Abu Taixufín II: diferència entre les revisions
m Robot: substitució automàtica de text: (- pero + però ) |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Va actuar com un fidel vassall marínida, i va romandre lleial fins a la seva mort el [[29 de maig]] de [[1393]]. El va succeir el seu fill Abu Thàbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu germà [[Abu l-Hajjadj I]]. |
Va actuar com un fidel vassall marínida, i va romandre lleial fins a la seva mort el [[29 de maig]] de [[1393]]. El va succeir el seu fill Abu Thàbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu germà [[Abu l-Hajjadj I]]. |
||
[[Categoria:Emirs]] |
[[Categoria:Emirs abdalwadites]] |
||
Revisió del 18:56, 23 set 2008
Abu Taixufín II ben Abi Hammu Musa (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Va viure de jove a Nedroma, i després de la fugida del seu pare Abu Hammu (II) a Tunis el 1352, fou portat pels marínides a Fes. Va retornar a Tlemcen el 1359 quan el seu pare va pujar al tron, i allí va rebre tota mena d'atencions de pare i la família. Estava impacient per regnar i va tractar de desfer-se del seu pare; va organitzar un complot en que Abu Hammu II fou empresonat a Orà, però es va escapar. Després el va convèncer d'anar de peregrinatgio, però va tornar en triomf. Finalment, al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, va atacar Tlemcen el 1389; Abu Hammu va morir en batalla el 21 de novembre de 1389 i Abu Taixufín II fou proclamat emir.
Va actuar com un fidel vassall marínida, i va romandre lleial fins a la seva mort el 29 de maig de 1393. El va succeir el seu fill Abu Thàbit II enderrocat al cap de molt poc pel seu germà Abu l-Hajjadj I.