Miquel Villà i Bassols: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 17: Línia 17:


L'any 1961, l'Ajuntament del Masnou posà el seu nom a un carrer (''carrer del Pintor Villà'') al carrer que tradicionalment s'havia anomenat baixada de Can Galvany.<ref>{{ref-llibre |cognom=Toran|nom=Rosa |enllaçautor= Rosa Toran Belver|títol=Història contemporània del Masnou|editorial=Ajuntament del Masnou|lloc=El Masnou|data=2017|pàgines=553}}</ref>
L'any 1961, l'Ajuntament del Masnou posà el seu nom a un carrer (''carrer del Pintor Villà'') al carrer que tradicionalment s'havia anomenat baixada de Can Galvany.<ref>{{ref-llibre |cognom=Toran|nom=Rosa |enllaçautor= Rosa Toran Belver|títol=Història contemporània del Masnou|editorial=Ajuntament del Masnou|lloc=El Masnou|data=2017|pàgines=553}}</ref>

Es va casar amb Blanca Raspall i Alfonso (1912-1995) i tingué un fill anomenat Antoni.<ref>{{ref-notícia |títol=Esquela de Blanca Raspall i Alfonso |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/1995/05/09/LVG19950509-030.pdf |consulta=10 març 2021 |data=9 de maig de 1995}}</ref>


== Obres ==
== Obres ==

Revisió del 14:33, 10 març 2021

Infotaula de personaMiquel Villà i Bassols
Biografia
Naixement15 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalEscola de la Llotja
FormacióAcadémie Colarossi
Escola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
MovimentFauvisme
AlumnesGoretty
Artistes relacionatsMarcel Duchamp
Jean Fautrier
Pau Gargallo
Togores
Cossío
Premis

Miquel Villà i Bassols (Barcelona, 15 de febrer de 1901 - el Masnou, 25 d'agost de 1988)[1] fou un pintor català, considerat un dels representants del fauvisme.

Biografia

Era fill de Joan Villà i Marquès, natural del Masnou, i de Francesca Bassols i Vehils, de Barcelona. Estudià a l'Escola de la Llotja i va fer nombrosos viatges per Europa i Amèrica amb el seu pare, negociant de vins, fins que va fer la seva primera exposició individual a Bogotà.[2] El 1922 s'instal·là a París on estudià a l'Académie Colarossi[3] i exposà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Ben aviat s'integrà a les tertúlies de Montparnasse, on es va fer amic de Marcel Duchamp, Jean Fautrier, Pau Gargallo, Josep de Togores i Francisco Gutiérrez Cossío. Després tornà a Catalunya i s'instal·là al Masnou. Exposà a la Sala Parés de Barcelona el 1929 i participà en les Exposicions de Primavera de 1933, 1934 i 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli.

Després de la guerra civil espanyola exposà a les Galeries Syra de Barcelona el 1949 i 1951, i a l'Exposició Municipal de Barcelona del 1951. Fou un dels pintors catalans que va obtenir més prestigi en els ambients de Madrid. Fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte celebrada a Madrid el 1951 i participà en la Tercera Bienal a Barcelona el 1955. Eugeni d'Ors l'escollí per a participar en alguns dels Salones de los Once de Madrid, i va exposar individualment a Madrid el 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985. El 1977 i 1985 li dedicaren sengles exposicions antològiques.

La seva pintura mostra un constructivisme sobri influït per Paul Cézanne i Maurice de Vlaminck, centrat en paisatges del Maresme, d'Eivissa i de La Pobla de Segur, o bé interiors, figures i natures mortes, caracteritzat per la densitat del gruix de la pasta i pel seu colorisme mat. El seu estil, que al final de la seva vida fou més influït per Rembrandt, sintetitza el rigor i el classicisme del noucentisme amb el realisme de la generació del 1917. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

L'any 1961, l'Ajuntament del Masnou posà el seu nom a un carrer (carrer del Pintor Villà) al carrer que tradicionalment s'havia anomenat baixada de Can Galvany.[4]

Es va casar amb Blanca Raspall i Alfonso (1912-1995) i tingué un fill anomenat Antoni.[5]

Obres

  • 1933, Retrat de la Sra. Merli. Oli sobre tela, 61 x 50 cm
  • 1945, L'estable. Oli sobre tela, 81 x 100 cm
  • 1946, Mules a la plaça Aínsa (casa de Pablo Gargallo). Oli sobre tela, 60 x 70 cm
  • 1947, Oliveres sobre un poble. Oli sobre tela, 89 x 100 cm

Referències

  1. «esquela de Miquel Villà i Bassols». La Vanguardia, 26-08-1988, pàg. 18.
  2. «Miquel Villà i Bassols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Miquel Villà. CIVTAT».
  4. Toran, Rosa. Història contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 553. 
  5. «Esquela de Blanca Raspall i Alfonso». La Vanguardia, 09-05-1995 [Consulta: 10 març 2021].

Enllaços externs