Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Lluismdies/proves»

Salta a la navegació Salta a la cerca
editant
(editant)
Etiqueta: editor de codi 2017
(editant)
Etiqueta: editor de codi 2017
 
== Biografia ==
Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la [[Universitat Bocconi]] de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano] {{en}}</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires]., [[Radio Sefarad]].</ref>
 
Ja a [[Israel]], estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en [[judeocastellà]], organitzat per l'emissora [[Kol Yisrael|Kol Israel]]. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva [[llengua materna]]. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular ''Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola'' ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a [[Jerusalem]].<ref>[http://www.grijalvo.com/Matilda_Koen_Sarano/b_Matilda_curriculum_espanol.htm Currículum de Matilda Koen-Sarano]</ref> L'abril de 2009 publicà el seu llibre més recent, ''Kon bayles i kantes Sefaradis de dor en dor'' ("Amb balls i cançons sefardites de generació en generació).<ref>[http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx L'últim llibre de Matilda Koen-Sarano, “Kon bayles i kantes”] {{Wayback|url=http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx |date=20110719072209 }}, Şalom. {{lad}}</ref>
 
=== Guions ===
* ''Sefaradís de dor en dor, music soap opera.'', Musicmúsica byde Hayim Tsur., IsraeliMinisteri Ministryd'Educació fori Education andCultura, CultureJerusalem, Jerusalén. 1997. AdaptedAdaptat forper thea Radiola inràdio el 1999. {{lad}}
 
* ''Mil i un Djohá'', komediacomèdia muzikalmusical, (múzikamúsica de Hayim Tsur), Edisiónedició de lal'autora, AutoraJerusalem, Jerusalén19981998. {{lad}}
 
* ''Maridos i mujeres'', radioradionovela soapmusical opera inen 12 sketches,episodis musicamb bymúsica de Hayim Tsur, Edisiónedició de lal'autora, Autora. JerusalénJerusalem, 2000. {{lad}}
 
* ''Tres ermanikas'', komediacomèdia radiofónika,radiofònica musicamb ofmúsica de Hayim Tsur, Edisiónedició de lal'autora, Autora. JerusalénJerusalem, 2000 (in Ladino). Adaptado en una obra enAdaptat 2004. {{lad}}
 
=== Material didáctico para cursos ===
20.395

modificacions

Menú de navegació