Àcid cítric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
mCap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
L{{'}}'''àcid cítric''' ([[codi alimentari E|codi alimentari]] '''E-330''') és un [[àcid orgànic]] dèbil i és un conservant natural, i molt utilitzat, d'aliments. També es fa servir per donar un gust àcid a begudes no alcohòliques (per exemple les gasoses però no la [[beguda de cola]]) o aliments. En bioquímica és important com un pas intermedi en el [[cicle de l'àcid cítric]] i en el metabolisme de pràcticament tots els éssers vius. També es pot fer servir com a agent de neteja que no perjudica el medi ambient.
L{{'}}'''àcid cítric''' ([[codi alimentari E|codi alimentari]] '''E-330''') és un [[àcid orgànic]] dèbil i és un conservant natural, i molt utilitzat, d'aliments. També es fa servir per donar un gust àcid a begudes no alcohòliques (per exemple les gasoses però no la [[beguda de cola]]) o aliments. En bioquímica és important com un pas intermedi en el [[cicle de l'àcid cítric]] i en el metabolisme de pràcticament tots els éssers vius. També es pot fer servir com a agent de neteja que no perjudica el medi ambient.


L'àcid cítric es troba en gran varietat de fruits i verdures, de manera especial té grans concentracions en els [[cítric]]s com la [[llimona]] i la [[llima]].<ref>{{ref-publicació|autor=Penniston KL, Nakada SY, Holmes RP, Assimos DG |títol=Quantitative Assessment of Citric Acid in Lemon Juice, Lime Juice, and Commercially-Available Fruit Juice Products |publicació=Journal of Endourology |volum=22 |exemplar=3 |any=2008 |url= http://www.liebertonline.com/doi/pdfplus/10.1089/end.2007.0304 | format = [[PDF]] | pmid=18290732 |pàgines= 567 | doi = 10.1089/end.2007.0304+}}</ref>). La concentració d'àcid cítric en els cítrics va des de 0.005[[mol]]/L en la [[taronja]] i l'[[aranja]] a 0.30;mol/L en llimones i limes. Aquests valors depenen del [[cultivar]] i les circumstàncies de creixement.
L'àcid cítric es troba en gran varietat de fruites i verdures, de manera especial n'hi ha molta concentració en els [[cítric]]s, com la [[llimona]] i la [[llima]].<ref>{{ref-publicació|autor=Penniston KL, Nakada SY, Holmes RP, Assimos DG |títol=Quantitative Assessment of Citric Acid in Lemon Juice, Lime Juice, and Commercially-Available Fruit Juice Products |publicació=Journal of Endourology |volum=22 |exemplar=3 |any=2008 |url= http://www.liebertonline.com/doi/pdfplus/10.1089/end.2007.0304 | format = [[PDF]] | pmid=18290732 |pàgines= 567 | doi = 10.1089/end.2007.0304+}}</ref>). La concentració d'àcid cítric en els cítrics va dels 0,005 [[mol]]/L en la [[taronja]] i l'[[aranja]] als 0,3 mol/L en llimones i limes. Aquestes valors depenen del [[Conreu|cultivar]] i les circumstàncies de creixement.


== Propietats ==
== Propietats ==

Revisió del 19:02, 8 març 2021

Infotaula de compost químicÀcid cítric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular192,027 Da Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorCarl Wilhelm Scheele Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1784 Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
ésser humà, Fumaria vaillantii, llobí groc, Rhodiola rosea, Coffea arabica, Phyllostachys edulis, albercoquer japonès, Pycnandra acuminata, Aconitum japonicum, Actinidia arguta, Actinidia chinensis, Actinidia hemsleyana, Actinidia polygama, xirimoier, arbocer, Aspergillus niger, Beta vulgaris, Camellia sinensis, Diplachne fusca, Gossypium hirsutum, pericó, moniato, Lonicera caerulea, mango comú, morera negra, jabuticaba, figuera de moro, Phycomyces blakesleeanus, Populus balsamifera, Verdolaga, magraner, Perera europea, roser silvestre, roser espinosíssim, évol, saüc, patatera, Tagetes erecta, Tagetes patula, Tillandsia usneoides, Vaccinium macrocarpon, nabiu, Vaccinium oxycoccos, Vaccinium vitis-idaea, castanyer d'Índia comú, Parasenecio hastata, Drosera intermedia, cascall marí, mate, Gírgola groga, Morinda longiflora, alquequengi, plantatge gros, Richardia scabra, Roja, móra vermella, Scutellaria baicalensis, aliguer, Syzygium cumini, rosa de Jamaica, Rosa nisami, Cannabis sativa, sorgo bicolor, Populus candicans, Cacalia hastata L. (1753), Caenorhabditis elegans, Garcinia dulcis, api, gira-sol, espinac, col, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, pèsol, fava, Oryza sativa, blat xeixa, cirerer, tabaquera, Aronia melanocarpa, àloe vera, Aloe barbadensis, Agave salmiana, Erythrina americana, Sophora lehmannii, Rosa pulverulenta, Physalis lagascae, àlber i Sophora lehmanni Modifica el valor a Wikidata
Rolcalcium chelating agents (en) Tradueix, anticoagulant i metabòlit primari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₈O₇ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(=O)O)C(CC(=O)O)(C(=O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,665 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
PKa3,14 Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió153 °C
154 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició175 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid cítric (codi alimentari E-330) és un àcid orgànic dèbil i és un conservant natural, i molt utilitzat, d'aliments. També es fa servir per donar un gust àcid a begudes no alcohòliques (per exemple les gasoses però no la beguda de cola) o aliments. En bioquímica és important com un pas intermedi en el cicle de l'àcid cítric i en el metabolisme de pràcticament tots els éssers vius. També es pot fer servir com a agent de neteja que no perjudica el medi ambient.

L'àcid cítric es troba en gran varietat de fruites i verdures, de manera especial n'hi ha molta concentració en els cítrics, com la llimona i la llima.[1]). La concentració d'àcid cítric en els cítrics va dels 0,005 mol/L en la taronja i l'aranja als 0,3 mol/L en llimones i limes. Aquestes valors depenen del cultivar i les circumstàncies de creixement.

Propietats

Cristall d'àcid cítric sota llum polaritzada, augmentat 200x

A temperatura ambient l'àcid cítric és una pols cristallina blanca. Pot existir en forma anhidra (sense aigua) i cristal·litzant en aigua calenta o monohidratat, cristal·litzant en aigua freda. L'àcid cítric es dissol en alcohol (etanol) absolut (alcohol anhidre), 76 parts d'àcid cítric en cent parts d'etanol a 15 °C.

L'estructura química comparteix les propietats d'altres àcids carboxílics. Quan s'escalfa per sobre dels 175 °C es descompon per la pèrdua de diòxid de carboni i d'aigua deixant un precipitat cristal·lí blanc.

Història

Es creu que al segle viii dC l'alquimista persa Jabir Ibn Hayyan (Geber) el descobrí.[2][3][4] Els estudiosos medievals europeus estaven al cas de la naturalesa àcida del sucs de llima i llimona com es recull en l'enciclopèdia del segle xiii Speculum Majus (El gran espill), compilada per Vincent de Beauvais. L'àcid cítric va ser aïllat el 1784 pel químic suec Carl Wilhelm Scheele, qui el cristal·litzà del suc de llimona.[5][6] La producció d'àcid cítric a escala industrial començà el 1890 basada en cítrics d'Itàlia.

El 1893, C. Wehmer descobrí que el fong Penicillium podia fer àcid cítric a partir del sucre. Però la producció microbiana d'aquest àcid no va ser important fins que la Primera Guerra Mundial interrompé les exportacions de cítric italians. El 1917, es descobrí que també el fong Aspergillus niger podia produir eficientment àcid cítric que actualment és el mètode de producció d'àcid cítric més comunament emprat amb fonts de sucre barates.[7]

Cicle de Krebs

Article principal: cicle de Krebs

L'àcid cítric està involucrat en l'oxidació fisiològica dels greixos, proteïnes i glúcids a diòxid de carboni i aigua.

El cicle de Krebs, també conegut com el cicle de l'àcid cítric, és una sèrie de reaccions químiques fonamentals en quasi totes les reaccions metabòliques químiques i és la font de les dues terceres parts de l'energia derivada dels aliments en els organismes superiors.

Producció

El 2007, la producció mundial d'àcid cítric era d'unes 1.700.000 tones. Més del 50% d'aquest total es feia a la Xina. Més del 50% es fa servir com acidulant en begudes.

Referències

  1. ↑ Penniston KL, Nakada SY, Holmes RP, Assimos DG «Quantitative Assessment of Citric Acid in Lemon Juice, Lime Juice, and Commercially-Available Fruit Juice Products» (PDF). Journal of Endourology, 22, 3, 2008, pàg. 567. DOI: 10.1089/end.2007.0304+. PMID: 18290732.
  2. ↑ «Chemistry». [Consulta: 15 desembre 2017].
  3. ↑ [enllaç sense format] http://muslimmedianetwork.com/mmn/?p=1553
  4. ↑ Z.S., Derewenda, «On wine, chirality and crystallography» (en anglès). Acta Crystallographica Section A: Foundations of Crystallography, 64, 1, 01-01-2008. DOI: 10.1107/S0108767307054293. ISSN: 0108-7673.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://web1.caryacademy.org/chemistry/rushin/StudentProjects/CompoundWebSites/2001/Citric%20Acid/history.htm
  6. ↑ Graham, Thomas. Elements of Chemistry,: Including the Applications of the Science in the Arts (en anglès). Hippolyte Baillière, foreign bookseller to the Royal College of Surgeons, and to the Royal Society, 219, Regent Street., 1842. 
  7. ↑ Citric acid production by a novel Aspergillus niger isolate: II. Optimization of process parameters through statistical experimental designs. Bioresource Technology 98(18) 3470-3477.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid cítric


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àcid_cítric&oldid=26574933»