Miquel Desclot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 71: | Línia 71: | ||
=== Crítica literària o assaig === |
=== Crítica literària o assaig === |
||
* |
* 2003: ''L'edat d'or de la música'' |
||
=== Discografia === |
=== Discografia === |
||
Revisió del 19:33, 26 feb 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1952 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil, traductor, rapsode |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Fills | Eloi Creus i Sabater |
Premis | |
 | |
Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 20 de març de 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor català. Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà, justament en una època en què la paraula és objecte d'un menyspreu de dimensions històriques. Ha estat traduït al castellà, al francès, al gallec i a l'èuskar. Viu a Castellar del Vallès.
Ha traduït al català un centenar de poemes de Michelangelo Buonarroti, inclosos al llibre Sol, jo, cremant a l'ombra (Vitel·la, 2010).[1] Anteriorment n'havien aparegut una vintena a l'antologia Saps la terra on floreix el llimoner? (Proa, 1999), al costat d'altres traduccions de Dante i Petrarca.[2]
Cal destacar també la seva producció en narrativa infantil i juvenil i les seves traduccions. L'any 2017 va ser guardonat amb el premi PEN Català de Traducció Literària per la seva versió del Cançoner de Petrarca (Proa, 2016), i el 2020 el premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo [3]
Obres
Traducció
- 2016 Cançoner, de Francesco Petrarca (Edicions Proa)[4][5]
Poesia
- 1971: Ira és trista passió
- 1974: Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral
- 1978: Cançons de la lluna al barret
- 1983: Juvenília
- 1987: Auques i espantalls
- 1992: El llevant bufa a ponent
- 1992: Com si de sempre
- 2006: Fantasies, variacions i fuga
Poesia infantil i juvenil
- 1987: Música, mestre!
- 1995: Oi, Eloi?
- 2001: Més música, mestre!
- 2003: Menú d'astronauta
- 2004: Bestiolari de la Clara
- 2012: Guia poca-solta
- 2012: El domador de paraules
Prosa
- 1992: Llibre de Durham
- 1994: Montseny, temps avall
- 1996: Veïna de pedra viva
- 2002: Pare, saps què?
- 2004: Muntanyes relegades
Narrativa infantil i juvenil
- 1971: El blanc i el negre
- 1971: La casa de les mones
- 1973: Fava, favera
- 1973: El gran joc dels colors
- 1978: Itawa
- 1980: A la punta de la llengua
- 1980: Waïnämöïnen
- 1983: No riu el riu
- 1986: Què descobreix l'Atlàntida
- 1986: Set que no dormen a la palla
- 1988: Barraca de nas
- 1991: Més de set que no dormen a la palla
- 1993: La cadena d'or
- 1994: Flordecol
- 1995: Amors i desamors d'Oberó i Titània
- 1995: Lluna de mel al palau de vidre
- 1996: Viatge inaugural a l'Antitetànic
- 1996: El casament del llapis i la goma
- 1997: La flauta màgica
- 1997: De llavis del Gran Bruixot: els herois de Kalevala
- 1997: La cançó més bonica del món
- 1998: El barber de Sevilla
- 2004: Nas de barraca
- 2004: Aristòtil entre escombraries
- 2004: Amor a mar
- 2005: Les mines del rei Xang Phi Nyo
- 2007: Des de Lapònia, amb amor
- 2008: Pallufet & Ventaflocs
Teatre
- 1997: Història del sultà
- 2002: Tot esperant l'emperador
Crítica literària o assaig
- 2003: L'edat d'or de la música
Discografia
- 1986 La cançó més bonica del món
- 1994 Fills del segle amb música d'Albert Guinovart
- 2002 Transatlàntida amb música de Baltasar Bibiloni
- 2003 Cançó a cau d'orella amb música de Josep Vila i Casañas
- 2004 Un concert desconcertant amb música d'Antoni Ros Marbà
Premis
- 1971 Premi Amadeu Oller de poesia per Ira és trista passió
- 1972 Premi Màrius Torres de poesia per El riu de lava
- 1985 Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per Les mamelles de Tirèsies de Guillaume Apollinaire
- 1985 Premi Lola Anglada de narrativa infantil per Set que no dormen a la palla
- 1987 Premi Pere Quart d'humor i sàtira per Auques i espantalls trecs
- 1988 Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers per Llibres profètics de Lambeth, I: Profecies polítiques de William Blake
- 1988 Premio Nacional de traducción de literatura infantil per Versos perversos de Roald Dahl
- 1993 Premi Crítica Serra d'Or de memòries per Llibre de Durham
- 1993 Premi Crítica Serra d'Or de poesia per a infants per Bestiolari de la Clara
- 1996 Premi Cavall Verd Rafael Jaume de traducció poètica per Per tot coixí les herbes (versions de la lírica japonesa)
- 1997 Premis Literaris Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil (Premi de la Caixa de Girona) per De llavis del gran bruixot
- 2000 Premi Crítica Serra d'Or de traducció per Saps la terra on floreix el llimoner: Dante, Petrarca, Michelangelo
- 2000 Premi de traducció Vidal Alcover
- 2002 Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per Més música, mestre!
- 2015 Premi Aurora Díaz-Plaja per Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall, dins el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.[6]
- 2016 Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en llengua catalana per Cançoner de Francesco Petrarca
- 2020 Premi Carles Riba per Despertar-me quan no dormo[7]
Referències
- ↑ «Poesia en estat salvatge». Article sobre l'edició de l'obra poètica de Michelangelo Buonarroti, traduïda per Miquel Desclot, i editada per Edicions Vitel·la. Presència, 25-12-2010. [Consulta: 10 febrer 2011].
- ↑ Dante; Petrarca; Michelangelo (1999), Saps la terra on floreix el llimoner?. Traducció i edició a cura de Miquel Desclot; pròleg d'Anton M. Espadaler. Barcelona: Proa. ISBN 84-8256-507-9
- ↑ Nopca, Jordi. «El retorn a la poesia de Miquel Desclot s’emporta el Carles Riba», 15-12-2020. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Antúnez, Maria. «El 'Cançoner' de Petrarca, en català». L'Actual, 17-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ Marimon, Sílvia. «El ‘Cançoner’ de Petrarca Ja es pot llegir en català». Diari Ara, 23-11-2016. [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ «Miquel Desclot, premi Aurora Díaz-Plaja per una glossa sobre Joana Raspall». Diari Ara. [Consulta: 6 octubre 2015].
- ↑ «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Desclot |