Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica. i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i l'objectiu fos l'engrandiment i unitat de la Pàtria (Espanya). Les J.O.N.S són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en cinc punts:

• Indiscutible unitat d'Espanya.
• Respecte a la tradició religiosa
• Apel·lació a la joventut ( l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys).
• Aferrissat antimarxisme
• Proposta econòmica de sindicació obligatòria, control públic de la riquesa i dignificació plena dels treballadors

L'11 de febrer de 1934 es fusionà amb Falange Española. A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta (Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M. Poblador) que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS (febrer del 1934), a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Les JONS tingueren un major dinamisme, però, a València, sobretot el 1933, amb Maximilià Lloret i el seu periòdic Patria Sindicalista.