Prats de Lluçanès: diferència entre les revisions
m Paràmetre innecessari quan la font ja està en català. |
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Història == |
== Història == |
||
A primers del 1714, durant la [[Guerra de Successió espanyola]] en l'onada de repressió<ref>{{Ref-web|url = http://www.ruta1714.cat/escenaris/prats-de-llucanes/|títol=Prats de Lluçanès a la Ruta 1714|consulta = 05/07/2014|data = 05/07/2014}}</ref> desfermada pel [[Restaino Cantelmo Stuart|duc de Pòpoli]] a principis de [[1714]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |títol=La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) |url=http://books.google.cat/books?id=3optq8WlRIMC&pg=PA380&dq=1714+arb%C3%BAcies&hl=ca&ei=wcSFTc3rGMTLswbjv8irAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Editorial Critica |lloc= |data=2010 |isbn=8498920604 |pàgines=p.380 |llengua=castellà}}</ref> diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (quinzenades). A [[Balsareny]], el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic [[José Carrillo de Albornoz]], comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d'altres nuclis de l'entorn com [[Sant Feliu Sasserra]] i [[Oristà]]. |
A primers del 1714, durant la [[Guerra de Successió espanyola]] en l'onada de repressió<ref>{{Ref-web|url = http://www.ruta1714.cat/escenaris/prats-de-llucanes/|títol = Prats de Lluçanès a la Ruta 1714|consulta = 05/07/2014|data = 05/07/2014}}{{Enllaç no actiu|date=de març 2021 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> desfermada pel [[Restaino Cantelmo Stuart|duc de Pòpoli]] a principis de [[1714]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |títol=La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) |url=http://books.google.cat/books?id=3optq8WlRIMC&pg=PA380&dq=1714+arb%C3%BAcies&hl=ca&ei=wcSFTc3rGMTLswbjv8irAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Editorial Critica |lloc= |data=2010 |isbn=8498920604 |pàgines=p.380 |llengua=castellà}}</ref> diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (quinzenades). A [[Balsareny]], el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic [[José Carrillo de Albornoz]], comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d'altres nuclis de l'entorn com [[Sant Feliu Sasserra]] i [[Oristà]]. |
||
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per [[Feliciano Bracamonte]], va irrompre un altre cop a la població. L'1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc. |
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per [[Feliciano Bracamonte]], va irrompre un altre cop a la població. L'1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc. |
Revisió del 03:37, 27 març 2021
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Lluçanès | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.681 (2023) (194,28 hab./km²) | ||||
Llars | 69 (1553) | ||||
Gentilici | Pradenc, Pradenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 13,8 km² | ||||
Altitud | 707 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jordi Bruch i Franch (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08513 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08171 | ||||
Codi IDESCAT | 081712 | ||||
Lloc web | pratsdellucanes.cat |
Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca natural del Lluçanès de la que se'n considera la capital, si bé oficialment està adscrit a la comarca d'Osona.
Història
A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió[1] desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714,[2] diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d'altres nuclis de l'entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L'1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Geografia
- Serrat de les Arnes 763,3 m.[3] 42° 0′ 51.12″ N, 2° 0′ 51.41″ E / 42.0142000°N,2.0142806°E (vèrtex geodèsic 2850936001)
Llocs d'interès
- Museu Municipal Miquel Soldevila[4]
- Sant Andreu de Llanars
- Lurdes de Prats de Lluçanès
- Ermita de Sant Sebastià
- El roc foradat
- La cadira d'en Galceran
Al cementiri de Prats, hi ha la tomba de mossèn Isidre Castells i Casadesús, poeta.
Fills il·lustres
- Joaquim Font i Fargas (1879-1936) Pedagog, polític i periodista.
- Isidre Castells i Casadesús (1889 - 1936), sacerdot i poeta, fill de cal Bagues, del carrer de Vic; va guanyar un accèssit a la Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1917, i el 1934 va publicar un recull de versos titulat Perfums i clarors.
- Marcel·li Gonfaus, (1814-1855) militar carlí.
Referències
- ↑ «Prats de Lluçanès a la Ruta 1714», 05-07-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prats de Lluçanès |