William Rowan Hamilton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| conegut_per = [[Quaternions]]<br>[[Hamiltonià]]<br>[[Principi de Hamilton]]<br>[[Mecànica hamiltoniana]]<br>[[Equació de Hamilton-Jacobi]]<br>[[Camí hamiltonià]]<br>[[Símbol nabla]]<br>[[Formulació hamiltoniana]] |
| conegut_per = [[Quaternions]]<br />[[Hamiltonià]]<br />[[Principi de Hamilton]]<br />[[Mecànica hamiltoniana]]<br />[[Equació de Hamilton-Jacobi]]<br />[[Camí hamiltonià]]<br />[[Símbol nabla]]<br />[[Formulació hamiltoniana]] |
||
| influi_en = [[John Thomas Graves]] |
| influi_en = [[John Thomas Graves]] |
||
}} |
}} |
||
{{IniciBio}}<ref>{{Ref-web|url=http://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Hamilton.html|títol=Sir William Rowan Hamilton|consulta=28 març 2020|llengua=|editor=}}</ref> va ser un [[matemàtic]], [[físic]] i [[astrònom]] [[irlandès]]. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels [[Quaternió|quaternions]], teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la [[mecànica quàntica]]. |
{{IniciBio}}<ref>{{Ref-web|url= http://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Hamilton.html|títol=Sir William Rowan Hamilton| consulta=28 març 2020|llengua=| editor=}}</ref> va ser un [[matemàtic]], [[físic]] i [[astrònom]] [[irlandès]]. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels [[Quaternió|quaternions]], teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la [[mecànica quàntica]]. |
||
== Vida i Obra == |
== Vida i Obra == |
||
Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de [[Trim (Meath)|Trim]] ([[Comtat de Meath]]) fins al seu ingrés al [[Trinity College (Dublín)]] amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom [[John Brinkley]].<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 61.</ref> |
Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de [[Trim (Meath)|Trim]] ([[Comtat de Meath]]) fins al seu ingrés al [[Trinity College (Dublín)]] amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom [[John Brinkley]].<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 61.</ref> |
||
El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 62.</ref> L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el |
El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.<ref>{{versaleta|O'Connor & Robertson}}, pàgina 62.</ref> L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el d'Astrònom Reial d'Irlanda.<ref>{{versaleta|Wilkins}}, pàgina 34.</ref> |
||
Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'[[òptica]] i la [[dinàmica]], publicant diversos articles als ''[[Philosophical Transactions]]'' de la [[Royal Society]]. |
Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'[[òptica]] i la [[dinàmica]], publicant diversos articles als ''[[Philosophical Transactions]]'' de la [[Royal Society]]. |
||
[[ |
[[Fitxer:William Rowan Hamilton Plaque - geograph.org.uk - 347941.jpg|miniatura|esquerra|120px|Placa commemorativa al pont de Broome]] |
||
El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els [[quaternions]] i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels [[Nombre complex|nombres complexos]].<ref>{{versaleta|Wilkins}}, pàgina 35.</ref> |
El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els [[quaternions]] i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels [[Nombre complex|nombres complexos]].<ref>{{versaleta|Wilkins}}, pàgina 35.</ref> |
||
| Línia 82: | Línia 82: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* {{MacTutor Biography|id= Hamilton}} {{en}} |
* {{MacTutor Biography|id= Hamilton}} {{en}} |
||
* {{ref-web|nom=Thomas L.|cognom=Hankins|títol=Hamilton, William Rowan|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|url=http://www.encyclopedia.com/people/history/historians-miscellaneous-biographies/william-rowan-hamilton|consulta=31 gener 2017}} |
* {{ref-web|nom=Thomas L.|cognom=Hankins|títol=Hamilton, William Rowan| editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|url= http://www.encyclopedia.com/people/history/historians-miscellaneous-biographies/william-rowan-hamilton| consulta=31 gener 2017}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:03, 19 abr 2021
William Rowan Hamilton (Dublín, 4 d'agost de 1805 - Dublín, 2 de setembre de 1865)[1] va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels quaternions, teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Vida i Obra
Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.[2]
El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.[3] L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el d'Astrònom Reial d'Irlanda.[4]
Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.
El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.[5]
Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.[6]
Referències
Bibliografia
- Hamilton, William Rowan. Arthur Conway, J.I. Synge (eds.). The Mathematical Papers of Sir William Rowan Hamilton (en anglès). Royal Irish Academy, 1931.
- O'Connor, John J; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton 1805-1865». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en (anglès)). CRC Press, 2003, p. 61-68. ISBN 978-1-4200-3317-5.
- Wilkins, David R. «William Rowan Hamilton: mathematical genius» (en (anglès)). Physics World, Vol. 18, Num. 8, 2005, pàg. 33-36. ISSN: 0953-8585.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].