Usuari:Lalpino/proves

American City Flags https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

The O’Reillys and the Paddyhats (alemany - frances)

Llei dels symbols de Manitoba http://web2.gov.mb.ca/laws/statutes/ccsm/c150e.php

La província canadenca de Terranova i Labrador ha establert diversos símbols provincials.

Símbol	Nom	Imatge	Adopció	Observacions
Escut d'armes	Escut d'armes de Terranova i Labrador	Escut d'armes de Terranova i Labrador	1637, 1928	L’escut d’armes original fou concedit per garantia reial de Carles I d'Anglaterra el 1637. L'1 de gener de 1928 van ser oficialment readoptat pel Govern de Terranova.
Motto	Quaerite Prime Regnum Dei		1637	"Busqueu primer el Regne de Déu". El lema deriva de l'Evangeli segons Mateu, capítol 6 versicle 33.
Escut provincial	Escut provincial de Terranova i Labrador	Escut provincial de Terranova i Labrador	1637	La confirmació de l'escut es concedeix amb l'escut d'armes de 1637, i la Llei de l'escut d'armes actual.
Bandera	Bandera de Terranova i Labrador	Bandera de Terranova i Labrador	1980	Dissenyada per l'artista Christopher Pratt, va ser oficialment adoptada el 6 de juny de 1980.
Bandera del Tinent governador	Bandera del Tinent governador de Terranova i Labrador		1987	La bandera és blau marí amb l'escut provincial centrat i envoltat per una corona de deu fulles d'auró daurades, sobrepassada per la corona de Sant Eduard. fou adoptada durant el mandat del virei James McGrath el 1987.
Segell	Gran segell de Terranova i Labrador		1827	El Gran Segell va ser usat per primer cop el 1827 i el seu disseny i ha anat canviant amb l'adhesió de tots els monarques després de la seva aprovació pel Consell Executiu.
Himne	"Oda a Terranova"		1980	L’himne oficial de Terranova i Labrador és l’Oda a Terranova, escrit pel governador Sir Cavendish Boyle el 1902. La melodia va ser composta per Sir Hubert Parry.
Arbre	Black Spruce (Picea mariana)	Black Spruce	1993	Designat el novembre de 1993. És l'arbre més característic dels boscos boreals de Terranova i Labrador.
Flor	Pitcher plant	Pitcher plant	1990	Designada el 1990 per l'Acta d'Emblema floral (cap. F-20). Sarracenia és un gènere de plantes amb flors que comprèn nou espècies de plantes carnívores nadiues d'Amèrica del Nord.
Ocell	Fraret atlàntic (Fratercula Arctica)	Fraret atlàntic	1991	Designat ocell provincial el 1991. El 90% dels frarets atlàntics d'Amèrica del Nord es troben en aquesta província.
Game Bird	Willow Ptarmigan (Lagopus lagopus) Rock Ptargmigan (Lagopus muta)	Willow Ptarmigan		De la família dels fasiànids, es troben a tota la província.
Mamífer	Poni de Terranova (Ovis canadensis)	Mufló de les Muntanyes Rocalloses	1997	Designat Patrimoni provincial el 12 de setembre de 1997. Portat de les illes Britàniques pels colons entre 1611 i mitjans de 1900.
Mineral	Labradorita	Labradorita	1975	Designat mineral el 1975. És un mineral de la classe dels silicats, una variant de feldespat. El seu color base principal és el blau amb un color verd iridescent i el marró. Fou descrit per primera vegada a la península del Labrador
Tartà	Verd, groc, blau, rosa i negre.		1973	Registrat oficialment el 1973 amb el codi internacional 1543. Creat el 1955 pel comerciant Samuel Wilansky de St. John's. El verd representa els "turons revestits de pi", el blanc representa la neu, el marró representa el ferro i el vermell representa el Real Estàndard.
Ordre	Ordre de Terranova i Labrador		2001	La medalla porta l'escut de Terranova i Labrador muntat per la Corona. Es porta amb una cinta blava, verda, blanca i daurada.
Logotip			2006	En paraules del President Provincial Williams: "Hem agafat la nostra flor provincial, la pitcher plant, i li hem donat una nova imatge que creiem que destacarà al mercat. Terranova i Labrador s’ha revitalitzat durant els últims anys, i estem exudant un renovat sentiment d’orgull i optimisme que es reflectirà al món a través de la nostra nova marca".

Referències

Categoria:Alberta Categoria:Símbols del Canadà

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	1:2

L'estendard reial de Barbados és la bandera personal de la reina Isabel II en el seu paper de reina de Barbados. La bandera va ser aprovada per a la seva utilització a mitjans dels anys setanta del segle XX i només la fa servir la reina quan es troba a Barbados o assisteix a un esdeveniment a l'estranger en el seu paper de cap d'estat de Barbados. El representant de la reina, el governador general de Barbados, té la seva pròpia bandera.

Descripció

L'estendard consisteix en un camp groc amb una figuera barbuda, símbol de l’illa de Barbados des de fa molt de temps, i la flor nacional, la Caesalpinia pulcherrima (anomenada "orgull de Barbados"), a cadascun dels dos angles superiors. Un disc blau de la lletra "E" coronat i envoltat per una garlanda de roses daurades es mostra de manera destacada sobre la figuera i centrat al camp de l'estendard. El disc està extret de la bandera personal d'Isabel II. La proporció de la bandera és 1:2.

Simbolisme

El colors:

• El blanc és representatiu de la neu i el gel;
• El blau (Pantone 2955C) representa el mar, llacs i rius;
• El vermell (Pantone 200C) representa l’esforç humà; i
• L'or (Pantone 137C) representa la confiança en ells mateixos.

Les formes:

• La secció blava, que recorda a la Union Jack britànica, representa el patrimoni de la Commonwealth que ha configurat tan decisivament el present de la província.
• La secció roja i la secció daurada, més grans que les altres, representen el futur de la comunitat.
• Els dos triangles vermells mostren les parts continentals i illes de la província i s’uneixen junts.
• La fletxa daurada apunta el camí cap al que que serà un futur brillant.

Però el disseny de la bandera engloba molt més simbolisme, per exemple, la creu cristiana, l’ornamentació dels Beothuk i Naskapi, el traç de la fulla d’auró al centre de la bandera. Destaca la imatge del trident, la qual tracta de subratllar la dependència continuada de la pesca i dels recursos del mar. Penjada com a banderola vertical, la fletxa assumeix l’aspecte d’una espasa en record del sacrifici dels veterans de guerra.

Altres banderes

• 
  Bandera del Labrador
• 
  Bandera de Nunatsiavut
• 
  Bandera dels francòfons de Terranova i Labrador

Banderes històriques

• 
  Bandera de l'Estat Independent de Cunani (1886-1887).
• 
  Bandera de la 2a República Independent de Cunani (1887-1891).
• 
  Bandera del Territori Federal d'Amapá (1984-1991).

Banderes semblants

• 
  Bandera del Consell General de la Guaiana francesa.

Referències

Categoria:Símbols del Brasil Categoria:Estat d'Amapá

Propostes

El 1993 es van proposar fins a 15 dissenys diferents que es poden veure exposats al museu de Macau:

• 1. Fons verd amb un disc blanc central que conté la flor de lotus i aquesta conté les cinc estrelles.
• 2. Tricolor vertical vermell-blanc-vermell, amb la representació estilitzada de la façana de la catedral de Sant Pau de Macau en vermell al centre.
• 3. Tricolor horitzontal vermell-blanc-vermell, Un triband amb una "M" estilitzada que destaca per Macau; una estrella gran per sobre de quatre estrelles més petites representativa de la Xina

Stylized red "M" with large red star above four smaller four red stars in an arc open to the top on the center of the central panel of a red, white and red horizontal "Spanish" triband of red, white and red. The "M" stands for Macao, and the five stars refer to China (as in the P.R.C. flag).

Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una flor de lotus estilitzada a la mosca inferior Una "M" estilitzada en vermell i blau amb una estrella gran de cinc puntes, amb flor de lotus vermell al centre de l'estrella, a la mosca superior d'una bandera blanca amb dues bandes horitzontals blaves Similar a l'actual bandera de Macau, però el color de la bandera és vermell, i l'emblema exclou el pont i l'aigua que hi ha a sota del lotus de la bandera actual Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues sobre una bandera vermella Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues a sobre de la flor en una bandera vermella Una representació del Far de Guia Fortress, el més antic d’Àsia, sota una estrella daurada; Un anell blanc halo es forma al voltant del far i dos cons de llum divideixen la mosca superior (de color vermell) i la mosca inferior (de color blau) Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una gavina blanca a la mosca superior i una representació blanca del pont del Gov.Nobre de Carvalho a la mosca inferior Una flor de lotus estilitzada en una bandera vermella amb un arc d'estrelles grogues per sobre de la flor Un triangle vermell amb base al polipast i àpex al límit de la mosca, ple de les estrelles de la bandera de la Xina Una flor de lotus estilitzada, amb una estrella de color vermell a la part superior del pètal Una altra representació del pont del govern de Nobre de Carvalho a la mosca inferior amb bandera vermella, amb les cinc estrelles grogues en paral·lel al contorn del pont

Infotaula d'edifici Bierpilsen
Característiques
Estil arquitectònic	Futurisme, Brutalisme

El Bierpinsel (literalment: "pinzell de cervesa") és un edifici d'estètica futurista situat al districte berlinès d'Steglitz,

Història

El Bierpinsel es va construir del 1972 al 1976 per un disseny dels arquitectes Ralf Schüler i Ursulina Schüler-Witte, com a part d'un projecte urbà més gran que incloïa el viaducte viari que supera la Schloßstraße i l'estació de metro homònima situada al mateix carrer. [5] Per tant, es tractava d'un intent d'integrar la nova infraestructura viària amb el teixit urbà existent, creant un referent arquitectònic adequat a la importància urbana del lloc.

El 2017 l'edifici, juntament amb l'estació de metro de sota, es va col·locar sota protecció monumental.

Característiques

L’edifici consta d’una estructura de torre en formigó armat a la part inferior, que conté les connexions verticals, i que a la part superior s’eixampla per contenir els espais utilitzats com a restaurant, dividit en tres plantes. [3] [4] La part superior, en forma d'arbre, destaca força sobre l'edifici en termes de formes, materials i colors.

Turmkunst 2010

A partir de l’abril de 2010, diversos Grafit (art) destacats van pintar l’exterior de l’estructura al llarg de diverses setmanes, com a part del projecte Turmkunst 2010: una exposició de street-art que es desenvolupà tant dins com al voltant de la torre.

Bibliografia

• Ursulina Schüler-Witte: Ralf Schüler und Ursulina Schüler-Witte. Eine werkorientierte Biographie der Architekten des ICC. Berlin (Lukas Verlag), 2015. ISBN 978-3-86732-212-6.

The Investigation

Gènere	drama, crim, misteri
Creador	Tobias Lindholm
Productor	Jonas Allen Caroline Blanco Peter Bose Rene Ezra
Actors	Søren Malling Pilou Asbæk Rolf Lassgård
País	dinamarca, suècia
Llengua original	danès, suec
Canal original	TV 2 Danmark, Sveriges Television
Durada dels capítols	45-50 minuts
Primer episodi	11 de desembre de 2020
Temporades	1
Episodis	6
Més informació

The investigation (de títol original Efterforskningen) és una sèrie de televisió per internet danesa de només 6 episodis dirigida per Tobias Lindholm i distribuïda pels canals danès TV 2 Danmark i suec Sveriges Television el desembre de 2020. La sèrie està basada en la investigació duta a terme per la policia de Copenhaguen per aclarir l'assassinat de la periodista sueca Kim Wall que va desaparèixer l'11 d'agost de 2017 a bord de l'UC3 Nautilus, un minisubmarí de propietat de l'inventor danès Peter Madsen.

En cap moment de la sèrie es mostren imatges ni de la víctima ni de l'acusat, sinó que només es centra en la recerca de proves per poder avalar l'acusació d'assssinat i la sol·licitud de cadena perpètua per part de la fiscalia danesa.

Argument

La unitat d’homicidi de la policia de Copenhaguen, dirigida per l'inspector Jens Møller, intenta resoldre la desaparició i posterior assassinat de la periodista sueca Kim Wall que surt a la llum després del naufragi en circumstàncies sospitoses del submarí a la badia de Køge.

Repartiment

Principal

• Søren Malling com a l'inspector en cap Jens Møller Jensen.
• Pilou Asbæk com el fiscal encarregat del cas Jakob Buch-Jepsen.
• Rolf Lassgård com a Joachim Wall, pare de la periodista Kim Wall.
• Pernilla August com a Ingrid Wall, mare de la periodista Kim Wall.
• Laura Christensen com la investigadora Maibritt Porse.
• Hans Henrik Clemensen com l'investigador Nikolaj Storm.
• Dulfi Al-Jabouri com l'investigador Musa Amin.
• Henrik Birch com a Lars Møller, cap de l'equip de submarinistes.
• Charlotte Munck com a Kirstine, parella de Jens Møller.
• Josephine Park com a Cecilie, filla de Jens Møller.

Secundari

• Jonno Davies com a Tobias, l'home del Coronel.

Convidat

• Josh Mostel com el rabí Steckler.

Episodis

Núm. d'història	Episodi	Títol	Direcció	Guió	Data d'estrena
1	1	"Day 1"	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
2	2	"Det vi ved, og det vi antager"	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
3	3	"Jagten"	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
4	4	"1280 meter "	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
5	5	"Et helt menneske"	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
6	6	"In dubio pre reo"	Tobias Lindholm	Tobias Lindholm	11 de desembre de 2020
7	7	"Shalom Motherf***er"	Nelson McCormick	Eduardo Javier Canto i Ryan Maldonado	21 de febrer de 2020
8	8	"The Jewish Question"	Michael Uppendahl	David Weil i Charley Casler	21 de febrer de 2020
9	9	"The Great Ole Nazi Cookout of '77"	Nelson McCormick	Nikki Toscano	21 de febrer de 2020
10	10	"Eilu v' Eilu"	Michael Uppendahl	David Weil	21 de febrer de 2020

Repercussió Mediàtica

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment, per la policia danesa, varen tenir una gran repercussió mediàtica. Mitjans com la BBC o el New York Times en van fer un seguiment.

Localització

Per simular l'interior de la comissaria es varen enregistrar escenes als passadissos de l'edifici TV-Byen, antiga seu de l’emissora nacional danesa DR, situada a Gladsaxe, a uns 9 quilòmetres al nord-oest del centre de Copenhaguen.

Veure també

Operació Paperclip, programa secret del govern dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial per traslladar destacats científics alemanys (molts d'ells nazis) als EUA.

Enllaços externs

• Trailer

[[:Categoria: Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la dècada del 2020

Lalpino/proves

Localització

Lalpino/proves

Localització
Estat	Islàndia
Regió	Suðurnes
Població humana
Llengua utilitzada	islandès

Vista aèria de Njarðvík.

Església de Hafnir.

Reykjanesbær és un municipi de la regió de Suðurnes, situat a la península del sud del país. El municipi es va crear el 1994 quan els habitants de les ciutats de Keflavík, Njarðvík, i del poble d'Hafnir van votar fusionar-se en un sol municipi i, des de l'any 2006 també s'hi afegí el poble d'Ásbrú. Reykjanesbær és el cinquè municipi més poblat d'Islàndia, amb 16.350 habitants.

Dels quatre nuclis urbans que conformen el municipi, Keflavík és el més gran i el més poblat, mentre que Hafnir és el més petit i situat a uns 10 quilòmetres de distància d'aquest. Keflavík i Njarðvík van anar creixent poc a poc al llarg de la segona meitat del segle XX, fins que l'únic que els separava una de l'altra era un carrer. El costat nord del carrer pertanyia a Keflavík i el costat sud a Njarðvík. El 2006, quan l'Armada dels Estats Units va tancar l'Estació Aérea Naval de Keflavik, el lloc va ser assumit per la Corporació de Desenvolupament de l'Aeroport de Keflavik (Kadeco, per les seves sigles en anglès), empresa propietat de l'estat islandès, la qual va reanomenar la zona Ásbrú i va instal·lar-hi un centre d'educació universitària anomenat Keilir-Centre Atlàntic d'Excel·lència l'estiu del 2007. Actualment també acull altres instituciona educatives i empreses lligades a aquestes. Des del maig de 2009, al municipi de Njarðvík s'hi troba la seu del museu Viking World.

Llocs d'interès

• Museu islandès del Rock'n'Roll
• Instal·lador de transmissió de ràdio naval de Grindavik
• Reykjanesviti
• Museu Viking World

Municipis agermanats

• Kerava, Finlàndia.
• Kristiansand, Noruega
• Miðvágur, Illes Fèroe, Dinamarca.
• Orlando, Estats Units d'Amèrica
• Trollhättan, Suècia.

Enllaços externs

• Visit Reykjanes

Model de matrícula (darrere) d'un vehicle oficial.

Model de matrícula (davant) de resident.

Matrícula del papamòbil.

Les plaques de matrícula dels vehicles del Vaticà inscrits al Registre de Vehicles del Vaticà (Registro Veicoli Vaticani - RVV) segueixen un sistema únic format per un codi de dues o tres lletres seguides de cinc xifres de color negre sobre un fons blanc (per exemple, SCV 12345) i regulat pel Reglament de circulació dels vehicles de 1930.

Codis

Només existeixen dos codis, i aquests es lliuren en funció de qui és el propietari del vehicle:

• SCV, codi de Status Civitatis Vaticanae, pels vehicle oficials de l'estat i cossos de la Santa Seu (exemple, SCV 12345).
• CV, codi de Civitatis Vaticanae, vehicles de ciutadans amb residència o domicili legal a l'estat (exemple, CV 12345).

El codi internacional dels país és V.

Els vehicles utilitzats pel Papa i els cardenals porten plaques especials, els caràcters són de color vermell sobre blanc. El papamòbil, per exemple, porta la placa SCV 1.

Curiositat

Exemple del segell de plom.

L'article 9 del Reglament, estableix que la placa posterior s'ha de marcar amb un segell especial fet de plom i que porta l'escut de l'estat.

Tipografia

Tipografia DIN-1451 Mittelschrift.

La tipografia utilitzada és la mateixa que Itàlia i segueix el model DIN 1451 Mittelschrift, tot i que els caràcters són més lleugers i estrets del que estableix la norma. Les principals modificacions són:

• La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
• El pal vertical del 4 és més curt.
• El pal superior del 5 és més curt i la seva connexió es fa en diagonal.
• El 6 i el 9 seguiexen la segona variant que estableix la norma per aquestes xifres.
• El 7 no porta serifa a la part superior esquerra.

Mides

Les mides de les plaques pels automòbils són: 486x109 mm (darrere) o 340x115 mm (davant) per les plaques tipus 6 i les motocicletes i ciclomotors: 177x177 mm per les plaques tipus 3. Les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per reglament i són:

• Automòbil, placa del darrere: alçada de 80 mm, amplada de 40 mm i un gruix de traç de 10 mm.
• Automòbil, placa del davant: alçada de 57 mm, amplada de 28 mm i un gruix de traç de 6 mm.
• Motocicletes: alçada de 60 mm, amplada de 26 mm i un gruix de traç de 6 mm.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves

• targhe vaticane. Gallery (italià)

Model actual de matrícula portuguesa.

Les plaques de matrícula dels vehicles del Vaticà inscrits al Registre de Vehicles del Vaticà (Registro Veicoli Vaticani - RVV) segueixen des del 1930 un sistema de combinació de sis caràcters alfanumèrics de color negre distribuits en tres grups: dues lletres, dues xifres i dues lletres, i separats per un espai en blanc (per exemple,  AB 12 AB) sobre un fons de color blanc, sent la combinació aleatòria i sense indicació d'ubicació geogràfica Com a país membre de la Unió Europea ja havia adoptat des del 1992 l'eurofranja blava al costat esquerre amb el símbol de la UE i el codi internacional del país, P.

Tipografia

Tipografia DIN-1451 Mittelschrift.

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.

Mides

Les mides de les plaques són similars a la resta de plaques de la UE, pels automòbils: 520x110 mm (rectangular davant i darrere) o 340x220 mm (quadrada darrere) i les motocicletes i ciclomotors: 220x140 mm (mínim) . El material del que estan fetes així com les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per norma i són:

• Els caràcters han de tenir una alçada de 74 a 80 mm i una amplada equivalent a 6/7 l'alçada (lletres) i 4/7 l'alçada (xifres).
• L'amplada de traç de cada caràcter ha de ser 1/7 de l'alçada.
• L’espai entre caràcters ha de ser de 10 mm i entre els grups de 20 mm.

Altres tipus

Motocicletes

Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Diplomàtiques

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.

Codi	Districte	Codi	Districte	Codi	Districte
A	Açores (Ponta Delgada)	E	Évora	P	Porto
AN	Angra do Heroísmo	FA	Faro	PT	Portalegre
AV	Aveiro	GD	Guarda	SA	Santarém
BE	Beja	H	Horta	SE	Setúbal
BG	Bragança	L	Lisboa	VC	Viana do Castelo
BR	Braga	LE	Leiria	VI	Viseu
C	Coimbra	M	Madeira (Funchal)	VR	Vila Real
CB	Castelo Branco

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves

• Europlates: License Plates of Portugal (anglès)
• License Plate Mania - Portugal (anglès)

Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà Categoria:Vaticà