Kâzım Karabekir: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Afegeixo informacio amb referencies i amb un catala dolent. |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
| successor = [[Ali Fuat Cebesoy]] |
| successor = [[Ali Fuat Cebesoy]] |
||
}} |
}} |
||
'''Musa Kâzım Karabekir''' ([[Fatih|Küçükmustafapaşa, Fatih]], [[Istanbul]], [[1882]] - [[Ankara]], [[1948]]) fou un [[general]] i polític turc.<ref>[[B. Lewis]], ''The emergence of the modern Turkey'', Londres 1962</ref> Va ocupar diverses posicions militars i a la [[Primera Guerra Mundial]] fou [[cap d'estat major]] de l'exèrcit del general alemany [[Von der Goltz]] a la frontera iraquiana i després comandant del [[2n Cos de l'exèrcit del Caucas (Imperi Otomà)|2n Cos de l'exèrcit del Caucas]] obtenint victòries a les batalles d'[[Batalla d'Erzurum|Erzurum]] i [[Batalla d'Erzincan|Erzincan]]. |
'''Musa Kâzım Karabekir''' ([[Fatih|Küçükmustafapaşa, Fatih]], [[Istanbul]], [[1882]]<ref>https://isteataturk.com/g/icerik/Kazim-Karabekir/1597</ref> - [[Ankara]], [[1948]]) fou un [[general]] i polític turc.<ref>[[B. Lewis]], ''The emergence of the modern Turkey'', Londres 1962</ref> Va ocupar diverses posicions militars i a la [[Primera Guerra Mundial]] fou [[cap d'estat major]] de l'exèrcit del general alemany [[Von der Goltz]] a la frontera iraquiana i després comandant del [[2n Cos de l'exèrcit del Caucas (Imperi Otomà)|2n Cos de l'exèrcit del Caucas]] obtenint victòries a les batalles d'[[Batalla d'Erzurum|Erzurum]] i [[Batalla d'Erzincan|Erzincan]]. |
||
El [[1919]] el [[sultà]] el va nomenar governador del '''Cinquè Cos''' a [[Erzurum]], però va posar les seves tropes al servei dels nacionalistes i [[Mustafa Kemal]] el va nomenar [[comandant]] del front oriental, obtenint les victòries de [[Kars]] i [[Gyumri]] sobre els [[armenis]] (finals de [[1920]]). En aquest any mateix fou [[diputat]] de la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] per [[Edirne]]. |
El [[1919]] el [[sultà]] el va nomenar governador del '''Cinquè Cos''' a [[Erzurum]], però va posar les seves tropes al servei dels nacionalistes i [[Mustafa Kemal]] el va nomenar [[comandant]] del front oriental, obtenint les victòries de [[Kars]] i [[Gyumri]] sobre els [[armenis]] (finals de [[1920]]). En aquest any mateix fou [[diputat]] de la [[Gran Assemblea Nacional de Turquia]] per [[Edirne]]. |
||
Durant la campana militar de l'est, en la [[Guerra d'Independència Turca|guerra de lliberació de Turquia]] va acollir a sis mil nens orfes (entre turcs, kurds i armenis) i funda un establiment per a proteger i ensenyar ells. Els cuatre mil nens i dos mil nenes formen ho que Karabekir anomena "Exercit de Nens Saludables" ([[turc]]: ''Gürbüz Çocuklar Ordusu'') i van aprende esportes com a l'[[Ski|ski]].<ref>https://dergipark.org.tr/tr/pub/usdad/issue/55369/726370</ref><ref>https://onedio.com/haber/pek-bilinmeyen-bir-kimsesizler-hikayesi-kazim-karabekir-in-gurbuz-cocuklar-ordusu-692194</ref> |
|||
El [[1924]] [[Atatürk]] va prohibir als militars seguir carrera política sense deixar l'exèrcit i Karabekir va renunciar als seus graus i va fundar el [[Partit Republicà Progressista de Turquia|Partit Republicà Progressista]] (''Terakkiperver Cumhuriyet Fırkası'') molt proper al [[Partit Republicà del Poble]] però que demanava un procés més lent cap al laïcisme. Quan va esclatar la revolta kurda el [[1925]] el seu partit va demanar moderació en la repressió i fou dissolt i Karakebir fou jutjat el 1926 i encara que fou absolt es va retirar fins a la mort d'Atatürk el [[1938]]; el [[1939]] va ser elegit diputat per Istanbul pel [[Partit Republicà del Poble]]; el [[1946]] fou elegit president de l'[[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Assemblea Nacional]] càrrec que va exercir fins a la seva mort el [[1948]]. |
El [[1924]] [[Atatürk]] va prohibir als militars seguir carrera política sense deixar l'exèrcit i Karabekir va renunciar als seus graus i va fundar el [[Partit Republicà Progressista de Turquia|Partit Republicà Progressista]] (''Terakkiperver Cumhuriyet Fırkası'') molt proper al [[Partit Republicà del Poble]] però que demanava un procés més lent cap al laïcisme. Quan va esclatar la revolta kurda el [[1925]] el seu partit va demanar moderació en la repressió i fou dissolt i Karakebir fou jutjat el 1926 i encara que fou absolt es va retirar fins a la mort d'Atatürk el [[1938]]; el [[1939]] va ser elegit diputat per Istanbul pel [[Partit Republicà del Poble]]; el [[1946]] fou elegit president de l'[[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Assemblea Nacional]] càrrec que va exercir fins a la seva mort el [[1948]]. |
||
Revisió del 18:40, 23 març 2021
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (tr) Kazım Karabekir |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1882 Küçükmustafapaşa (Imperi Otomà) |
| Mort | 26 gener 1948 (65/66 anys) Ankara (Turquia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Nacional de Turquia |
| 5è President de la Gran Assemblea Nacional de Turquia | |
| 5 d'agost de 1946 – 26 de gener de 1948 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Turquia |
| Religió | Islam |
| Formació | Col·legi Militar Otomà institut militar Kuleli |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític, autor |
| Partit | Halk Fırkası (1923-1924) Partit Republicà Progressista de Turquia (1924-1925) Partit Republicà del Poble (1939-1948) |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Infanteria |
| Rang militar | general de brigada |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | İclal Karabekir (1924-1948) |
Signatura  | |
Musa Kâzım Karabekir (Küçükmustafapaşa, Fatih, Istanbul, 1882[1] - Ankara, 1948) fou un general i polític turc.[2] Va ocupar diverses posicions militars i a la Primera Guerra Mundial fou cap d'estat major de l'exèrcit del general alemany Von der Goltz a la frontera iraquiana i després comandant del 2n Cos de l'exèrcit del Caucas obtenint victòries a les batalles d'Erzurum i Erzincan.
El 1919 el sultà el va nomenar governador del Cinquè Cos a Erzurum, però va posar les seves tropes al servei dels nacionalistes i Mustafa Kemal el va nomenar comandant del front oriental, obtenint les victòries de Kars i Gyumri sobre els armenis (finals de 1920). En aquest any mateix fou diputat de la Gran Assemblea Nacional de Turquia per Edirne.
Durant la campana militar de l'est, en la guerra de lliberació de Turquia va acollir a sis mil nens orfes (entre turcs, kurds i armenis) i funda un establiment per a proteger i ensenyar ells. Els cuatre mil nens i dos mil nenes formen ho que Karabekir anomena "Exercit de Nens Saludables" (turc: Gürbüz Çocuklar Ordusu) i van aprende esportes com a l'ski.[3][4]
El 1924 Atatürk va prohibir als militars seguir carrera política sense deixar l'exèrcit i Karabekir va renunciar als seus graus i va fundar el Partit Republicà Progressista (Terakkiperver Cumhuriyet Fırkası) molt proper al Partit Republicà del Poble però que demanava un procés més lent cap al laïcisme. Quan va esclatar la revolta kurda el 1925 el seu partit va demanar moderació en la repressió i fou dissolt i Karakebir fou jutjat el 1926 i encara que fou absolt es va retirar fins a la mort d'Atatürk el 1938; el 1939 va ser elegit diputat per Istanbul pel Partit Republicà del Poble; el 1946 fou elegit president de l'Assemblea Nacional càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1948.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kâzım Karabekir |