Jaufré Rudel: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida repetició de caràcters edició visual: canviat
m Revertides les edicions de 213.236.21.3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 26: Línia 26:
* (262,5) ''Qan lo rius de la fontana'' (amb música conservada al cançoner R)
* (262,5) ''Qan lo rius de la fontana'' (amb música conservada al cançoner R)
* (262,6) ''Qand lo rossignols el foillos'' (amb música conservada al cançoner R)
* (262,6) ''Qand lo rossignols el foillos'' (amb música conservada al cançoner R)
* (262,7) ''Qui non sap esser chantaire, - braire''fgjgghj
* (262,7) ''Qui non sap esser chantaire, - braire''


== Obres musicals ==
== Obres musicals ==

Revisió del 16:35, 25 feb 2021

Infotaula de personaJaufré Rudel

La mort de Jaufré Rudel als braços d'Odierna de Jerusalem en el cançoner I: BnF ms. 854 fol. 121v Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Jaufrés Rudèls de Blaia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1110 ↔ 1130 Modifica el valor a Wikidata
Blaia Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1148 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XII Modifica el valor a Wikidata)
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4e3c0928-aa78-4690-a4ea-4ac5c808f827 Discogs: 1208917 Allmusic: mn0002182539 Modifica el valor a Wikidata

Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, vila situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona.

Vida i obra

No se'n sap gaire cosa d'ell abans del 1125, però se sap que el 1148 participà en la segona croada en l'expedició de Guillem VI d'Angulema, i que potser va morir a Terra Santa.

Se'n conserven sis cançons d'amor força naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu. Per bastantes de les seves poesies es conserva la música. Es va fer famós per cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat només pel prestigi de la seva excel·lència (influència d'Ovidi). Molts crítics han interpretat aquesta dama i aquest amor llunyà de maneres esotèriques (la nostàlgia de Terra Santa, la Mare de Déu), tot i que d'altres afirmen que cantava una dama real. Segons una biografia seva escrita en el segle XIII la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trípoli, un estat cristià de Terra Santa situat a l'actual Líban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna.

Quan lo rius de la fontana
S'esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
El rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son dous chantar et afina,
Dreitz es qu'ieu lo mieu refranba.

Poesies

BnF ms. 12473 fol. 102v; cançoner K
  • (262,1)[1] Belhs m'és l'estius e·l temps floritz
  • (262,2) Lanqand li jorn son lonc en mai (amb música conservada als cançoners R, W i X)
  • (262,3) No sap chantar qi so non di (amb música conservada al cançoner R)
  • (262,4) Pro ai del chan essenhadors
  • (262,5) Qan lo rius de la fontana (amb música conservada al cançoner R)
  • (262,6) Qand lo rossignols el foillos (amb música conservada al cançoner R)
  • (262,7) Qui non sap esser chantaire, - braire

Obres musicals

El compositor italià Renzo Bianchi va escriure un poema simfònic sobre la vida de Jaufré Rudel.[2] La compositora finlandesa Kaija Saariaho va escriure l'òpera L'amour de loin basada en la seva vida.

Referències

  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 208 (ISBN 84-239-4519-7)

Bibliografia

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 148-169 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i cinc composicions]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 120
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 8-11 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaufré Rudel
Vegeu texts en francès sobre Jaufré Rudel a Viquitexts, la biblioteca lliure.