Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències
m Manteniment de referències
Línia 2: Línia 2:
'''Luci Valeri Potit''' ({{lang-la|Lucius Valerius Potitus Publicola}}) va ser un [[magistrat romà]]. És considerat el fundador de la família dels [[Valeri Potit]] i estava emparentat amb [[Publi Valeri Publícola I|Publi Valeri Publícola]], del que era germà o nebot. [[Dionís d'Halicarnàs]] diu germà, però també diu que era fill de Marc, mentre el pare de Publícola va ser [[Volús]]. Probablement doncs era fill de [[Marc Valeri Volús|Marc Valeri Volús Màxim]], cònsol l'any {{aC|505}}, i per tant probablement era nebot de Publícola.
'''Luci Valeri Potit''' ({{lang-la|Lucius Valerius Potitus Publicola}}) va ser un [[magistrat romà]]. És considerat el fundador de la família dels [[Valeri Potit]] i estava emparentat amb [[Publi Valeri Publícola I|Publi Valeri Publícola]], del que era germà o nebot. [[Dionís d'Halicarnàs]] diu germà, però també diu que era fill de Marc, mentre el pare de Publícola va ser [[Volús]]. Probablement doncs era fill de [[Marc Valeri Volús|Marc Valeri Volús Màxim]], cònsol l'any {{aC|505}}, i per tant probablement era nebot de Publícola.


Va ser elegit [[qüestor]] l'any {{aC|485}} i [[Cònsol romà|cònsol]] el {{aC|483}} (amb [[Marc Fabi Vibulà I|Marc Fabi Vibulà]]) i el {{aC|470}} (amb [[Tiberi Emili Mamerc]]). Aquest darrer any va fer la guerra als [[eques]], però no va poder atacar el seu campament per una indicació religiosa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=514 |lloc=Londres|editorial=John Murray |any=1876}}</ref>
Va ser elegit [[qüestor]] l'any {{aC|485}} i [[Cònsol romà|cònsol]] el {{aC|483}} (amb [[Marc Fabi Vibulà I|Marc Fabi Vibulà]]) i el {{aC|470}} (amb [[Tiberi Emili Mamerc]]). Aquest darrer any va fer la guerra als [[eques]], però no va poder atacar el seu campament per una indicació religiosa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III |pàgines=514 |lloc=Londres|editorial=John Murray |any=1876}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 16:12, 2 març 2021

Infotaula de personaLuci Valeri Potit
Nom original(la) L. Valerius M.f.Volus.n. Potitus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Qüestor
485 aC – 485 aC
1r Cònsol romà
483 aC – 483 aC
Juntament amb: Marc Fabi Vibulà I
2n Cònsol romà
470 aC – 470 aC
Juntament amb: Tiberi Emili Mamerc
Prefecte de la ciutat
464 aC – 464 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValeri Potit Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Valeri Potit Modifica el valor a Wikidata
ParesMani Valeri Volús Màxim Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansVolusus Valerius (en) Tradueix i Manius Valerius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Luci Valeri Potit (llatí: Lucius Valerius Potitus Publicola) va ser un magistrat romà. És considerat el fundador de la família dels Valeri Potit i estava emparentat amb Publi Valeri Publícola, del que era germà o nebot. Dionís d'Halicarnàs diu germà, però també diu que era fill de Marc, mentre el pare de Publícola va ser Volús. Probablement doncs era fill de Marc Valeri Volús Màxim, cònsol l'any 505 aC, i per tant probablement era nebot de Publícola.

Va ser elegit qüestor l'any 485 aC i cònsol el 483 aC (amb Marc Fabi Vibulà) i el 470 aC (amb Tiberi Emili Mamerc). Aquest darrer any va fer la guerra als eques, però no va poder atacar el seu campament per una indicació religiosa.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Londres: John Murray, 1876, p. 514.