Fares (Acaia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula geografia política}} |
{{Infotaula geografia política}} |
||
'''Fares''' ({{lang-grc|''Φαραί''}}, [[gentilici]] ''Φαραιεύς'', català ''fareu'')<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |any=2015 |pàgina=1783 |isbn=9788441224223}}</ref> era una ciutat d'[[Acaia]] que, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els [[aqueus]]. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.<ref name= |
'''Fares''' ({{lang-grc|''Φαραί''}}, [[gentilici]] ''Φαραιεύς'', català ''fareu'')<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |any=2015 |pàgina=1783 |isbn=9788441224223}}</ref> era una ciutat d'[[Acaia]] que, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els [[aqueus]]. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.<ref name=:0>Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]''. VII, 6.1.</ref> A l'Olimpíada CXXIV (285-{{aC|281}}) va ser una de les quatre ciutats que va restaurar la [[Lliga Aquea]].<ref>[[Polibi]]. ''Històries''. II, 41.</ref> Pausànies també diu que era tributària de [[Patres]] per decisió d'[[August]]. Al mig de l'àgora hi havia l'[[Oracle d'Hermes]]. També hi havia una font, la "Font d'Hermes", amb peixos, que no es podien pescar perquè es considerava que estaven dedicats al déu. Vora la imatge d'Hermes hi havia trenta pedres quadrangulars que tenien els noms dels déus i les deesses, i eren adorades.<ref name=:0/> Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de Prevezó.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DP%3Aentry+group%3D8%3Aentry%3Dpharae-geo |consulta=27 de gener de 2021 |títol=Pharae |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 14:24, 30 març 2021
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
| Regió | Grècia Occidental | |||
| Unitat perifèrica | Prefectura d'Acaia | |||
| Municipi | Erymanthos Municipality (en)   | |||
Fares (grec antic: Φαραί, gentilici Φαραιεύς, català fareu)[1] era una ciutat d'Acaia que, segons Pausànies, va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els aqueus. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.[2] A l'Olimpíada CXXIV (285-281 aC) va ser una de les quatre ciutats que va restaurar la Lliga Aquea.[3] Pausànies també diu que era tributària de Patres per decisió d'August. Al mig de l'àgora hi havia l'Oracle d'Hermes. També hi havia una font, la "Font d'Hermes", amb peixos, que no es podien pescar perquè es considerava que estaven dedicats al déu. Vora la imatge d'Hermes hi havia trenta pedres quadrangulars que tenien els noms dels déus i les deesses, i eren adorades.[2] Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de Prevezó.[4]
Referències
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1783. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Pausànies. Descripció de Grècia. VII, 6.1.
- ↑ Polibi. Històries. II, 41.
- ↑ Smith, William (ed.). «Pharae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 27 gener 2021].