Dimitar Nenov: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Pedagogs musicals usant HotCat |
m Afegida Categoria:Arquitectes europeus usant HotCat |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
[[Categoria:Pianistes europeus]] |
[[Categoria:Pianistes europeus]] |
||
[[Categoria:Pedagogs musicals]] |
[[Categoria:Pedagogs musicals]] |
||
[[Categoria:Arquitectes europeus]] |
|||
Revisió del 10:22, 4 març 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1901 Razgrad (Bulgària) |
| Mort | 30 agost 1953 (51 anys) Sofia (Bulgària) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Música Carl Maria von Weber |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, pedagog musical, pianista, compositor, activista |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Piano |
    | |
Dimitar Nenov (en búlgar: Димитър Ненов;Razgrad, 19 de desembre de 1901 - Sofia, 30 d'agost de 1953) va ser un pianista, compositor, pedagog i arquitecte de música clàssica búlgar.
Dimitar Nenov pertany a la generació de compositors búlgars del període d'entreguerres, els anomenats compositors búlgars de segona generació. Juntament amb Pancho Vladigerov, Ljubomir Pipkov, Petko Staynov, Veselin Stoyanov, Andrey Stoyanov, Assen Dimitrov i Tzanko Tzankov, Nenov va ser un dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània (fundada el 24 de gener de 1933) i es va convertir en el seu primer secretari. Com a compositor, pianista i arquitecte, Dimitar Nenov va ser una de les figures clau de l’elit cultural de la Bulgària d’entreguerres i fou conegut com una de les figures públiques més populars.
El seu primer professor de piano va ser Andrey Stoyanov. El 1920 va anar a estudiar arquitectura a Dresden [1] (Alemanya) a la Technische Universität Dresden i música a la Hochschule für Musik Carl Maria von Weber amb Karl Fehling (piano), Theodor Blumer i Paul Bitner (composició i teoria). El 1925 Dimitar Nenov va obtenir el lloc de director musical de la companyia de dansa Thea Jolles. El 1927 es va llicenciar en Arquitectura i va tornar a Bulgària, on va treballar durant un temps com a arquitecte al Ministeri d’edificis públics, carreteres i obres públiques (1927-1930) i a la Direcció General de Ferrocarrils (1929–32). Des de 1930 es va especialitzar en arquitectura d'edificis de serveis ferroviaris a Itàlia (1932). Al mateix temps, també va estudiar a Zakopane (Polònia) a les sessions d'estiu i principis de tardor i a les classes magistrals del conegut pianista Egon Petri[2] (ell mateix alumne de Ferruccio Busoni). El 1932 es va graduar al Liceo musical Giovanni Battista Martini - Bolonya.
Del 1933 al 1943 Nenov va obtenir el lloc de gerent i professor del Conservatori Privat de Sofia i el 1943 va passar a ser professor de piano al Conservatori de Sofia,[3] on va ensenyar piano als pianistes búlgars Genko Genov, Svetla Protich, Lazar Nikolov, Stefan Remenkov, Trifon Silyanovski i molts altres.
Referències
- ↑ Samson, Jim. Music in the Balkans. Koninklijke Brill, 2013, p. 357–8. ISBN 978-9004250383.
- ↑ Clarke, Colin «NENOV: Theme and Variations in F#. Fairytale and Dance Miniatures. Dance. ÉTudes, Nos. 1 and 2. Toccata. Cinema Suite». , March 2014.
- ↑ , March 2014.Clarke, Colin; Rabinowitz, Peter; Burwasser, Peter (March 2014). "NENOV: Theme and Variations in F#. Fairytale and Dance Miniatures. Dance. ÉTudes, Nos. 1 and 2. Toccata. Cinema Suite". Fanfare. Archived from the original on 2016-04-13. Retrieved 24 June 2015 – via – via HighBeam Research (subscription required).