Deimos (satèl·lit): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu enllaç al propi article
#MartCCCB
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia|Dimos}}
{{polisèmia|Dimos}}
{{Infotaula satèl·lit|imatge=Deimos-MRO.jpg|peu=Fotografia de '''Deimos''' feta per l'instrument HiRISE de la [[Mars Reconnaissance Orbiter]] el 21 de febrer de 2009. Els colors han estat realçats.}}
{{Infotaula satèl·lit|imatge=Deimos-MRO.jpg|peu=Fotografia de '''Deimos''' feta per l'instrument HiRISE de la [[Mars Reconnaissance Orbiter]] el 21 de febrer de 2009. Els colors han estat realçats.}}
'''Deimos''' és el més petit i el més exterior dels dos [[satèl·lit natural|satèl·lits]] de [[Mart (planeta)|Mart]]. Va ser descobert per [[Asaph Hall]] el [[12 d'agost]] de [[1877]].
'''Deimos''' és el més petit i el més exterior dels dos [[satèl·lit natural|satèl·lits]] de [[Mart (planeta)|Mart]]. Va ser descobert per [[Asaph Hall]] el [[12 d'agost]] de [[1877]] quan buscava específicament si Mart tenia llunes.


== Nom ==
== Nom ==
Línia 7: Línia 7:


== Característiques físiques ==
== Característiques físiques ==
Deimos és massa petit per a tenir forma [[esfera|esfèrica]]; les dimensions en són 15 x 12 x 10 [[km]].
Deimos és massa petit per a tenir forma [[esfera|esfèrica]]; les dimensions en són 15 x 12 x 10 [[km]]. La seva albedo és baixa, com la d'un [[asteroide de tipus C]], fins i tot alguns estudis apuntes que podria ser de tipus D. S'ha fotografiat gairebé la seva superfície sencera en les diverses missions d'exploració de Mart però encara no s'ha programat cap missió d'estudi específic del satèl·lit.


Està compost per roca rica en [[carboni]] ([[condrita carbonatada]]) i gel. La [[superfície]] és plena de [[Cràter d'impacte|cràters d'impacte]], però no tan profunds com els de [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]], a causa que alguns cràters s'han omplert de [[regòlit]]. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre.
Està compost per roca rica en [[carboni]] ([[condrita carbonatada]]) i gel. La [[superfície]] és plena de [[Cràter d'impacte|cràters d'impacte]], però no tan profunds com els de [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]], a causa que alguns cràters s'han omplert de [[regòlit]]. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre. Els seus nom venen dels escriptors homònims perquè aquests van especular amb l'existència de llunes marcianes abans que es descobrissin realment.


Deimos, així com Fobos, eren, segurament, [[asteroide]]s que van ser capturats per la força de [[gravetat]] de [[Mart (planeta)|Mart]], probablement després que la gravetat de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons que fan pensar que siguen cossos formats a l'entorn del [[planeta]] alhora que aquest es formava.
Deimos, així com Fobos, eren, segurament, [[asteroide]]s que van ser capturats per la força de [[gravetat]] de [[Mart (planeta)|Mart]], probablement després que la gravetat de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons que fan pensar que siguen cossos formats a l'entorn del [[planeta]] alhora que aquest es formava.


== Característiques orbitals ==
== Característiques orbitals ==
Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de [[Venus (planeta)|Venus]] vist des de la [[Terra]].
Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de [[Venus (planeta)|Venus]] vist des de la [[Terra]]. A més a més, el període d'observació és breu, quan Mart es trona en [[Oposició (astronomia)|oposició]] a la Terra.


Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva [[òrbita]]. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'est i la seva posta, per l'oest. El més curiós és que, durant eix temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta, es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del [[Sol|disc solar]].
Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva [[òrbita]]. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'est i la seva posta, per l'oest. El més curiós és que, durant eix temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta, es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del [[Sol|disc solar]].


Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del [[paral·lel]] 82º. De tota manera, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poc les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes de temps, ja que en gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga, sense ser il·luminat per la llum solar.
Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del [[paral·lel]] 82º. De tota manera, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poc les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes de temps, ja que en gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga, sense ser il·luminat per la llum solar. Presenta [[scoblament de marea]] i per tant des de Mart sempre es veu la mateixa cara de Deimos.<ref> David Shayler, Andrew Salmon, Michael Derek Shayler, ''Phobos and Deimos, in Marswalk One: first steps on a new planet'', Springer, 2005, pp. 16-17, ISBN 1-85233-792-3.</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 09:57, 8 abr 2021

Per a altres significats, vegeu «Dimos».
Infotaula objecte astronòmicDeimos 
Fotografia de Deimos feta per l'instrument HiRISE de la Mars Reconnaissance Orbiter el 21 de febrer de 2009. Els colors han estat realçats.
TipusSatèl·lits de Mart Modifica el valor a Wikidata
Descobert perAsaph Hall[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment12 agost 1877[2] Modifica el valor a Wikidata
EpònimDimos Modifica el valor a Wikidata
Cos pareMart Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside23.470,9 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside23.455,5 km Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a23.458 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0002 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1,26 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i27,58 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre12,4 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)12,89 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa1,48 Eg[4] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,471 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,003 m/s² Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,068 Modifica el valor a Wikidata

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 12 d'agost de 1877 quan buscava específicament si Mart tenia llunes.

Nom

El seu nom prové de la mitologia grega i significa 'terror'. Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan, que el va treure de la Ilíada, en què Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.

Característiques físiques

Deimos és massa petit per a tenir forma esfèrica; les dimensions en són 15 x 12 x 10 km. La seva albedo és baixa, com la d'un asteroide de tipus C, fins i tot alguns estudis apuntes que podria ser de tipus D. S'ha fotografiat gairebé la seva superfície sencera en les diverses missions d'exploració de Mart però encara no s'ha programat cap missió d'estudi específic del satèl·lit.

Està compost per roca rica en carboni (condrita carbonatada) i gel. La superfície és plena de cràters d'impacte, però no tan profunds com els de Fobos, a causa que alguns cràters s'han omplert de regòlit. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre. Els seus nom venen dels escriptors homònims perquè aquests van especular amb l'existència de llunes marcianes abans que es descobrissin realment.

Deimos, així com Fobos, eren, segurament, asteroides que van ser capturats per la força de gravetat de Mart, probablement després que la gravetat de Júpiter en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons que fan pensar que siguen cossos formats a l'entorn del planeta alhora que aquest es formava.

Característiques orbitals

Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de Venus vist des de la Terra. A més a més, el període d'observació és breu, quan Mart es trona en oposició a la Terra.

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'est i la seva posta, per l'oest. El més curiós és que, durant eix temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta, es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del disc solar.

Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º. De tota manera, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poc les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes de temps, ja que en gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga, sense ser il·luminat per la llum solar. Presenta scoblament de marea i per tant des de Mart sempre es veu la mateixa cara de Deimos.[5]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  2. ↑ URL de la referència: https://iopscience.iop.org/article/10.1086/122784. DOI: 10.1086/122784.
  3. ↑ URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem#mars. Data de consulta: 27 juny 2009.
  4. ↑ Data de consulta: 5 setembre 2020. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par.
  5. ↑ David Shayler, Andrew Salmon, Michael Derek Shayler, Phobos and Deimos, in Marswalk One: first steps on a new planet, Springer, 2005, pp. 16-17, ISBN 1-85233-792-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deimos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deimos_(satèl·lit)&oldid=26920988»