROM (Compact Disc - Read Only Memory).
  • Gravable: CD-R (Compact Disc - Recordable).
  • Regravable: CD-RW (Compact Disc - Re-writable).
  • D'àudio: CD-DA (Compact Disc - Digital Audio).


Un CD d'àudio es repordueix a una velocitat que permet la lectura de 150 kB per segon. Aquesta velocitat base s'utilitza com a referència per a identificar altres lector com els d'ordinador, de manera que si un lector indica 24x, significa que llegeix 24 x 150 kB = 3.600 kB/s, encara que s'ha de considerar que els lectors amb indicació de velocitat superior a 4x no funcionen amb velocitat angular variable com els lectors de CD-DA, sinó que empren una velocitat de gir constant, sent el radi obtenible a partir de la fórmula anterior el màxim assolible.

Longevitat física

Estudi sobre preservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units

Al 2009, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va dur a terme un estudi per avaluar la longevitat física de diferents discos de la seva col·lecció. La investigació va arribar a la conclusió que cada disc té una estimació de vida diferent. Això depén dels diversos factors ambientals als que l'objecte estigui exposat, com la humitat o el tipus de departament on s'emmagatzemi. A més, és important tenir en compte l'impacte de certs productes químics que s'apliquin.[4] Als resultats, alguns discos van donar una mitjana de vida aproximada als 25 anys, mentre que d'altres tenien una longevitat de més de 500 anys després de la seva fabricació.

El causant del deteriorament físic, principalment, és l'erosió de la capa d'alumini que cobreix el disc, i també, el fong Geotrichum que menja el plàstic.[5]

Problemàtica

Aquesta problemàtica ha creat una incertesa a l'hora de decidir l'emmagatzematge de la informació en un disc, ja que actualment, alguns de la primera generació ja han deixat de funcionar per causes naturals. Davant de la inseguretat que transmet la imprevisible preservació de les dades, els usuaris adopten noves mesures que deixen de banda el món físic i aposten per l'emmagatzematge per streaming.

Vegeu també

Referències

  1. «Historia del CD - LVDS» (en castellà). La Voz del Sandinismo, 03-10-2017.
  2. «Remembering the rise (and final fall) of the late, great Compact Disc» (en anglès). Digital Trends, 07-02-2018.
  3. «How CDs Work» (en anglès). HowStuffWorks, 01-04-2000.
  4. COMPACT DISC SERVICE LIFE: AN INVESTIGATION OF THE ESTIMATED SERVICE LIFE OF PRERECORDED COMPACT DISCS (CD-ROM) (tesi) (en anglès), 2009. 
  5. «The first generation of CDs is already rotting and dying - CDM Create Digital Music» (en anglès). CDM Create Digital Music, 14-02-2017.