Calendari musulmà: diferència entre les revisions
m Tipografia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
El '''calendari musulmà''', '''calendari islàmic''' o '''calendari de l'Hègira''' ( |
El '''calendari musulmà''', '''calendari islàmic''' o '''calendari de l'Hègira''' ({{Lang-ar|التقويم الهجري|tr=at-taqwīm al-hijrī}}; {{Lang-fa|تقویم هجری قمری|taqwīm-e hejri-ye qamari|tr=taqwīm-e hejri-ye qamari}}, ''taqwīm-e hejri-ye qamari''; {{Lang-tr|Hicri Takvim}}) és el [[calendari]] utilitzat en el [[món musulmà]] (a vegades en paral·lel amb el [[calendari gregorià]]) que determina les dates assenyalades de la [[religió islàmica]].<ref name="GEC">{{GEC|0224599|calendari musulmà}}</ref> Es va iniciar arran de l'esdeveniment anomenat [[Hègira]], la fugida del profeta [[Muhàmmad]] cap a [[Medina]] on es va crear la primera ''comunitat de creients'' (''[[umma (islam)|umma]]'') de la nova religió, i que tingué lloc l'any [[622]] de l'era cristiana.<ref name="TD">[http://salvadorjafer.net/xarqand/calendari/indexcalendari.htm La terra d'enlloc]</ref> |
||
Es tracta de l'antic calendari emprat pels [[àrabs]], que era estrictament [[calendari lunar|lunar]].<ref name="GEC"/> Es basa en cicles lunars de 30 [[anys]] (360 llunacions, de tradició [[Sumer|sumèria]]). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de [[dhu-l-hijja]] en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.<ref name="GEC"/><ref name="TD"/> |
Es tracta de l'antic calendari emprat pels [[àrabs]], que era estrictament [[calendari lunar|lunar]].<ref name="GEC"/> Es basa en cicles lunars de 30 [[anys]] (360 llunacions, de tradició [[Sumer|sumèria]]). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de [[dhu-l-hijja]] en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.<ref name="GEC"/><ref name="TD"/> |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
== Divisions del calendari musulmà == |
== Divisions del calendari musulmà == |
||
=== Mesos === |
=== Mesos === |
||
L{{'}} |
L{{'}}any musulmà es compon de 12 [[mes]]os de 30 o 29 [[dia|dies]]:<ref>Alguns mesos no només reben diverses denominacions, sinó que a més es poden trobar transcrits de diverses maneres. Aquí s'opta (com per la majoria d'articles de la Viquipèdia on s'hi transcriu l'àrab) per seguir les [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041%5C00000059.pdf propostes de l'IEC]. Altrament, [http://salvadorjafer.net/xarqand/calendari/indexcalendari.htm aquí] i [http://einesdellengua.com/ aquí] hi ha exemples d'altres transcripcions.</ref> |
||
# |
# [[muhàrram]] ({{Lang-ar|محرّم|tr=muḥarram}}) (30 dies) |
||
# |
# [[sàfar]] ({{Lang-ar|صفر|tr=ṣafar}}) (29) |
||
# |
# [[rabí al-àwwal]] ({{Lang-ar|ربيع الأول|tr=rabīʿ al-awwal}}), ‘primer ''rabí''’ (30) |
||
# |
# [[rabí al-àkhir]] ({{Lang-ar|ربيع الآخر|tr=rabīʿ al-āḫir}}) o rabí ath-thani ({{Lang-ar|ربيع الثاني|tr=rabīʿ aṯ-ṯānī}}) ‘últim ''rabí''’ o ‘segon ''rabí''’ (29) |
||
# |
# [[jumada al-ula]] ({{Lang-ar|جمادى الأولى|tr=jumādà al-ūlà}}) o jumada al-àwwal ({{Lang-ar|جمادى الأول|tr=jumādà al-awwal}}), ‘primer ''jumada''’ (30) |
||
# |
# [[jumada al-àkhira]] ({{Lang-ar|جمادى الآخرة|tr=jumādà al-āḫira}}), jumada al-àkhir ({{Lang-ar|جمادى الآخر|tr=jumādà al-āḫir}}), jumada ath-thàniya ({{Lang-ar|جمادى الثانية|tr=jumādà aṯ-ṯāniya}}) o jumada ath-thani ({{Lang-ar|جمادى الثاني|tr=jumādà aṯ-ṯānī}}), ‘últim ''jumada''’ o ‘segon ''jumada''’ (29) |
||
# |
# [[ràjab]] ({{Lang-ar|رجب|tr=rajab}}) (30) |
||
# |
# [[xaban]] ({{Lang-ar|شعبان|tr=xaʿbān}}) (29) |
||
# |
# ramadan o [[ramadà]] ({{Lang-ar|رمضان|tr=ramaḍān}}) (30) |
||
# |
# [[xawwal]] ({{Lang-ar|شوّال|tr=xawwāl}}) (29) |
||
# |
# [[dhu-l-qada]] ({{Lang-ar|ذو القعدة|tr=ḏū l-qaʿda}}) (30) |
||
# |
# [[dhu-l-hijja]] ({{Lang-ar|ذو الحجة|tr=ḏū l-ḥijja}}) (29 o 30) |
||
=== Dies === |
=== Dies === |
||
Línia 23: | Línia 23: | ||
Els dies de la [[setmana]] són set:<ref>Les transcripcions són els noms que els donen els '''àrabs musulmans''' (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seva llengua dels dies de la setmana.</ref> |
Els dies de la [[setmana]] són set:<ref>Les transcripcions són els noms que els donen els '''àrabs musulmans''' (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seva llengua dels dies de la setmana.</ref> |
||
# '''yawm al-àkhad''' ( |
# '''yawm al-àkhad''' ({{Lang-ar|يوم الأحد|tr=yawm al-aḥad}}, ‘primer dia’) |
||
# '''yawm al-ithnín''' ( |
# '''yawm al-ithnín''' ({{Lang-ar|يوم الإثنين|tr=yawm al-iṯnīn}}, ‘segon dia’) |
||
# '''yawm ath-thulathà''' ( |
# '''yawm ath-thulathà''' ({{Lang-ar|يوم الثـﻻثاء|tr=yawm aṯ-ṯulāṯāʾ}}, ‘tercer dia’) |
||
# '''yawm al-arbià''' ( |
# '''yawm al-arbià''' ({{Lang-ar|يوم اﻷربعاء|tr=yawm al-arbiʿāʾ}}, ‘quart dia’) |
||
# '''yawm al-khamís''' ( |
# '''yawm al-khamís''' ({{Lang-ar|يوم الخميس|tr=yawm al-ḫamīs}}, ‘cinquè dia’) |
||
# '''yawm al-juma''' ( |
# '''yawm al-juma''' ({{Lang-ar|يوم الجمعة|tr=yawm al-jumʿa}}, ‘dia de la reunió’) |
||
# '''yawm as-sabt''' ( |
# '''yawm as-sabt''' ({{Lang-ar|يوم السبت|tr=yawm as-sabt}}, ‘dia del sàbat’) |
||
== Correspondència amb el calendari gregorià == |
== Correspondència amb el calendari gregorià == |
Revisió del 08:04, 3 març 2021
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (àrab: التقويم الهجري, at-taqwīm al-hijrī; persa: تقویم هجری قمری, taqwīm-e hejri-ye qamari, taqwīm-e hejri-ye qamari; turc: Hicri Takvim) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.[1] Es va iniciar arran de l'esdeveniment anomenat Hègira, la fugida del profeta Muhàmmad cap a Medina on es va crear la primera comunitat de creients (umma) de la nova religió, i que tingué lloc l'any 622 de l'era cristiana.[2]
Es tracta de l'antic calendari emprat pels àrabs, que era estrictament lunar.[1] Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.[1][2]
Divisions del calendari musulmà
Mesos
L'any musulmà es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies:[3]
- muhàrram (àrab: محرّم, muḥarram) (30 dies)
- sàfar (àrab: صفر, ṣafar) (29)
- rabí al-àwwal (àrab: ربيع الأول, rabīʿ al-awwal), ‘primer rabí’ (30)
- rabí al-àkhir (àrab: ربيع الآخر, rabīʿ al-āḫir) o rabí ath-thani (àrab: ربيع الثاني, rabīʿ aṯ-ṯānī) ‘últim rabí’ o ‘segon rabí’ (29)
- jumada al-ula (àrab: جمادى الأولى, jumādà al-ūlà) o jumada al-àwwal (àrab: جمادى الأول, jumādà al-awwal), ‘primer jumada’ (30)
- jumada al-àkhira (àrab: جمادى الآخرة, jumādà al-āḫira), jumada al-àkhir (àrab: جمادى الآخر, jumādà al-āḫir), jumada ath-thàniya (àrab: جمادى الثانية, jumādà aṯ-ṯāniya) o jumada ath-thani (àrab: جمادى الثاني, jumādà aṯ-ṯānī), ‘últim jumada’ o ‘segon jumada’ (29)
- ràjab (àrab: رجب, rajab) (30)
- xaban (àrab: شعبان, xaʿbān) (29)
- ramadan o ramadà (àrab: رمضان, ramaḍān) (30)
- xawwal (àrab: شوّال, xawwāl) (29)
- dhu-l-qada (àrab: ذو القعدة, ḏū l-qaʿda) (30)
- dhu-l-hijja (àrab: ذو الحجة, ḏū l-ḥijja) (29 o 30)
Dies
El dia comença amb la posta del sol, i el mes comença uns dos dies després de la lluna nova, quan comença a veure's el creixent.
Els dies de la setmana són set:[4]
- yawm al-àkhad (àrab: يوم الأحد, yawm al-aḥad, ‘primer dia’)
- yawm al-ithnín (àrab: يوم الإثنين, yawm al-iṯnīn, ‘segon dia’)
- yawm ath-thulathà (àrab: يوم الثـﻻثاء, yawm aṯ-ṯulāṯāʾ, ‘tercer dia’)
- yawm al-arbià (àrab: يوم اﻷربعاء, yawm al-arbiʿāʾ, ‘quart dia’)
- yawm al-khamís (àrab: يوم الخميس, yawm al-ḫamīs, ‘cinquè dia’)
- yawm al-juma (àrab: يوم الجمعة, yawm al-jumʿa, ‘dia de la reunió’)
- yawm as-sabt (àrab: يوم السبت, yawm as-sabt, ‘dia del sàbat’)
Correspondència amb el calendari gregorià
Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:[1]
Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32 On: G = any cristià (calendari gregorià) H = any musulmà (hègira)
Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o menys. La causa d'aquest desfasament és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincideixen amb el càlcul teòric.
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Calendari musulmà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 La terra d'enlloc
- ↑ Alguns mesos no només reben diverses denominacions, sinó que a més es poden trobar transcrits de diverses maneres. Aquí s'opta (com per la majoria d'articles de la Viquipèdia on s'hi transcriu l'àrab) per seguir les propostes de l'IEC. Altrament, aquí i aquí hi ha exemples d'altres transcripcions.
- ↑ Les transcripcions són els noms que els donen els àrabs musulmans (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seva llengua dels dies de la setmana.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calendari musulmà |
- Calendar.sk. La data d'avui al calendari islàmic.