Guillem Berenguer: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Guillem Berenguer de Barcelona''' (? - [[1212]]), fill bord del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]], fou [[abat de Mont Aragón |
'''Guillem Berenguer de Barcelona''' (? - [[1212]]), fill bord del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]], fou [[abat de Mont Aragón]], [[bisbe de Lleida]] i [[arquebisbe de Narbona]]. |
||
== Orígens familiars == |
== Orígens familiars == |
||
Va ser fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]]. |
|||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
El [[1170]] fou nomenat bisbe de |
El [[1170]] fou nomenat bisbe de Tarassona però decidí no prendre'n possessió i escollí ésser [[abat de Mont Aragón]]. Del [[1177]] al [[1191]] fou [[bisbe de Lleida]], des d'ón hagué de combatre els [[càtars]]. El [[1179]] participà en el [[III Concili del Laterà]] celebrat a [[Roma]]] i el [[1180]] al concili provincial de Lleida per donar-ne a conèixer les decisions, per tal d'aplicar-les a la província tarraconense. El [[1186]] va jurar davant del capítol de la catedral mantenir i conservar els privilegis i concessions que el bisbe [[Guillem Pere de Ravidats]] havia concedit. Del [[1191]] al [[1212]] fou arquebisbe de Narbona. El [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] el privà de l'[[Abadia de Mont Aragón]]. |
||
==Vegeu també== |
|||
* [[Abadia de Mont Aragón]] |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 12:54, 28 set 2008
Guillem Berenguer de Barcelona (? - 1212), fill bord del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, fou abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.
Orígens familiars
Va ser fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Biografia
El 1170 fou nomenat bisbe de Tarassona però decidí no prendre'n possessió i escollí ésser abat de Mont Aragón. Del 1177 al 1191 fou bisbe de Lleida, des d'ón hagué de combatre els càtars. El 1179 participà en el III Concili del Laterà celebrat a Roma] i el 1180 al concili provincial de Lleida per donar-ne a conèixer les decisions, per tal d'aplicar-les a la província tarraconense. El 1186 va jurar davant del capítol de la catedral mantenir i conservar els privilegis i concessions que el bisbe Guillem Pere de Ravidats havia concedit. Del 1191 al 1212 fou arquebisbe de Narbona. El Papa Innocenci III el privà de l'Abadia de Mont Aragón.