Via fora els adormits: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 3: Línia 3:
'''Via fora els adormits''' fou un opuscle antiborbònic publicat a [[Barcelona]] el [[1734]], una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el [[1714]] i a la reclamació dels territoris cedits a [[França]] per la [[Pau dels Pirineus]], i reivindica la creació d'un ''domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure'', o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o [[regne d'Aragó]], aliada a una república galaico-portuguesa.
'''Via fora els adormits''' fou un opuscle antiborbònic publicat a [[Barcelona]] el [[1734]], una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el [[1714]] i a la reclamació dels territoris cedits a [[França]] per la [[Pau dels Pirineus]], i reivindica la creació d'un ''domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure'', o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o [[regne d'Aragó]], aliada a una república galaico-portuguesa.


A més de la justificació de la necessitat de les constitucions catalanes, fa una denúncia de l'incompliment de les obligacions contretes pel [[Rei d'Anglaterra]] amb els catalans en el [[pacte de Gènova]] de [[1705]], de fer respectar les seves llibertats. Aquesta publicació, publicada 20 anys després de l'entrada a Barcelona de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], posa de manifest la persistència de la consciència nacional catalana malgrat la manca d'institucions pròpies.
A més de la justificació de la necessitat de les constitucions catalanes, fa una denúncia de l'incompliment de les obligacions contretes pel [[Rei d'Anglaterra]] amb els catalans en el [[pacte de Gènova]] de [[1705]], de fer respectar les seves llibertats. Aquesta publicació, publicada 20 anys després de l'entrada a Barcelona de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], posa de manifest la persistència de la consciència nacional catalana malgrat la manca d'institucions pròpies.


El text fou publicat en una traducció francesa contemporània i fou redescobert per [[Josep Narcís Roca i Farreras]] el 1859, qui el recuperarà per al [[catalanisme]]. El diari [[La Veu de Catalunya]] el va reeditar en català el [[1898]], i el 1974 la historiadora [[Eva Serra i Puig]] el va analitzar a la revista [[Serra d'Or]].
El text fou publicat en una traducció francesa contemporània i fou redescobert per [[Josep Narcís Roca i Farreras]] el 1859, qui el recuperarà per al [[catalanisme]]. El diari [[La Veu de Catalunya]] el va reeditar en català el [[1898]], i el 1974 la historiadora [[Eva Serra i Puig]] el va analitzar a la revista [[Serra d'Or]].

Revisió del 11:19, 16 abr 2021

Infotaula documentVia fora els adormits
Tipusdocument Modifica el valor a Wikidata
Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents

Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

A més de la justificació de la necessitat de les constitucions catalanes, fa una denúncia de l'incompliment de les obligacions contretes pel Rei d'Anglaterra amb els catalans en el pacte de Gènova de 1705, de fer respectar les seves llibertats. Aquesta publicació, publicada 20 anys després de l'entrada a Barcelona de Felip V, posa de manifest la persistència de la consciència nacional catalana malgrat la manca d'institucions pròpies.

El text fou publicat en una traducció francesa contemporània i fou redescobert per Josep Narcís Roca i Farreras el 1859, qui el recuperarà per al catalanisme. El diari La Veu de Catalunya el va reeditar en català el 1898, i el 1974 la historiadora Eva Serra i Puig el va analitzar a la revista Serra d'Or.

Vegeu també

Referències