Lleure: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Paul Beckert Mädchen mit Buch 1911.jpg|miniatura|Lleure]] |
[[Fitxer:Paul Beckert Mädchen mit Buch 1911.jpg|miniatura|Lleure]] |
||
El '''lleure''', dit a tort ''oci'', és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions. Per això, a l'[[Imperi Romà]] oposaven |
El '''lleure''', dit a tort ''oci'', és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions. Per això, a l'[[Imperi Romà]] oposaven ''otium'' (oci) al ''negotium'' (el negoci, les obligacions preestablertes). Ara bé, el temps de lleure no és un temps buit, sense cap utilitat i que es perd. Per consegüent, a la [[Grècia clàssica]] el terme que significava ''oci'' ('scholé') també va donar origen al terme ''escola''.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/PensarOci.pdf Gonçal Mayos "Oci: una genealogia macrofilosòfica"]</ref> |
||
Com establí el creador de la sociologia del lleure, [[Joffre Dumazedier]] (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de '''d'''iversió, '''d'''escans i '''d'''esenvolupament personal.<ref>Ponce de León, A. (1998), ''Tiempo libre y rendimiento académico'', Biblioteca de investigación, 9. Universidad de La Rioja. {{ISBN|84-88713-68-1}}</ref> En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics -que d'alguna manera li estan destinats- fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/PensarOci.pdf Gonçal Mayos "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement"]</ref> |
Com establí el creador de la sociologia del lleure, [[Joffre Dumazedier]] (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de '''d'''iversió, '''d'''escans i '''d'''esenvolupament personal.<ref>Ponce de León, A. (1998), ''Tiempo libre y rendimiento académico'', Biblioteca de investigación, 9. Universidad de La Rioja. {{ISBN|84-88713-68-1}}</ref> En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics -que d'alguna manera li estan destinats- fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/PensarOci.pdf Gonçal Mayos "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement"]</ref> |
||
Revisió del 20:54, 16 feb 2021
El lleure, dit a tort oci, és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions. Per això, a l'Imperi Romà oposaven otium (oci) al negotium (el negoci, les obligacions preestablertes). Ara bé, el temps de lleure no és un temps buit, sense cap utilitat i que es perd. Per consegüent, a la Grècia clàssica el terme que significava oci ('scholé') també va donar origen al terme escola.[1]
Com establí el creador de la sociologia del lleure, Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques: les anomenades 3D, de diversió, descans i desenvolupament personal.[2] En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics -que d'alguna manera li estan destinats- fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.[3]
Per definició, es distingeix del simple temps lliure, donat que es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent-hi en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà del simple fet de passar l'estona i aporta algun guany simbòlic a qui la practica. Com a exemples destaquen: practicar algun esport, fer música per plaer, participar en l'educació no formal, associar-se en iniciatives existents o crear-ne de noves.[4]
Beneficis del lleure
El lleure millora la qualitat de vida de les persones i porta diferents beneficis, molts d'ells relacionats amb la salut mental i les relacions socioafectives.
El lleure ajuda de forma directa a la salut mental, perquè es treballa la creativitat i el desenvolupament personal, ja que dona una regulació de la vida mitjançant les relacions afiliatives que precisament surgiexen del lleure. En la societat actual trobem el lleure en espais d'intervenció educativa mitjançant activitats d'esbarjo.[5]
Referències
- ↑ Gonçal Mayos "Oci: una genealogia macrofilosòfica"
- ↑ Ponce de León, A. (1998), Tiempo libre y rendimiento académico, Biblioteca de investigación, 9. Universidad de La Rioja. ISBN 84-88713-68-1
- ↑ Gonçal Mayos "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement"
- ↑ Redacción. «Monitor temps lliure».
- ↑ «El tiempo de ocio en las coordenadas de la Salud Mental – RES. Revista de Educación Social» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2020].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleure |
- «Lleure amb seguretat». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- «Lleure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Pensar i interpretar l'oci Teresa-M Sala (coord.) Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012.