Guillem III d'Urgell: diferència entre les revisions

Guillem III d'Urgell
Biografia
Naixement	segle XI
Mort	1129 ; Avinyó
Altres
Títol	Comte de Forcalquer (1110–1129)
Família	Casal d'Urgell
Cònjuge	Garsenda d'Albon
Fills	Guigó d'Urgell, Bertran I d'Urgell
Pares	Ermengol IV d'Urgell i Adelaida de Forcalquer
Germans	Ermengol V d'Urgell i Adelaida d'Urgell

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 11:55, 25 feb 2021

Guillem d'Urgell o Guillem III de Forcalquier,^[1] simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquier (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquier el 1129.

Biografia

El seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquier que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).

Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques ( 1144- 1162).

Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquier i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquier. Adelaide va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcalquer.

Es va casar amb Garsenda d'Albon^[2] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)^[3] D'aquest matrimoni van néixer:

Guigó d'Urgell i de Forcalquier († 1149), comte de Forcalquier
Bertran I d'Urgell i de Forcalquier († 1149/51), comte de Forcalquier

Orígens familiars

Era fill d'Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier, primera comtessa de Forcalquer.

16. Borrell II de Barcelona

8. Ermengol I d'Urgell

17. Letgarda de Tolosa

4. Ermengol II d'Urgell

9. Tedberga de Gavaldà

2. Ermengol III d'Urgell

5. Constança de Besalú

1. Guillem d'Urgell

24. Roger I de Carcassona

12. Bernat I de Foix

25. Adelaida de Melguèlh

6. Bernat II de Bigorra

26. Garcia Arnau I de Bigorra

13. Garsenda de Bigorra

27. Ricarda d'Astarac

3. Clemència de Bigorra

7. Clemència

Referències

↑ No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
↑ probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
↑ El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier

Enllaços externs

Foundation for Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier
Edouard Baratier, Histoire de la Provence, Editions Privat, Tolosa, 1990, ISBN 2-7089-1649-1

[1] No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.

[2] robablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.

[3] El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier''. Adelaide va morir poc després, el [[1129]], i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el [[comtat de Forcalquier|comtat de Forcalquer]].
-Es va casar amb [[Garsenda d'Albon]]<ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer:
+Es va casar amb [[Garsenda d'Albon]]<ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer:
 * [[Guigó de Forcalquier|Guigó d'Urgell i de Forcalquier]] († 1149), [[Comtat de Forcalquier|comte de Forcalquier]]