Vés al contingut

Lluís Marquina i Pichot: diferència entre les revisions

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
 
== Carrera professional ==
Marquina fou estudiant d'[[Enginyeria industrial|Enginyeria Industrial]], carrera que va acabar l'any [[1932]]. Fins al [[1934]] s'especialitzà en [[Enginyeria de so|Enginyeria de So]] a [[França]], on va treballar als [[estudis Tobis]] de [[París]], i a [[Alemanya]], on formà part de l'UFA a [[Berlín|Berlin]]. A Espanya es va fer un lloc als estudis [[Cinematografía Española i Americana|Cinematografía Española i Americana SA]] (CEA) establerts a Madrid sota la presidència de Jacinto Benavente. En poc temps, destacà pels seus coneixements vers la sonorització i va ser promocionat al càrrec de subdirector tècnic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=A.|nom=Pérez Gómez, Angel|títol=Cine español 1951/1978: diccionario de directores|url=https://www.worldcat.org/oclc/7273505|data=D.L. 1979|editorial=Mensajero|lloc=Bilbao|isbn=8427111738}}</ref> En aquesta etapa va sonoritzar ''El agua en el suelo'' ([[1934]]) i ''Vidas rotas'' ([[1935]]) ambdues dirigides per [[Eusebio F. Ardavín]]. També es va encarregar de la cinta de [[Benito Perojo]] ''Rumbo al Cairo'' ([[1935]]) i de ''La Traviesa Molinera'' de [[Harry d'Abbadie d'Arrast|H. D'Abbadie D'Arrast]] ([[1934]]), a més fou màxim responsable de la sonorització de diversos musicals.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América|url=https://www.worldcat.org/oclc/726828469|data=2011-<2012>|editorial=SGAE|lloc=Madrid|isbn=9788480488211}}</ref>
 
La irrupció en el cinema de Marquina arribà de la mà de [[Luis Buñuel Portolés|Luis Buñuel]]. El director de [[Calanda]] que en aquell moment dirigia la productora [[Filmófono]] li oferí fer-se càrrec del rodatge de ''Don Quintín el amargao'' ([[1935]]). La rebuda per part dels espectadors propicià la realització d'una segona part titulada ''El bailarín y el trabajador'' ([[1936]])'','' que ell mateix guionitzà.<ref name=":0"/>
 
Durant la Guerra Civil Espanyola es va fer càrrec de la sonorització del film de propaganda nacional ''Alma y nervio de España'' dirigit per [[J. Martínez Arboleya]] ([[1937]]). També treballà en el primer Noticiari de [[Falange Española]]. Més tard, es traslladà a Argentina on va codirigir ''La chismosa'' amb [[Enrique Susini]] i va coescriure ''Así es la vida'' del director [[F. Mugica]].<ref name=":0"/>
 
En tornar a Espanya començà a treballar per la productora [[Cifesa]]. Amb la productora col·laborà fins al [[1944]] i hi realitzà diversos projectes. En destaquen dues coproduccions amb italià, una comèdia en col·laboració amb el seu pare i diversos melodrames.<ref name=":0"/>
 
Marquina patí una caiguda de popularitat que allunya el públic de les seves pel·lícules. De [[1945]] a [[1948]] no dirigí cap film. No obstant així si va actuar com a assessor de direcció.<ref name=":0"/>
 
El 1955 decidí fundar la productora DIA, que s'encarrega de produir diversos films de diferents directors. Durant aquesta etapa va produir ''Congreso en Sevilla'' ([[1955]]) de [[A. Román]] i ''Los maridos no cenan en casa'' ([[1956]]) de [[J. Mihura]], entre d'altres. La seva etapa com a productor va acabar a principis dels seixanta. Llavors es va tornar a dedicar únicament a la direcció cinematogràfica.<ref name=":0"/>
 
També fou col·laborador de ràdio i televisió.<ref name=":0"/>
 
== Filmografia<ref name=":0"/><ref>{{Ref-llibre|cognom=Pérez Perucha|nom=Julio|títol=El cinema de Luis Marquina|data=Octubre 1983|editorial=28 Semana Internacional de Cine de Valladolid|isbn=8450078350}}</ref> ==
'''Director'''
* 1935. ''Don Quintín el amargao''
2.733.238

modificacions