Diferència entre revisions de la pàgina «Regiment Castilla»

Salta a la navegació Salta a la cerca
231 octets eliminats ,  fa 2 mesos
Millora de traducció (en procés)
(Millora de traducció (en procés))
 
==== Batalles de Banyoles i Pontós ====
A principis de 1795 va ser presa la plaça de [[Roses]] per les tropes del «Castilla» però, al seu torn, els francesos van aparèixer al març amb set mil soldats i tres-cents cavalls a [[Besalú]]. En maniobra d'atac, el Voluntaris de Castella, al comandament del general Gonzalo O'Farril, va marxar sobre [[Banyoles]] per atacar alsels francesos i va obtenir la victòria. El regiment també va tenir en el seu historial bèl·lic la participacióparticipar el 13 de juliol d'aquest mateix any ena la batalla de [[Pontós]], sota el comandament del [[marquès de la Romana]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Conde de Clonard|títol= Historia orgánica de la Infantería y Caballería}}</ref>
 
==== Presa del Fort Manuel ====
Dies després de la [[batalla de Pontós]] van partir, el Regiment de Voluntaris de Castella i altres efectius d'infanteria van marxar amb la missió d'apoderar-se d'un punt altament fortificat anomenat Fort Manuel, que estava situat en una altura extremadament escabrosa i de molt difícil accés, de tal forma que els soldats havien de grimpar per una estreta sendasendera en fila d'un. Els assaltants, elsvan quiagafar vanper sorprendresorpresa alsels sentinelles i, mentre les tropes franceses estaven protegides en rereguarda, van prendre el fort aljunt costat deamb l'altre cos d'infanteria sense sofrir baixes. TenintTot i tenir ja el triomf segurassegurat, en veure el general que manavacomandava aquestes tropes, veient que havien pres la posició abans que ell l'hagués ordenat, va manar retrocedir immediatament a la columna que retrocedís immediatament, sense tenir en compte que l'objectiu de la missió estava complert. En observar els francesos que els espanyols es retiraven ipel erencamí blancescarpat fàcil peli escarpadodesprotegit i indefensque deleren camíun jablanc citatfàcil, van arrasar als soldats espanyols amb successives descàrregues, i els van causarcausant-los enormes baixes.{{sfn|García Ramos i altres|2001|p=Cap. I; 32 i 33}}
Els caps, oficials i soldats, que van haver de retrocedir, van cridar: «Això és una picardia, una traïció!». La irritació del general va ser taltan gan que va obligar als soldats que havien perdut les seves armes a carregar amb ruecasfiloses fins que s'armessin amb fusells enemics, la qual cosa es va interpretar més com una vexació que com un càstig, i una actitud que cap altre cap o oficial hagués tingut amb les seves tropes, máximei si esmés tenint en compte que el Regiment de Voluntaris de Castella va actuar de formahavia valerosavalerosament. Com no es creien mereixedors d'aquest tracte, Pedro Álvarez —soldat del regiment— va fer un escrit que el cronista oficial no va inserir per respectar a la memòria d'aquelldel general.{{sfn|García Ramos i altres|2001|p=Cap. I; 34}}
 
==== PazPau de Basilea i Tractat de Sant Ildefons ====
El 22 de juliol de 1795 es va signar la Pau de Basilea, per la qual els francesos retornaven els territoris que havien ocupat. Aquests, al comandament del [[Bon-Adrien Jeannot de Moncey|general Moncey]], havien arribat a [[Miranda de Ebro]] amb direcció al pas de [[Pancorbo]], a la [[província de Burgos]], mentre que, simultàniament, la família real preparava la seva fugida a Amèrica. Alhora,i l'arquebisbe de Toledo va publicarpublicava una carta pastoral exhortant al clergat a recollir els tresors religiosos perquè no caiguessin en mans de l'enemic francès. Amb la pau que es va aconseguir per la signatura del Tractat de Basilea el regiment va marxar de guarnició a [[Madrid]].<ref>{{ref-llibre|títol= Museo Militar|pàgina= 470; tomo III}}</ref>
 
[[Manuel Godoy]], originari de [[Badajoz]], recentment nomenat “Príncep de la Pau”, va signar un altre tractat amb França, el [[Tractat de Sant Ildefons (1796)|Tractat de Sant Ildefons]], pel qual Espanya facilitava a aquell país un gran nombre d'efectius militars. Aquest tractatque no era una altra cosa que una nova versió del que durant la centúria anterior s'havien anomenatdels [[Pactes de Família]] del segle anterior. Mitjançant el Tractat de Sant Ildefons Espanya es va veure obligada a facilitar a França quinze [[Navili de línia|navilis]], 18.000 soldats d'infan.teriainfanteria i 60006.000 de cavalleria amb la seva corresponent artilleria. Aquest reforç va permetre a l'octubre la guerra contra [[Anglaterra]]. A conseqüència d'això, l'any 1796, el Regiment Voluntaris de Castella va quedar emplaçat a [[Extremadura]], al costat de la frontera portuguesa, per oposar-se a Anglaterra en cas de necessitat. Va romandre en aquesta situació durant onze mesos i va marxar posteriorment a Catalunya, on va afegir a la seva denominació el número «40».<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos i altres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 36}}</ref> Al novembre de 1798 els britànics van ocupar [[Menorca]], per la qual cosa al maig de 1799 van embarcar a [[Barcelona]] amb destinació a les [[Illes Balears]] cent deu soldats de la segona companyia del primer batalló del «Castilla». Amb la signatura el 1802 del tractat de Pau d'Amiens, pel qual es recuperava Menorca a canvi de la cessió de l'[[Illa de Trinitat]], van retornar aquests soldats destacats i es va reunir tot el Regiment a [[València]] com a guarnició, amb el número «35».<ref>{{ref-web|url = http://infcartagena.webcindario.com/1800a1850.htm|títol= Regimientos de 1800 A 1850. Regimientos de infantería y gobernadores militares en Cartagena| consulta= |data= 2007}}</ref>
 
=== Guerra de la Independència espanyola ===
[[Fitxer:C-16._bandera_coronela_completa.JPG|miniatura|Bandera Coronela del Regiment Castella.]]
A partir dels [[Aixecament del 2 de maig de 1808|successos del 2 de maig de 1808]] el poble espanyol es va aixecar en armes contra els invasors francesos. Aquests pensaven que, vist el comportament dels seus governants, no seria difícil vèncer al poble. Després del revés que van sofrir els francesos a [[Batalla de Bailèn|Bailèn]], el mateix [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] va intervenir en persona per dirigir la guerra. Mentrestant, el Regiment va partir de [[Cartagena]] passant per [[València]] i [[Madrid]] amb direcció a Saragossa per auxiliar al general [[José de Palafox y Melci|José de Palafox]] en el [[Setge de Saragossa (1808)|primer setge]] que va sofrir la ciutat, i van aconseguir vèncer a les tropes franceses comandades pel general Jean-Antoine Verdier. El Regiment va treureexpulsar de les trinxeres als francesos, que van abandonar el setge el 25 d'agost.<ref>{{ref-llibre|cognom= Repullés|títol= Historia de la guerra entre la España y la Francia|any= 1815}}</ref> Poc després Napoleó es va presentar amb cent mil soldats i va vèncer a les tropes espanyoles, entre elles, alel Regiment Voluntaris de Castella, que en aquest moment estava sota el comandament del mariscal de camp Felipe Augusto de Saint-Marcq.<ref>{{ref-llibre|cognom= Gómez de Arteche|títol= La Guerra de la Independencia|pàgines= Tomo II}}</ref> En aquesta derrota, que va tenir lloc ena [[Batalla de Tudela (1808)|Tudela]] el 1808, el Regiment va sofrir un duríssim revés en ser-li arrabassada pels francesos la Bandera Coronela del Regiment, que va ser portada com a trofeu al Museu dels Invàlids de París. El 1809 se li va encomanar al regiment la defensa de Tejares, properprop ade Saragossa, el qualon va defensar cases i convents, com el de Sant Agustín, amb tal bravesa que, malgrat haver estat vençut, fet presoner per les tropes franceses manadescomandades pel general Jean Lannes i posteriorment deportat a França, va adquirir per primera vegada l'àlies de «L'Heroi» que figura en el seu escut. Aquest «malnommotiu», com es diu en la vida militar als sobrenoms més adequats de les unitats per les seves accions de guerra, li va ser concedit al regiment per la [[Junta Suprema Central]], situada a [[Cadis]], com a premi a la seva actuació en el Segon LlocSetge de Saragossa. Aquestes dades elsles va referir el capità d'infanteria Antonio Gil Álvaro el 1893.<ref>{{ref-llibre|cognom= Gil Álvaro|nom= Antonio|títol= Glosas de la Infantería española|any= 1893|pàgines= 117|lloc= Madrid}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Gómez de Arteche|títol= La Guerra de la Independencia|pàgines= Tomo III, 549 y ss}}</ref>
[[Fitxer:Dos de mayo, por Joaquín Sorolla.jpg|miniatura|Defensa del Parc d'Artilleria de Monteleón el 2 de maig de 1808, conservat a la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]]]]
La Bandera Coronela està catalogada en elal [[Museu de l'Exèrcit]] amb el número 21 138, és de seda blanca, té al seu centre l'escut d'armes realsreials i quatre escuts en els seus angles formats per sengles castells d'or sobre camp de gules, orlatorlats per trofeus militars i superats per la corona realreial. Al voltant té el lema «RegimentRegimiento de d'Infanteria Castilla núm. 16 de LíniaLínea».{{sfn|García Ramos i altres|2001|p=Prólogo, pag. 15}}
 
El 28 de febrer de 1810 es va reorganitzar el regiment entorn del tercer batalló, que havia operat tot l'any perpel la[[País regió llevantinaValencià]], on va tenir durs enfrontaments amb les tropes franceses a [[Morella]] i, el 1811, a [[Molinaseca|Molina Asseca.]] El regiment va tenir l'enfrontament més important a partir del 25 d'agost a [[Sagunt]], on formava part del 2.º Exèrcit i estava enquadrat, dins d'estaquest, en la Divisió que manava el mariscal de camp José Miranda.<ref>{{ref-llibre|cognom= Gómez de Arteche y Moro|nom= José|títol= La Guerra de la Independencia: historia militar de España de 1808 a 1814|any= 1896| editorial = Imprenta y litografía del Depósito de la Guerra|pàgines= Tomo 11; pag 526}}</ref> En aquesta batalla, a causa d'unes desencertades decisions en el desplegament i adreça de les forces, es va enfonsar el flanc esquerre en el qual estava el Regiment de Voluntaris de Castella, i van haver de retrocedir cap a posicions més segures.<ref>{{ref-llibre|cognom= Gómez de Arteche y Moro|nom= José|títol= La Guerra de la Independencia: historia militar de España de 1808 a 1814|any= 1896| editorial = Imprenta y litografía del Depósito de la Guerra|pàgines= Tomo 11; pag 178}}</ref>
 
A continuació el regiment va marxar a defensar [[València]], on va lluitar en els ravals fins que se li va ordenar retirar-se a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat. L'exèrcit francès estava al comandament del [[Mariscal de França|mariscal]] [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], qui va obligar ales latropes rendicióespanyoles a les tropes espanyolesrendir-se, entre elles el Regiment de Voluntaris de Castella, el 16 de gener de 1812. VaEs va donar la coincidència que les tropes espanyoles estaven manades pel general [[Joaquín Blake|Blake]], que havia estat sergent major del Castilla en els temps de la seva fundació. El botí agafat pels francesos va ser enorme, ja que van capturar a vint-i-tres generals, incloent a Blake, prop de mil oficials i més de 15 000 soldats, a més de 350 peces d'artilleria i vint-i-una banderes.<ref>{{ref-llibre|cognom= Gómez de Arteche y Moro|nom= José|títol= La Guerra de la Independencia: historia militar de España de 1808 a 1814|any= 1896| editorial = Imprenta y litografía del Depósito de la Guerra|pàgines= Tomo 11; pag 534}}</ref>
 
=== Guerra d'Independència de Mèxic ===
2.546

modificacions

Menú de navegació