Vologès IV de Pàrtia: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
El [[166]] els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a [[Mesopotàmia]] creuant l'[[Eufrates]] i després el [[Tigris]], arribant fins a [[Susa]]. [[Selèucia]] fou ocupada i l’exèrcit romà va entrar a la capital [[Ctesifont]] que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi. |
El [[166]] els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a [[Mesopotàmia]] creuant l'[[Eufrates]] i després el [[Tigris]], arribant fins a [[Susa]]. [[Selèucia]] fou ocupada i l’exèrcit romà va entrar a la capital [[Ctesifont]] que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi. |
||
Vers el [[190]] es va rebel•lar [[ |
Vers el [[190]] es va rebel•lar [[Osroes II de Pàrtia|Osroes II]] a l'[[Atropatene]], però a la mort del rei el [[191]] fou Vologès V, de la branca [[arsàcida]] d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II. |
||
{| align="center" cellpadding="2" border="2" |
{| align="center" cellpadding="2" border="2" |
||
Revisió del 16:42, 19 des 2005
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.
Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Pàrtia.
Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116.
Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col•locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar (segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2).
El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l’emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal•lar una guarnició romana que al menys hi va romandre fins el 185. Mart Veró que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.
El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia fou ocupada i l’exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi.
Vers el 190 es va rebel•lar Osroes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
| Precedit per: Vologès III |
Imperi Part | Succeït per: Vologès V |