Fantasia: diferència entre les revisions
m Tipografia |
m Plantilles |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
La '''fantasia''' és un gènere artístic que barreja elements basats en la [[realitat]] amb altres no existents de caràcter [[màgia|màgic]] o sobrenatural, distingint-se així de la simple [[ficció]]. El món fantàstic es presenta com a real i consistent. Si és de caràcter totalment independent del real, es tracta d'alta fantasia (''high fantasy'') mentre que s'anomena ''low fantasy'' si hi ha interacció o dependència de la realitat quotidiana. Sol haver-hi un enfrontament entre el [[Bé (filosofia)|Bé]] i el [[Maldat|Mal]] que mou l'acció. |
La '''fantasia''' és un gènere artístic que barreja elements basats en la [[realitat]] amb altres no existents de caràcter [[màgia|màgic]] o sobrenatural, distingint-se així de la simple [[ficció]]. El món fantàstic es presenta com a real i consistent. Si és de caràcter totalment independent del real, es tracta d'alta fantasia (''high fantasy'') mentre que s'anomena ''low fantasy'' si hi ha interacció o dependència de la realitat quotidiana. Sol haver-hi un enfrontament entre el [[Bé (filosofia)|Bé]] i el [[Maldat|Mal]] que mou l'acció. |
||
La [[mitologia]] antiga conté elements fantàstics però que a l'època tenien un caràcter explicatiu i es consideraven com a veritables, per això no és fantasia pròpiament dita. Cal una voluntat conscient de barrejar elements sobrenaturals inventats. La fantasia com a gènere sorgeix, doncs, en el pas del segle |
La [[mitologia]] antiga conté elements fantàstics però que a l'època tenien un caràcter explicatiu i es consideraven com a veritables, per això no és fantasia pròpiament dita. Cal una voluntat conscient de barrejar elements sobrenaturals inventats. La fantasia com a gènere sorgeix, doncs, en el pas del {{segle|XVIII}} al XIX, lligada al preromanticisme. |
||
== Subgèneres == |
== Subgèneres == |
Revisió del 16:12, 16 feb 2021
La fantasia és un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural, distingint-se així de la simple ficció. El món fantàstic es presenta com a real i consistent. Si és de caràcter totalment independent del real, es tracta d'alta fantasia (high fantasy) mentre que s'anomena low fantasy si hi ha interacció o dependència de la realitat quotidiana. Sol haver-hi un enfrontament entre el Bé i el Mal que mou l'acció.
La mitologia antiga conté elements fantàstics però que a l'època tenien un caràcter explicatiu i es consideraven com a veritables, per això no és fantasia pròpiament dita. Cal una voluntat conscient de barrejar elements sobrenaturals inventats. La fantasia com a gènere sorgeix, doncs, en el pas del segle xviii al XIX, lligada al preromanticisme.
Subgèneres
Amb el creixement de les novel·les de gènere fantàstic (i posteriorment pel·lícules), aquest es divideix en diversos subgèneres:[1]
- Fantasia obscura.
- Història alternativa: parteixen d'un esdeveniment real i munten una ficció sobre què hauria pogut passar si un dels elements hagués canviat (per exemple si la victòria en una guerra hagués estat per a l'altre bàndol).
- Fantasia heroica o èpica : ambientada en una època pseudomedieval, és la més clàssica.
- Fantasia urbana o contemporània: suggereix altres mons o criatures en un entorn realista i modern, sovint urbà, com moltes obres de Neil Gaiman.
- Fantasia paròdica: obres fantàstiques que parodien els grans clàssics del gènere, destaca l'obra de Terry Pratchett i les nombroses burles de la trilogia de Tolkien.
- Mítica: recrea grans mitologies en èpoques diferents.
- Ciència-ficció: barreja elements dels dos gèneres.
- D'espasa i bruixeria: basada en herois sovint amorals o que usen la força física i la màgia per vèncer, com les obres de Conan. Una evolució del gènere va derivar en el sword and planet.
- Món perdut.
- Fantasia contemporània ambienta els fenòmens màgics o sobrenaturals en un entorn actual i versemblant.
- Low fantasy.
Cinema
El cinema fantàstic correspon a pel·lícules amb temes de fantasia, els quals acostumen a incloure màgia, mons de fantasia exòtica, o fets, personatges o criatures absolutament irreals que de cap manera pertanyen a la realitat coneguda del nostre món, en contrast amb el cinema de ciència-ficció o del cinema de terror, que tenen o poden tenir una base realista o científica. A vegades també s'utilitza el terme «fantàstic» en el seu sentit més ampli per referir-se a tota aquesta classe de cinema en general. Té el seu origen en el cinematògraf dels germans Lumière. Gràcies a aquest invent el francès Georges Méliès va fundar un estudi cinematogràfic amb el qual es va desenvolupar com a director d'aquest gènere cinematogràfic. Un dels seus films més destacats és Viatge a la Lluna (1902).
La categoria té tant a veure amb l'enfocament com amb el context i sens dubte hi ha una mica de transposició entre els gèneres. Per exemple, part de Star Wars, com el concepte de la Força (en el sentit místic de la trilogia original), pot ser considerat fantasia malgrat ancorar-se en un entorn de ciència-ficció, mentre que els herois del temps utilitza temes de ciència-ficció, com el viatge en el temps, per crear fantasia. El cinema de superherois també sembla complir els requisits per als gèneres de fantasia o ciència-ficció, però sol considerar-se un gènere en el seu propi dret.
El cinema animat o infantil no sempre es classifica com a fantasia, com no sempre ho són els animals parlants no humans. Bambi, per exemple, no és fantasia, ni ho és Toy Story, encara que aquest últim s'acosta més a la fantasia que el primer. NIMH, el món secret de la senyora Brisby, no obstant això, és una pel·lícula de fantasia, no perquè inclou a animals parlants, sinó perquè s'inclou màgia com a concepte real en la trama.
El cinema surrealista també limita amb el fantàstic, però en prescindir de les convencions narratives del gènere és considerat generalment com una categoria apart. El cinema fantàstic
Festivals
- A Amèrica del Nord, el festival més popular i de major grandària és Fantasia, que se celebra cada any a Mont-real.
- Fantasporto, a Portugal és considerat un dels més important del món en l'especialitat de cinema fantàstic, igual que el Festival de Cinema de Sitges, celebrat a Espanya.
- A Bèlgica cal destacar el Festival de Cinema Fantàstic de Brussel·les.
- A Hispanoamèrica, el més destacat és el Buenos Aires Vermell Sang, un festival de cinema fantàstic i cinema de terror, centrat en la producció ultraindependient de gènere.
Filmografia
Exemples de pel·lícules de gènere fantàstic:
- Dracula (1931), de Tod Browning.
- El mag d'Oz (1939), de Victor Fleming.
- Excàlibur (1981), de John Boorman.
- Fúria de titans (1981), de Desmond Davis.
- La història interminable (1984), de Wolfgang Petersen.
- El Senyor dels Anells (The Lord of the Rings) (2001-2003), de Peter Jackson.
- Serie de Harry Potter (2001-2012).
- Trilogia de les Cròniques de Narnia (2005-2010).
- La Brúixola Daurada (2007), de Chris Weitz.
- Les Cròniques de Spiderwick.
Autors fantàstics notables
- John R.R. Tolkien, creà la Terra Mitjana, on desenvolupà diverses llengües derivades del celta, a partir d'això creà diverses novel·les entre les més reeixides "El Hòbbit" i la trilogia de El Senyor dels Anells.
- Joanne Kathleen Rowling, amb diverses novel·les juvenils al voltant del personatge de Harry Potter.
- George R.R. Martin
- George Lucas, sobretot per l'univers Star Wars.
Vegeu també
Referències
- ↑ Burcher et al., 2009, p. 227.
Bibliografia
- Burcher, Charlotte; Hollands, Neil; Smith, Andrew; Trott, Barry; Zellers, Jessica «Core Collections in Genre Studies: Fantasy Fiction 101». Reference and user services quarterly, 48, 3, 2009, pàg. 226-231.
Enllaços externs
- Història del cinema fantàstic (castellà)