Meroveu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:29, 23 set 2008

Meroveu (Meroveus) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu fundador efectiu de la monarquia dels francs.

Les llegendes de l'edat mitjana el van incloure entre els primers reis francs després de Faramon (Pharamundus) i Clodió. Meroveu va seguir a aquest i fou el pare de Khilderic I. Gregori de Tours esmenta a Clodió o Kholgion que diu tenia la seu a Dispargum de situació incerta, i que va conquerir Camaracum (Cambrai) i tot el país fins el riu Somme (llatí Sumina). Això hauria passat abans del 428, any en què Aeci l'hauria expulsat de la Gàl·lia, però alguns autors consideren que això va passar el 445 i que l'adquisició fou permanent.

Que Meroveu fou el successor de Clodió és una cosa probable, però podria ser un fill o un nebot segons les fonts. El Chronicon d'Adó de Viena del Delfinat li atribueix la conquesta de Trèveris, la destrucció de Metz i la invasió del país d'Aurèlia (Orleans) però Gregori de Tours no en parla. El retòric Prisc suposa que Meroveu fou un dels dos prínceps francs que van disputar la successió del pare, un amb el suport d'Àtila i l'altra d'Aeci. El Chronicon de Pròsper Tyro situa el començament del seu regnat el 448, però la seva autoritat es petita.

El seu regnat hauria durat uns deu anys i el va succeir el seu fill Khilderic I. La dinastia dels francs va adoptar el nom de merovingis que deriva de Meroveu, però alguns erudits sospiten que el nom derivaria d'un ancestre comú de tots els reis que van formar la confederació dels francs.

Precedit per:
Clodió

Rei dels Francs
448 - 457

Succeït per:
Khilderic I

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Meroveu''' (''Meroveus'') fou un rei dels [[francs]], avi de [[Clodoveu]] fundador efectiu de la monarquia dels francs.
-Les llegendes de l'edat mitjana el van incloure entre els primers reis francs després de Faramon (''Pharamundus'') i Clodió.  Meroveu va seguir a aquest i fou el pare de [[Khilderic I]]. [[Gregori de Tours]] esmenta a Clodió o Kholgion que diu tenia la seu a ''Dispargum'' de situació incerta, i que va conquerir ''Camaracum'' ([[Cambrai]]) i tot el país fins el riu [[Somme]] (llatí ''Sumina''). Això hauria passat abans del [[428]], any en que [[Aeci]] l'hauria expulsat de la [[Gàl·lia]], però alguns autors consideren que això va passar el [[445]] i que l'adquisició fou permanent.
+Les llegendes de l'edat mitjana el van incloure entre els primers reis francs després de Faramon (''Pharamundus'') i Clodió.  Meroveu va seguir a aquest i fou el pare de [[Khilderic I]]. [[Gregori de Tours]] esmenta a Clodió o Kholgion que diu tenia la seu a ''Dispargum'' de situació incerta, i que va conquerir ''Camaracum'' ([[Cambrai]]) i tot el país fins el riu [[Somme]] (llatí ''Sumina''). Això hauria passat abans del [[428]], any en què [[Aeci]] l'hauria expulsat de la [[Gàl·lia]], però alguns autors consideren que això va passar el [[445]] i que l'adquisició fou permanent.
 Que Meroveu fou el successor de Clodió és una cosa probable, però podria ser un fill o un nebot segons les fonts. El ''Chronicon'' d'Adó de [[Viena del Delfinat]] li atribueix la conquesta de [[Trèveris]], la destrucció de [[Metz]] i la invasió del país d'Aurèlia ([[Orleans]]) però Gregori de Tours no en parla. El retòric [[Prisc (historiador)|Prisc]] suposa que Meroveu fou un dels dos prínceps francs que van disputar la successió del pare, un amb el suport d'[[Àtila]] i l'altra d'Aeci. El ''Chronicon'' de Pròsper Tyro situa el començament del seu regnat el [[448]], però la seva autoritat es petita.