Làzar Nikólov: diferència entre les revisions

Làzar Nikólov
Biografia
Naixement	26 agost 1922 ; Burgàs (Bulgària)
Mort	7 febrer 2005 (82 anys); Sofia (Bulgària)
Sepultura	Cementiri Central de Sofia
Dades personals
Formació	Acadèmia Nacional de Música de Bulgària
Activitat
Ocupació	compositor, cantant
Gènere	Simfonia
Obra
Localització dels arxius	Arxius Estatals Centrals de Bulgària ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:26, 4 març 2021

Làzar Nikólov (Burgas, 26 d'agost de 1922 - Sofia, 7 de febrer de 2005) fou un compositor búlgar.

Va estudiar a l'Acadèmia Nacional de Música de Sofia amb Dimitar Nenov (al que va homenatjar orquestrant el 1980 la seva Toccata per a piano) i Pantxo Vladiguèrov, i el 1957 va començar a ensenyar a la mateixa institució. La majoria de la seva producció és instrumental, destacant els seus cicles de sis simfonies, set sonates per a piano, tres quartets de corda i quatre metamorfosis per a combinacions diverses, i va escriure una sonata per a quasi tots els instruments de l'orquestra. Però també va escriure dues òperes, entre altres composicions vocals.

Va ser un dels primers compositors a introduir el serialisme i altres tècniques d'avantguarda a la música clàssica búlgara, i a diferència de Konstantin Iliev no va combinar-les amb el folklore búlgar. Allò va enfrontar-lo amb la línia del realisme socialista imposada al bloc soviètic, i al llarg de la seva joventut les seves composicions van ser rarament programades.^[1] Aquestes traves van anar desapareixent als anys seixanta, i Nikolov va representar a Bulgària en festivals com la Tardor de Varsòvia i les Biennals de Berlín i Zagreb i el 1965 va accedir al secretariat de la Unió de Compositors de Bulgària. Als anys noranta va presidir la Unió, i va publicar les seves memòries El meu món.

Composicions

Òpera
- Prometeu encadenat (1969)
- Els oncles (1975)
Altra música vocal-orquestral
- Dues cançons de Hölderlin (1969)
- Cançons tristes i tràgiques (1988)
Música orquestral
- Suite per a orquestra (1947)
- Concert per a piano núm. 1 (1948)
- Concert per a corda (1949)
- Concert per a violí (1951)
- Simfonia núm. 1 (1953)
- Concert per a piano núm. 2 (1955)
- Simfonia núm. 2 (1962)
- Concertino per a piano (1964)
- Concertino per a violoncel (1973)
- Simfonia núm. 3 (1979)
- Elegia per a violoncel (1981)
- Simfonia núm. 4 (1984)
- Simfonia núm. 5 (1989)
- Lento (1990)
- Reflexos i capvespre (1995)
- Simfonia núm. 6 (2001)
Música de cambra
- Sonata per a piano núm. 1 (1950)
- Sonata per a piano núm. 2 (1951)
- Sonata per a dos pianos núm. 1 (1952)
- Sonata per a violí (1954)
- Sonata per a flauta (1955)
- Sonata per a viola (1955)
- Sonata per a piano núm. 3 (1956)
- Quintet per a piano (1959)
- Sonata per a clarinet (1962)
- Sonata per a violoncel (1962)
- Sonata per a piano núm. 4 (1964)
- Jocs virtuosístics (Quartet de corda núm. 1) (1965)
- Simfonies per a 13 instruments (1965)
- Divertimento concertante (1968)
- Miroitements pianistiques (1970)
- Petit Requiem (Quartet de corda núm. 2 (1971)
- Sonata per a dues arpes (1972)
- Sonata per contrabàs (1972)
- Sonata per a òboe (1976)
- Sonata per a fagot (1976)
- Sonata per a orgue (1977)
- Suite festiva, per a dos pianos i percussió (1980)
- Sonata per a piano núm. 5 (1980)
- Sonata per a dos pianos núm. 2 (1980)
- Metamorfosis núm. 1, per a violoncel, quartet de vents i arpa (1981)
- Sonata per a piano núm. 6 (1982)
- Sonata per a trompeta (1984)
- Metamorfosis núm. 2, per a clarinet, percussió i piano (1985)
- Sonata per a trombó (1985)
- Metamorfosis núm. 3, per a dues sopranos i ensemble (1987)
- Quartet de corda núm. 3 (1990)
- Metamorfosis núm. 4, per a 12 violoncels (1991)
- Sonata pe a arpa sola (1991)
- Sonata per a piano núm. 7 (1991)
- Trio per a piano núm. 1 (1993)
- Intermezzo per a violí, violoncel i piano (1994)
- Pezzo tempestoso, per a violoncel i piano (1994)
- Trio per a piano núm. 2, amb viola i contrabaix (1996)
- De la música d'Orfeu, per a viola sola (2001)
Música vocal
- Veu I, per a soprano i ensemble (1989)
- Le Requiem, per a mezzosoprano, violí i piano (1995)
- Cançó per a mezzosoprano i piano (1995)
- Veu II, per a tenor i piano (1995)

Referències

↑ Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013

[1] Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013

[1]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Làzar Nikólov''' ([[Burgas]], [[26 d'agost]] de [[1922]] - [[Sofia]], [[7 de febrer]] de [[2005]]) fou un [[compositor]] [[Bulgària|búlgar]].
-Va estudiar a l'[[Acadèmia Nacional de Música de Sofia]] amb [[Dimitar Nenov]] (al que va homenatjar orquestrant el 1980 la seva ''Toccata'' per a piano) i [[Panxo Vladigerov]], i el 1957 va començar a ensenyar a la mateixa institució. La majoria de la seva producció és instrumental, destacant els seus cicles de sis simfonies, set sonates per a piano, tres quartets de corda i quatre metamorfosis per a combinacions diverses, i va escriure una sonata per a quasi tots els instruments de l'orquestra. Però també va escriure dues òperes, entre altres composicions vocals.
+Va estudiar a l'[[Acadèmia Nacional de Música de Sofia]] amb [[Dimitar Nenov]] (al que va homenatjar orquestrant el 1980 la seva ''Toccata'' per a piano) i [[Pantxo Vladiguèrov]], i el 1957 va començar a ensenyar a la mateixa institució. La majoria de la seva producció és instrumental, destacant els seus cicles de sis simfonies, set sonates per a piano, tres quartets de corda i quatre metamorfosis per a combinacions diverses, i va escriure una sonata per a quasi tots els instruments de l'orquestra. Però també va escriure dues òperes, entre altres composicions vocals.
-Va ser un dels primers compositors a introduir el [[música serial|serialisme]] i altres tècniques d'avantguarda a la música clàssica búlgara, i a diferència de [[Konstantin Iliev]] no va combinar-les amb el folklore búlgar. Allò va enfrontar-lo amb la línea del [[realisme socialista]] imposada al bloc soviètic, i al llarg de la seva joventut les seves composicions van ser rarament programades.<ref>[https://core.ac.uk/download/pdf/17354640.pdf Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis]. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013</ref> Aquestes traves van anar desapareixent als anys seixanta, i Nikolov va representar a Bulgària en festivals com la [[Tardor de Varsòvia]] i les [[Bienal de Berlín|Biennals de Berlín]] i [[Biennal de Zagreb|Zagreb]] i el 1965 va accedir al secretariat de la [[Unió de Compositors de Bulgària]]. Als anys noranta va presidir la Unió, i va publicar les seves memòries ''[[El meu món (Nikolov)|El meu món]]''.
+Va ser un dels primers compositors a introduir el [[música serial|serialisme]] i altres tècniques d'avantguarda a la música clàssica búlgara, i a diferència de [[Konstantin Iliev]] no va combinar-les amb el folklore búlgar. Allò va enfrontar-lo amb la línia del [[realisme socialista]] imposada al bloc soviètic, i al llarg de la seva joventut les seves composicions van ser rarament programades.<ref>[https://core.ac.uk/download/pdf/17354640.pdf Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis]. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013</ref> Aquestes traves van anar desapareixent als anys seixanta, i Nikolov va representar a Bulgària en festivals com la [[Tardor de Varsòvia]] i les [[Bienal de Berlín|Biennals de Berlín]] i [[Biennal de Zagreb|Zagreb]] i el 1965 va accedir al secretariat de la [[Unió de Compositors de Bulgària]]. Als anys noranta va presidir la Unió, i va publicar les seves memòries ''[[El meu món (Nikolov)|El meu món]]''.
 == Composicions ==