Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Substitució de Richard_Kane.jpg per John_Duke_of_Argyle_and_Greenwich.jpg.
m (Plantilles)
(Substitució de Richard_Kane.jpg per John_Duke_of_Argyle_and_Greenwich.jpg.)
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).
 
[[Fitxer:RichardJohn KaneDuke of Argyle and Greenwich.jpg|miniatura|Sir [[Richard Kane]], primer governador britànic de Menorca]]
La llengua pròpia va seguir sent l'oficial i d'ús públic. "Contrastava, per exemple, la ''Societat Maonesa de Cultura'' fundada el 1778 on tot es feia en [[català]], amb la Reial Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca fundada el mateix any a Palma que competia en zel amb la Reial Audiència i amb el [[bisbat]] en matèria de campanyes sistemàtiques d'extirpació del «dialecte mallorquí» i imposició del castellà". Això va redundar en la florida de la literatura en català a l'illa amb figures com [[Joan Ramis i Ramis]] o [[Antoni Febrer i Cardona]] fins a tal punt que alguns estudiosos han anomenat a l'últim terç del {{segle|XVIII}} el "període menorquí de la literatura catalana".
 
50.545

modificacions

Menú de navegació