Bonaventura Bassegoda i Musté: diferència entre les revisions
m Manteniment de fitxers |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{commonscat|Bonaventura Bassegoda i Musté}} |
|||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 15:21, 9 març 2021
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896 Barcelona |
| Mort | 1987 (90/91 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Joan Bassegoda i Nonell |
| Pare | Bonaventura Bassegoda i Amigó |
| Germans | Pere-Jordi Bassegoda i Musté |
| Parents | Bonaventura Bassegoda i Hugas (net) |
Premis | |
Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 3 de juny de 1896[1] — Barcelona, 29 de març de 1987[2])[3] fou un arquitecte català, fill de l'arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda i Amigó. Se l'ha considerat un dels grans especialistes a Espanya de l'ús de formigó armat.[4]
Biografia
Va néixer al carrer Aragó de Barcelona, fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó i d'Elvira Musté i Puig, ambdós barcelonins. El seu avi patern també es deia Bonaventura. Els Bassegoda provenien del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).
Va ser catedràtic i secretari perpetu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.[3] Durant la guerra civil espanyola va construir refugis, fet que li va portar problemes l'any 1939.[4] Projectà l'Escola Garcia Fossas, a Igualada, promoguda pels germans Garcia Fossas.[3] L'any 1943 fou autor del baldaquí de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada[5] i dissenyà la capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, inaugurada el 1946 en aquest temple. En aquesta ciutat projectà el 1946 la Farinera Grifé,[6] així com la Font de la plaça de la Creu construïda el 1954.[7]
Fou autor del Mercat del Guinardó, inaugurat l'any 1954,[4] edifici que l'any 2009 l'Ajuntament de Barcelona pretenia enderrocar, conservant només la torre d'entrada, i enderrocant la immensa nau diàfana suportada per cinc grans arcs de formigó de 30 metres de llum.[4]
Publicà diverses monografies i fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l'orde d'Alfons X el Savi.[3] Es va casar amb Clotilde Nonell i Tamburini[2] i foren pares del també arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.[4]
Llibres publicats
- Voltes primes de formigó armat (1936)
- La bóveda catalana (1947)
- Tratamiento eléctrico de los terrenos (1950)
- Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966)
- Nuevo glosario (1976)
-
Farinera Grifé (Igualada, 1946) -
Font de la plaça de la Creu (Igualada, 1954) -
Mercat del Guinardó (1954)
_01.jpg)
_2.jpg)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Bassegoda i Musté |
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 3174.
- ↑ 2,0 2,1 «Necrològicas». La Vanguardia, 30-03-1987, pàg. 16.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Bonaventura Bassegoda i Musté». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Diari ABC, 23-02-2009, Últimos días para el viejo mercado del Guinardó
- ↑ «Bonaventura Bassegoda i Musté». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental del barri del Rec d'Igualada - Volum 2/2
- ↑ Font de la plaça de la Creu (Igualada - Nucli antic - Anoia)