Diferència entre revisions de la pàgina «Efes»

Salta a la navegació Salta a la cerca
4.811 bytes afegits ,  fa 8 mesos
retoc i referència. Trec plantilla que en demanava
(desambiguació)
(retoc i referència. Trec plantilla que en demanava)
{{indret}}
{{infotaula edifici}}
[[Fitxer:Ephesus, Turkey - panoramio.jpg|miniatura|Biblioteca de Cels]]
[[Fitxer:Efez, Nike - 24 września 2011 r.SDC11918.jpg|miniatura|[[Nice (filla d'Estix)]]]]
'''Efes''' (''Ἔφεσος'' (''Éfesos'') o ''Teloco'' en [[grec antic]], ''Ephesus'' en [[llatí]] i ''Altoloc'' en [[català|català medieval]]) fouera una de les dotze ciutats de [[Jònia]], segons diu [[Heròdot]], (avui a [[Turquia]]), prop de la desembocadura del riu Caystros[[Caïstre]], i a la seva riba. Tenia un port que es deia ''Panormos''.<ref>{{Ref-web|url = http://www.lugaresbiblicos.com/efeso.htm|títol=Éfeso| consulta = 12/12/2014|llengua = Castellà| editor =}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Gagarin|nom = Michael|títol =. The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome. Oxford University|url = http://books.google.cat/books?id=lNV6-HsUppsC&pg=RA2-PA78&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|edició =2010a ed.|llengua =anglès|data = | editorial = |lloc = |isbn = N 978-0-19-51707}}</ref> Era famosa pel seu immens [[Temple d'Àrtemis]], una de [[les set meravelles del món]].
 
== Nom ==
El nom d'Efes no apareix als [[textos homèrics]], i [[Estrabó]] diu que no era tan antiga com la [[Guerra de Troia]]. [[Esteve Bizantíde Bizanci]] diu que la ciutat s'anomenà ''Esmirna'', nom agafat d'una [[amazona]]. Entre els altres noms que li foren donats,també hies hadeia ''Samorna'', ''Trecheia'', ''Ortygia'' i ''Ptelea''. [[Plini el Vell]] també deia que el nom provenia d'una de les amazones, i que es va fundar a la Guerra de Trois, cosa en la que també coincideix [[Gai Juli Higí|Higí]]. La llegenda de les amazones està relacionada amb la deessa [[Àrtemis]], la seva protectora, i la principal divinitat d'Efes, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànias]].<ref>Pausànias. [[Descripció de Grècia]], VII, 2,6</ref> [[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]], en la seva [[Crònica de Ramon Muntaner|crònica]], l'anomena ''Altolloch'' o ''Theolago''.<ref>[[:s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CCVII|Cròn. Muntaner, cap. CCVII]]</ref>
 
== Història ==
'''Apasa''' era el nom [[llengua hitita|hitita]] d'una ciutat que ha estat identificada amb Efes. Va ser la capital del regne d'[[Arzawa]]. Apasa es menciona als anals del rei [[hitites|hitita]] [[Mursilis II]] quan organitzava una campanya contra el regne d'Arzawa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Mikasa no Miya Takahito |títol=Essays on Ancient Anatolian and Syrian studies in the 2nd and 1st millennium B.C. |pàgines=31 |lloc=Wiesbaden |editorial=Harrassowitz |any=1991 |isbn=9783447031387}}</ref>
{{FR|data=març de 2017}}
[[Ferècides d'Atenes]] diu que la regió d'Efes i [[Micale]] fou habitada pels [[lelegis]] (els [[Cària|caris]] ocupaven la resta de Jònia) i en foren expulsats pels jonis dirigits per Androclos, fill de Codros, que va fundar la ciutat.
 
[[Ferècides d'Atenes]] (citat per [[Estrabó]]) diu que la regió d'Efes i [[Micale]] estava habitada pels [[leleges]] i els [[Cària|caris]] ocupaven la resta de Jònia. Pausànias conserva una tradició que diu que Androcles, un fill de [[Codros]], dirigint un grup de jonis, va expulsar del país els leleges, als que considera una branca dels caris, però que no va molestar als que vivien vora el temple, amb els que van arribar a un acord. Per aquesta indicació sembla que l'antic temple no era a la ciutat. Pausànias diu que a la seva època encara es mostrava la tomba d'Androcles, on hi figurava un home armat.
El rei [[Cresos]] va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de [[Sardes]]. Els assetjats van dedicar les seves oracions a [[Àrtemis]] i van construir-hi un temple. La ciutat fou regida per una monarquia.
 
El rei [[Cresos]] va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de [[Sardes]]. Els assetjats van dedicar la ciutat a [[Àrtemis]] i van lligar-la amb una corda al temple de la deessa, perquè la protegís. Segons Estrabó hi havia 7 [[Estadi (mesura)|estadi]]s entre l'antiga ciutat i el temple, que identifica la ciutat vella amb el nom de ''Paroreia''. Després de l'època de Cresos els habitants van baixar a la plana i van viure al voltant del temple fins a l'època d'[[Alexandre el Gran]].
La primera notícia certa que es té de la ciutat és una guerra amb els magnets (els habitants de [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]]).
 
La història d'Efes, tot i ser una de les ciutats més importants, és poc coneguda. Estrabó diu que s'hi va fixar la residència del rei (βασίλειον "basileion"), sense que se'n sàpiga exactament el significat. Tenia certs honors, com la presidència dels Jocs i una túnica morada com a símbol, a més d'un bàcul en lloc d'un ceptre i la direcció dels ritus de [[Dèmeter]]. [[Tucídides]] la considerava una mena de ciutat sagrada. [[Cal·lí d'Efes]] parla d'una guerra entre els magnets (els habitants de [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]]) i la seva ciutat natal.
Els [[cimmeris]] van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei de [[Regne de Lídia|Lídia]] [[Ardis II]]. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes, però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs fou destruïda Magnèsia. Després d'això, Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia al fins del {{segle|VI}} aC.
 
Els [[cimmeris]] van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei de [[Regne de Lídia|Lídia]] [[Ardis II]]. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes, però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs foues destruïdava destruir Magnèsia. Després d'això, Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia al fins del {{segle|VI}} aC.
El [[499 aC]], quan els atenencs i els [[Erètria|eretris]] juntament amb els jònics van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells a Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del Caystros fins a les muntanyes Tmolos. Sardes fou incendiada i se'n van retirar, però foren perseguits fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de [[Milet]]. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quan s'estava celebrant la festa de la Tesmofòria, i els ciutadans, que desconeixien què havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar, almenys uns quants. Per aquests fets, se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i, per tant, se suposa que no participava en la revolta de Jònia, tot i que en general hi devia simpatitzar. Xerxes en va incendiar alguns temples però al d'Efes no els va passar res.
 
El [[499 aC]] durant la [[revolta Jònica]], quan els atenencs i els [[Erètria|eretris]] juntament amb els jònicsjonis van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells aal cap de Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del Caystrosriu [[Küçük Menderes|Caïstre]] fins a les muntanyes de [[Tmolos]]. SardesVan fouincendiar incendiadaSardes i se'nes van retirar, però forenels perses els van perseguitsperseguir fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de [[Milet]]. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quan s'estava celebrant la festa de la [[Tesmofòria]], i els ciutadans, que desconeixien què havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar, almenys a uns quants, segons [[Heròdot]]. Per aquests fets, se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i, per tant, se suposa que no participava en la revolta de Jònia, tot i que en general hi devia simpatitzar. [[Xerxes enI de Pèrsia|Xerxes]] quan va envair Grècia, va incendiar algunsel temple de [[Dídima]] "i els altres temples", diu Estrabó però al d'Efes no elsli va passar res.
Tucídides la considerava una mena de ciutat sagrada.
 
Gairebé al final de la [[Guerra del Peloponès]], el comandant atenenc [[Tràsil d'Atenes|Tràsil]], que hi feia una expedició de saqueig, va desembarcar a Efes; el sàtrapa persa [[Tisafernes]] va fer una crida a tot el país, i va poder evitar el saqueig de la ciutat i derrotàderrotant els atenencs, segons [[Xenofont]].
 
[[Lisandre]], el cap de la flota espartana, va entrar a Efes el [[407 aC]], amb objecte d'entrevistar-se amb [[Cir el Jove]] a Sardes. Mentre esperava, reparant les naus i recollint subministraments, l'atenenc [[Antíoc d'Atenes|Antíoc]], que era a ''Notion''Nòtion com a comandant d'[[Alcibíades (general atenenc)|Alcibíades]], es va enfrontar amb ell, però l'espartà va obtenir-hi la victòria.
 
Després de la batalla d'[[AegospotamiEgospòtam]], els efesis van dedicar una estàtua a Lisandre (i a altres espartans menys coneguts) al temple d'Àrtemis. Però després de la victòria de [[Conó (almirall)|Conó]] a [[Cnidos]], forenvan ser substituïdes per estàtues de Conó i [[Timoteu d'Anaflistos|Timoteu]], com explica Pausànias. Va seguir en mans perses fins al temps d'[[Alexandre el Gran]], a qui van acollir com a alliberador.
 
[[Lisímac de Tràcia]] va construir les muralles prop de la ciutat en un nou emplaçament més favorable i, com que els ciutadans no volien canviar els seus emplaçamentsantics habitatges cap ala llocla denova lesciutat murallesemmurallada, va inundar la ciutat vella tancant les sortides de l'aigua un dia de molta pluja, i així la vella ciutat fouva arrasadadestruir. Lisímac va rebatejar ''Arsinoe'' la nova ciutat, pel nom de la seva dona, però aquest nou nom no hi va durar. La història, l'explica Esteve Bizantíde Bizanci, però [[Estrabó]] simplement diu que la ciutat va desaparèixer un dia d'una gran tempesta que va fer créixer el riu. Esteve Bizantíde Bizanci es basa per narrar la seva història, en un poema de [[Duris d'Elea]], del qual no se sap més que va viure al {{segle|IV|-|s}} aC. La construcció de la nova ciutat i la destrucció de la vella foues pot datar cap al [[322 aC]]. A la nova ciutat hi forenvan ser portats també ciutadans de [[Colofó]] i [[Lebedos]], segons Pausànias, cosa que va contribuir al despoblament d'aquelles ciutats.
Va romandre en mans perses fins al temps d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]], a qui va acollir com a alliberador.
 
Després de LísimacLisímac (que va regnar fins al [[281 aC]]), la ciutat no va trigar a caure sota protecció de [[Pèrgam]]. Un conflicte va enfrontar el rei [[Àtal II de Pèrgam|Àtal]] amb Roma amb motiu de l'assignació al temple d'Àrtemis dels llacs anomenats ''SelinúsiaSelinusia'', a la desembocadura del CaystrusCaïstre, (abansque Caystros)eren molt abundants en pesca. Els reis de Pèrgam els havien tret del domini del temple, però els romans van restaurar els seus drets. Els [[publicà|publicans]] romans els consideraven subjecte d'impost i else'n reivan insistia que erenapoderar per alla templeforça. Com que els publicans en van agafar les rendes, els efesis van enviar el geògraf [[Artemidor d'Efes]] com a delegat a Roma. iEl fou[[senat reconegutromà]] elva reconèixer els drets del temple i a Artemidor se li va erigir una estàtua d'or al temple.
[[Lisímac de Tràcia]] va construir les muralles prop de la ciutat en un nou emplaçament més favorable i, com que els ciutadans no volien canviar els seus emplaçaments cap al lloc de les muralles, va inundar la ciutat tancant les sortides de l'aigua un dia de molta pluja, i així la vella ciutat fou arrasada. Lisímac va rebatejar ''Arsinoe'' la nova ciutat, pel nom de la seva dona, però aquest nou nom no hi va durar. La història, l'explica Esteve Bizantí, però [[Estrabó]] simplement diu que la ciutat va desaparèixer un dia d'una gran tempesta que va fer créixer el riu. Esteve Bizantí es basa en un poema de Duris d'Elea, del qual no se sap més que va viure al {{segle|IV}} aC. La construcció de la nova ciutat i destrucció de la vella fou al [[322 aC]]. A la nova ciutat hi foren portats també ciutadans de [[Colofó]] i [[Lebedos]].
 
[[Antíoc III]] durant la seva guerra amb els romans va passar l'hivern a Efes. La flota [[selèucida]] es va enfrontar a la romana de Pèrgam a [[Coricos]] (Corycus) i l'almirall selèucida [[Polixènides]] hi fouva ser derrotat i es va retirar; despréshaver de laretirar batallaa Efes. Després de la [[MagnèsiaBatalla delde SipilosMagnèsia]] foul'any ocupada190 pelsaC. els romans la van ocupar. Lluci[[Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell]] va distribuir les seves tropes per passar l'hivern un terç a Magnèsia, un altre a [[Tralles]] i un a Efes. Després de la guerra, els romans van donar la ciutat a [[Àtal III de Pèrgam|Àtal de Pèrgam]], així com altres ciutats i comarques.
Després de Lísimac (que va regnar fins al [[281 aC]]), la ciutat no va trigar a caure sota protecció de [[Pèrgam]]. Un conflicte va enfrontar el rei Àtal amb Roma amb motiu de l'assignació al temple d'Àrtemis dels llacs anomenats ''Selinúsia'', a la desembocadura del Caystrus (abans Caystros). Els publicans romans els consideraven subjecte d'impost i el rei insistia que eren per al temple. Com que els publicans en van agafar les rendes, van enviar el geògraf [[Artemidor d'Efes]] com a delegat a Roma i fou reconegut el temple i a Artemidor se li va erigir una estàtua d'or al temple.
 
ElL'any [[133 aC]], Àtal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, però [[Aristònic de Pèrgam|Aristònic]], fill del rei [[Èumenes II de Pèrgam|Eumenes]] i d'una dona d'Efes, es va rebel·lar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar en la batalla naval de [[CymeCime]]. Es va crear la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], de la qual Efes fouen va ser la capital i la residència del governador, i també fouera capçalera d'un [[convent jurídic]]. El districte comprenia "''Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores, [[Mysomacedones]], Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae''", segons (Plini) el Vell.
Antíoc durant la seva guerra amb els romans va passar l'hivern a Efes. La flota selèucida es va enfrontar a la romana de Pèrgam a [[Coricos]] (Corycus) i l'almirall selèucida Polixènides hi fou derrotat i es va retirar; després de la batalla de [[Magnèsia del Sipilos]] fou ocupada pels romans. Lluci Corneli Escipió va distribuir les seves tropes per passar l'hivern un terç a Magnèsia, un a [[Tralles]] i un a Efes. Després de la guerra, els romans van donar la ciutat a Àtal de Pèrgam, així com altres ciutats i comarques.
 
Quan [[Mitridates VI Eupator|Mitridates]] va envair Jònia, fouEfes benel rebutva arebre Efes i es van enderrocar les estàtues dels romans, segons diu [[Apià]]. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar. Mitridates va visitar la regió i es va casar amb Monime, la filla de Filòpomen[[Filopemen]] a la ciutat d'Estratònice[[Estratonicea]], dea [[Cària]], i va designar a aquest com a governador (ἐπίσκοπος "episkopos") d'Efes. Aviat els efesis es van revoltar i van matar el general Zenobi, el mateix que havia deportat la gent de [[Quios]]. [[Sul·la]], després de derrotar Mitridates, va castigar Efes, a la qual va imposar una dura contribució.
El [[133 aC]], Àtal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, però [[Aristònic de Pèrgam|Aristònic]], fill del rei [[Èumenes II de Pèrgam]] i d'una dona d'Efes, es va rebel·lar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar en la batalla naval de [[Cyme]]. Es va crear la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], de la qual Efes fou la capital i residència del governador, i també fou capçalera d'un convent jurídic. El districte comprenia "''Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores, [[Mysomacedones]], Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae''" (Plini).
 
Efes, després d'això, ja no va tenir una autonomia real. Era un port dels romans. [[Ciceró]] va ser-hi el [[51 aC]], quan va anar a la seva província de [[Cilícia]], i diu que el van rebre com si fos el governador de la ciutat. Després de la [[Batalla de Farsàlia]], [[Quint Cecili Metel Pius Escipió|Quint Metel Escipió]], que era a Efes, va voler arrabassar elels dinerdiners del temple, però fouPompeu cridatel perva Pompeucridar per unir-se a ell a l'[[Província de l'Epir|Epir]].
Quan [[Mitridates VI Eupator|Mitridates]] va envair Jònia, fou ben rebut a Efes i es van enderrocar les estàtues dels romans. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar. Mitridates va visitar la regió i es va casar amb Monime, la filla de Filòpomen d'Estratònice de Cària, i va designar a aquest com a governador d'Efes.
 
Després de la derrota de [[Marc Juni Brut]] i Casi[[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] a la [[PhilippiBatalla de Filipos]], [[Marc Antoni]] va visitar Efes i va fer-hi esplèndids sacrificis a la dea,. i vaVa perdonar els partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribut de 10 anys en un sol any, argumentant que (Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Casi). Els efesis van demanar perdó i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res, i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys, diu Apià.
Aviat els efesis es van revoltar i van matar el general pòntic Zenobi, el mateix que havia deportat la gent de [[Quios]]. [[Sul·la]], després de derrotar Mitridates, va castigar Efes, a la qual va imposar una dura contribució.
 
A Efes, en un santuari del temple de [[Diana]], Marc Antoni va capturar els germans de Cleòpatra i els va fer matar segons [[Dió Casi]], però [[Apià]] diu que fouva ser [[Arsínoe IV|Arsínoe]], la germana de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] qui va ordenar les morts, i que el fet va passar al temple d'Artemisi Leucofrina a [[Milet]], i que Arsínoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.
Efes, després d'això, ja no va tenir una autonomia real. Era un port dels romans. Ciceró va ser-hi el [[51 aC]], quan va anar a la seva província de [[Cilícia]]. Després de [[Farsàlia]], Metel Escipió, que era a Efes, va voler arrabassar el diner del temple, però fou cridat per Pompeu per unir-se a ell a l'[[Província de l'Epir|Epir]].
 
Abans de la [[Batalla d'Àccium]], la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes, on va arribar amb la reina. Després de la batalla, l'any [[31 aC]], Efes, per suggestió d'[[Octavi August]], va dedicar estàtues a [[Juli Cèsar]] a qui havia divinitzat.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DE%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Dephesus-geo |consulta=28 de març de 2021 |títol=Ephesus |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
Després de la derrota de Brut i Casi a [[Philippi]], [[Marc Antoni]] va visitar Efes i va fer-hi sacrificis a la dea, i va perdonar els partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribut de 10 anys en un sol any (Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Casi). Els efesis van demanar perdó i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res, i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys.
 
A Efes, en un santuari del temple de Diana, Marc Antoni va capturar els germans de Cleòpatra i els va fer matar segons [[Dió Casi]], però [[Apià]] diu que fou Arsínoe, la germana de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]], i que el fet va passar al temple d'Artemisi Leucofrina a [[Milet]], i que Arsínoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.
 
Abans d'[[Accium]], la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes, on va arribar amb la reina. Després de la batalla ([[31 aC]]) Efes, per suggestió d'Octavi August, va dedicar estàtues a [[Juli Cèsar]].
 
== Fills il·lustres ==
HomesAlguns homes il·lustres de la ciutat foren, segons Estrabó<ref>Estrabó. ''[[Geografia d'Estrabó|Geografia]]'', 540; 577; 639</ref> van ser:
 
* [[Heràclit l'Obscur]], un filòsof.
* [[Hermòdor d'Efes]], un polític exiliat que va instruir als romans en el dret grec.
* [[Hiponax d'Efes]], poeta.
* [[Parrasi]], pintor.
* [[Apel·les de Colofó]], a qui Estrabó fa efesi sense ser-ho.
* Apel·les d'Efes.
* [[Alexandre l'il·luminat|Alexandre l'Il·luminat]], polític i escriptor d'història, astronomia i geografia, en poemes de vers hexàmetre.
 
Altres personatges notables no esmentats per Estrabó:
* Apel[[Cal·les d'Efes]], poeta.
 
* [[Cal·linos d'Efes]], poeta.
* [[Artemidor d'Efes]], geògraf.
* [[Zenòdot d'Efes]], bibliotecari d'Alexandria.
* [[Sant Màxim d'Efes]], màrtirfilòsof neoplatònic mestre de [[Julià l'Apòstata]].
* Agasi[[Agàsies d'Efes]], escultor.
 
== La ciutat sota l'imperi ==
Durant l'imperi la ciutat va prosperar. Quan la va visitar [[Estrabó]], era molt rica i s'hi feia tota mena de comerç i tota la regió, fins a [[Capadòcia]], era plena de camins (vies) que facilitaven l'intercanvi comercial. Diu que hi havia un senat dirigit(γερουσία pels"gerousía") amb uns funcionaris anomenats ''epilects'' que governavagestionaven els assumptes de la ciutat, senat que havia estat instituït per Lisímac. La ciutat reunia la [[Bulé]], tenia un ''grammateus'' (γραμματεύς), funcionari comú a totes les ciutats gregues, i un [[arcont]] es cuidava del registre de títols.
 
A l'època de [[Tiberi]] vahi volerhavia eliminargrans elqueixes sobre l'abús del dret d'asilassil delal temple d'Efes, adret laque qualva cosavoler eliminar, però els efesis ess'hi van oposar dient que havia estat acceptatreconegut per perses, macedonis i romans fins llavors;aquell lmoment. [[Plutarc]] diu que el dret d'asil s'utilitzava normalment per delinqüents i deutors. El port es va arreglar en temps de [[Neró]], per obra del governador[[procònsol]] d'Àsia, [[Barea SoranusSorà]].
 
ElL'any [[262 aC]], la ciutat i el temple forenvan ser assolats pels [[gots]]. El temple va quedar destruït i ja no es va reconstruir. Des de llavors va perdre importància.
 
== Sant Pau de Tars i els efesis ==
[[Pau de Tars|Sant Pau]] va visitar Efes i s'hi va estar tres anys. Una església cristiana es va establir aviat a la ciutat. La ''[[Carta als Efesis|carta de Sant Pau als efesis]]'' forma part del ''[[Nou testament]]''. El [[22 de juny]] del [[341]], es va celebrar a la ciutat el [[III Concili d'Efes|III Concili general d'Efes]] convocat pel papa Sant [[Celesti I]] i impulsat per [[Ciril d'Alexandria]] per combatre el [[nestorianisme]].
 
== Els darrers segles ==
La ciutat va patir atacs musulmans als segles VII, VIII i IX. Al {{segle|XI}}, forenla van atacar els turcs seldjucidesselèucides. Va acabar desapareixent al {{segle|XIII}} o amb l'arribada de [[Tamerlà]] ([[1400]]). Tamerlà va acampar allí i l'esmenta comanomena ''Ayazlic''.
 
== Ruïnes ==
[[Fitxer:Efez odeon RB.jpg|miniatura|Odeó.]]
{{CN|data=octubre de 2019|Les ruïnes d'Efes són de les més importants del món}}. Cal esmentar entre les coses que es conserven parcialment:<ref>{{Ref-web|url = http://www.ephesus.us/|títol=Ephesus ancient city| consulta = 12/12/2014|llengua =anglès| editor =}}</ref>
 
* El [[temple d'Àrtemis]], una de les set meravelles del món antic, amb 120 columnes de 20 metres d'altura (de les quals, només en resta una).
* El teatre, amb capacitat per a 25.000 persones i que acollia també espectacles de circ.
* La [[biblioteca de Cels]], un ciutadà romà que la va construir en memòria del seu pare.
* La caseta de Maria, on la llegenda diu que va viure i morir la Verge Maria (és del segle VII).
* L'església de Sant Joan, del {{segle|VI}}, lloc on suposadament sant [[Joan Evangelista]] va escriure el seu [[Evangeli segons Joan|evangeli]].
 
== Culte d'Àrtemis ==
*{{Article [[principal|Temple d'Àrtemis]]}}
[[Fitxer:Karte Ephesos MKL1888.png|miniatura|Plànol de l'antiga Efes.]]
Els jònicsjonis ja van trobar establert el culte a [[Àrtemis]] quan van arribar al país (o almenys a una deïtat amb molts pits a la qual van donar aquest nom). En temps de Cresos ja existia el temple. L{{'}}''heraion'' era més gran que el de [[Herèon de Samos|Samos]], construït per [[Teodor (fill de Telecles)|Teodor]] i Rocos[[Rec]]. L'arquitecte d'Efes és esmentat per Estrabó sota el nom de ''Kersifrò'' i després en fou ampliat per un altre. L'estàtua de la dea era d'or. A la rodalia del temple, hi havia el rierol anomenat ''Selinos''. Xenofont era a Efes quan es va unir a Agesilau en la seva marxa d'Àsia a Beòcia i hi va fer ofrenes en nom dels deu mil. El culte foua portatÀrtemis pelsel van prrtar els foceus a [[Massàlia]] i aquesta a les seves factories. El temple fouva destruïtser (incendiat) per Herostrat[[Heròstrat d'Efes|Heròstrat]], segon es diu, la nit en què va néixer Alexandre el Gran, amb l'únic propòsit de serfer-se famós, però fouel reconstruïtva perreconstruir un arquitecte amb el nom probable del qual, difícil de llegir pera Estrabó, seria ''Dinòcrates'', segurament [[Dinòcrates de Macedònia]]. Alexandre, quan va entrar a la ciutat, va oferir de pagar totes les despeses de reconstrucció, però la ciutat no ho va acceptar i es va limitar a posar el nom del conqueridor al temple. La reconstrucció va durar 220 anys, tot i que la gent d'Efes hi van col·laborar al màxim. FouEstava construït en un terreny pantanós per protegir-lo dels terratrèmols i va restar-hi fins a la incursió dels gots del [[262]].
 
== Els set dorments d'Efes ==
{{article principal|Set Dorments d'Efes}}
La ''[[Llegenda àuria]]'' parla de set funcionaris del Palau d'Efes que durant la persecució dels cristians organitzada per l'emperador romà [[Deci (emperador romà)|Deci]] (249-251), van ser acusats de cristians. Van repartir els seus diners entre els pobres i es van amagar en una cova propera. L'emperador va buscar els set i al trobar-los va fer emparedar l'entrada de la cova. Van quedar misteriosament adormits, i no van ser trobats fins al regnat de l'emperador [[Teodosi II el Jove]] l'any 378.<ref>[[Iacopo da Varazze]]. ''Llegenda àurea'', cap. 292-298</ref>
 
== Referències ==
== Vegeu també ==
* [[Efèsia]]
* [[Temple d'Àrtemis]]
 
{{Cronica de Ramon Muntaner}}
{{Viccionari-lateral|efes}}
 
{{ORDENA:Efes}}
[[Categoria:Efes| ]]
38.842

modificacions

Menú de navegació