Senyor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|right|260px|Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor Senyor (''en llatí: dominus'') és qui té domini sob...».
 
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:


==Expresió religiosa==
==Expresió religiosa==
En les [[religió|religions]] judeocristianes es sol aplicar a [[Déu]], emprant en aquest cas les majúscules "El Senyor". En el cristianisme també s'empra el títol per referir-se a [[Crist]], tradició que ja es troba refelxada en les [[epístola|espístoles]] de [[Pau de Tarsos]] entre els anys [[51]] i [[67]].
En les [[religió|religions]] judeocristianes es sol aplicar a [[Déu]], emprant en aquest cas les majúscules "El Senyor". En el cristianisme també s'empra el títol per referir-se a [[Crist]], tradició que ja es troba refelxada en les [[epístola|espístoles]] de [[Pau de Tars]] entre els anys [[51]] i [[67]].


[[Categoria:Títols nobiliaris]]
[[Categoria:Títols nobiliaris]]
Línia 16: Línia 16:
[[de:Herr]]
[[de:Herr]]
[[en:Mister (Mr.)]]
[[en:Mister (Mr.)]]
[[en:Señor]]
[[es:Señor]]
[[fr:Monsieur (formule de politesse)]]
[[fr:Monsieur (formule de politesse)]]
[[gd:Maighstir (labhair ri)]]
[[gd:Maighstir (labhair ri)]]

Revisió del 20:16, 28 set 2008

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor

Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre alguna cosa o algú. En aquest sentit s'apliqen les expresions "senyor dels exèrcits", "senyor del regne" o "senyor de la casa".

Edat Mitjana

A l'Edat Mitjana era el títol del qui tenia un feu, el "senyor feudal", i de manera significativa, el terme feu era sinònim de senyoria, el territori d'un senyor.

Expresió de respecte

El títol de "senyor" o "senyora" davant del cognom s'empra generalment per expresar la condició de casat.

Expresió religiosa

En les religions judeocristianes es sol aplicar a Déu, emprant en aquest cas les majúscules "El Senyor". En el cristianisme també s'empra el títol per referir-se a Crist, tradició que ja es troba refelxada en les espístoles de Pau de Tars entre els anys 51 i 67.