Via Giulia: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula vial urbà}} |
|||
[[Fitxer:Farnese_Arch_Rome.jpg|miniatura|La Via Giulia amb l'Arc Farnese |
[[Fitxer:Farnese_Arch_Rome.jpg|miniatura|La Via Giulia amb l'Arc Farnese]] |
||
[[Fitxer:Ponte_-_via_Giulia_memoria_di_giulio_II_1000224.JPG|miniatura|Memòria de les obres de Julio II (1512).]] |
[[Fitxer:Ponte_-_via_Giulia_memoria_di_giulio_II_1000224.JPG|miniatura|Memòria de les obres de Julio II (1512).]] |
||
[[Fitxer:Ponte_-_via_Giulia_confraternita_Pietà_casa_Sangalletti_arciconfraternita_dei_Fiorentini_1000213-4.JPG|miniatura|Li casi dei Fiorentini a |
[[Fitxer:Ponte_-_via_Giulia_confraternita_Pietà_casa_Sangalletti_arciconfraternita_dei_Fiorentini_1000213-4.JPG|miniatura|Li casi dei Fiorentini a Ponte]] |
||
[[Fitxer:Regola_-_fontana_del_Mascherone_a_via_Giulia_1100975.JPG|miniatura|La font del mascherone |
[[Fitxer:Regola_-_fontana_del_Mascherone_a_via_Giulia_1100975.JPG|miniatura|La font del mascherone]] |
||
[[Fitxer:Regola_-_via_Giulia_Spirito_Santo_dei_napoletani_1000207.JPG|miniatura|Chiesa dello Spirito Sant dei Napoletani |
[[Fitxer:Regola_-_via_Giulia_Spirito_Santo_dei_napoletani_1000207.JPG|miniatura|Chiesa dello Spirito Sant dei Napoletani]] |
||
La '''Via Giulia''' és un carrer del centre històric de [[Roma]], que té una longitud d'aproximadament un quilòmetre. Es troba gairebé íntegrament en el [[Rioni de Roma|rione]] Regola. |
La '''Via Giulia''' és un carrer del centre històric de [[Roma]], que té una longitud d'aproximadament un quilòmetre. Es troba gairebé íntegrament en el [[Rioni de Roma|rione]] Regola. |
||
Línia 24: | Línia 25: | ||
== Monuments i llocs d'interès == |
== Monuments i llocs d'interès == |
||
=== |
=== Esglésies i oratoris === |
||
* Spirito Sant dei Napoletani |
* Spirito Sant dei Napoletani |
||
* Santa Maria dell’Orazione i Morte |
* Santa Maria dell’Orazione i Morte |
||
Línia 37: | Línia 37: | ||
=== Palaus === |
=== Palaus === |
||
* [[Palazzo Spada]], amb la Galleria Spada i la Prospettiva del Borromini |
* [[Palazzo Spada]], amb la Galleria Spada i la Prospettiva del Borromini |
||
* [[Palau Farnese|Palazzo Farnese]], seu de l'Ambaixada de França |
* [[Palau Farnese|Palazzo Farnese]], seu de l'Ambaixada de França |
||
Línia 50: | Línia 49: | ||
=== Altres === |
=== Altres === |
||
* Un [[arc de mig punt]] (sota el Pont de Michelangelo) |
* Un [[arc de mig punt]] (sota el Pont de Michelangelo) |
||
* Les noves presons (actualment seu del Museu Criminològic) |
* Les noves presons (actualment seu del Museu Criminològic) |
||
* La fontana del Mascherone |
* La fontana del Mascherone |
||
* Una placa que indica el ''pomerium'' o límit de la ciutat en el temps de l'emperador Claudio<ref>Cenno dal [http://www.romaspqr.it/ROMA/passeggiata-2.htm sito.]</ref> |
* Una placa que indica el ''pomerium'' o límit de la ciutat en el temps de l'emperador Claudio<ref>Cenno dal [http://www.romaspqr.it/ROMA/passeggiata-2.htm sito.]</ref> |
||
== Vegeu també == |
|||
* Via Nazionale |
|||
* [[Roma]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 65: | Línia 58: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre|editorial=Touring Club Italiano|any=1965|títol=Roma e dintorni}} |
* {{Ref-llibre|editorial=Touring Club Italiano|any=1965|títol=Roma e dintorni}} |
||
* {{Ref-llibre|nom=Luigi|cognom=Salerno|autor2=Luigi Spezzaferro y Manfredo Tafuri|any=1973|títol=Via Giulia: una utopia urbanistica del 500|editorial=Staderini}} |
* {{Ref-llibre|nom=Luigi|cognom=Salerno|autor2=Luigi Spezzaferro y Manfredo Tafuri|any=1973|títol=Via Giulia: una utopia urbanistica del 500|editorial=Staderini}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat |
{{Commonscat}} |
||
*[http://www.morelli.it/foglio/giulia/storia.html ''La storia di Via Giulia''] |
* [http://www.morelli.it/foglio/giulia/storia.html ''La storia di Via Giulia''] |
||
*{{Enllaç no actiu|[http://www.viagiulia500.com ''Cinquecentenario di Via Giulia'']|http://www.viagiulia500.com/}} |
* {{Enllaç no actiu|[http://www.viagiulia500.com ''Cinquecentenario di Via Giulia'']|http://www.viagiulia500.com/}} |
||
*[http://maps.google.it/maps?f=q&hl=it&q=Via+Giulia,+00186+Roma+Roma,+Lazio,+Italia&ie=UTF8&sll=41.895888,12.489052&sspn=14.412817,29.619141&z=15&ll=41.897901,12.467895&spn=0.014087,0.043001&om=1 Via Giulia en Google Maps] |
* [http://maps.google.it/maps?f=q&hl=it&q=Via+Giulia,+00186+Roma+Roma,+Lazio,+Italia&ie=UTF8&sll=41.895888,12.489052&sspn=14.412817,29.619141&z=15&ll=41.897901,12.467895&spn=0.014087,0.043001&om=1 Via Giulia en Google Maps] |
||
[[Categoria:Carrers de Roma]] |
[[Categoria:Carrers de Roma]] |
||
[[Categoria:Articles amb enllaços externs no actius]] |
Revisió del 23:19, 18 feb 2021
Via Giulia | ||||
Tipus | via | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Juli II | |||
Situació | ||||
Entitat territorial administrativa | Roma | |||
|
La Via Giulia és un carrer del centre històric de Roma, que té una longitud d'aproximadament un quilòmetre. Es troba gairebé íntegrament en el rione Regola.
Història
El carrer va ser projectat i construïda en part pel papa Juli II amb l'objectiu d'obrir un nou carrer al centre de la ciutat. S'allarga des del Pont Sisto fins l'església de Sant Giovanni dei Fiorentini. El Pont Sisto va ser construït per ordre del Papa Sixt IV, i inaugurat l'any 1475. Va ser l'únic pont que creua el Tíber construït des de la caiguda de l'imperi romà, i l'últim construït fins al segle XIX. Es va convertir en el carrer més transitat, amb els nous edificis de comerciants i banquers, i la presència de la comunitat florentina, amb les seves cases, esglésies i cofraries. Actualment és un dels carrers més luxosos de Roma.
L'any 1508, la Via Giulia formava part del programa de Juli II per la renovació de Roma i la creació de una monarquia absoluta del Estat Pontifici.
Per alliberar al papat de la dependència de les grans famílies romanes, es va recórrer a els banquers toscans, desvinculats de les families Orsini i Colonna i a Agostino Chigi. La reorganització de Roma formava part del projecte global de Juli II, ja que la falta de modernització de la ciutat es feia visible amb el creixement econòmic de la ciutat.
Donato Bramante, que estava treballant en la nova Basílica de Sant Pere, en l'altra riba del riu, va elaborar un projecte detallat del carrer.
Al mateix temps s'unia el port fluvial de Ripa Gran i la nova Via della Lungara. La Via della Lungara es va crear sobre el recorregut d'un antic carrer romà i es va unir a la Via Giulia mitjançant el Pont Sisto, per transportar les mercaderies d'una manera segura i convenient.
Mort Julio II, la Via Giulia es va convertir en un carrer de cases modestes amb jardins darrere d'elles, construïdes per propietaris privats o per confraries.En 1540, Miguel Ángel va elaborar el projecte dels jardins del Palazzo Farnese que havien d'unir-se amb un pont a la Vila dei Farnese, en l'altra riba del riu, la Vila Farnesina. L'elegant arc que cobreix la Via Giulia pertany a aquest projecte, mai realitzat.
L'any 2008 es va celebrar el cinquè centenari de la creació de la Via Giulia amb diferents events.[1]
Monuments i llocs d'interès
Esglésies i oratoris
- Spirito Sant dei Napoletani
- Santa Maria dell’Orazione i Morte
- Santa Caterina dóna Siena
- Sant'Eligio degli Orefici
- Sant Filippo Neri
- Oratorio del Gonfalone
- Santa Maria del Suffragio
- Sant Biagio degli Armeni
- Sant Giovanni dei Fiorentini
Palaus
- Palazzo Spada, amb la Galleria Spada i la Prospettiva del Borromini
- Palazzo Farnese, seu de l'Ambaixada de França
- Palazzo Falconieri
- Palazzo Cisterna
- Palazzo Varese
- Palazzo Ricci
- Palazzo del Collegio Spagnolo
- Palazzo Donarelli
- Palazzo Sacchetti
- Palazzo Medici Clarelli
Altres
- Un arc de mig punt (sota el Pont de Michelangelo)
- Les noves presons (actualment seu del Museu Criminològic)
- La fontana del Mascherone
- Una placa que indica el pomerium o límit de la ciutat en el temps de l'emperador Claudio[2]
Referències
- ↑ Cenno dal [Enllaç no actiu].
- ↑ Cenno dal sito.
Bibliografia
- Roma e dintorni. Touring Club Italiano, 1965.
- Salerno, Luigi; Luigi Spezzaferro y Manfredo Tafuri. Via Giulia: una utopia urbanistica del 500. Staderini, 1973.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Giulia |