Epidota: diferència entre les revisions
WD |
Grup |
||
| Línia 30: | Línia 30: | ||
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1389.html|consulta=07 11 2015|títol=Epidote|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1389.html|consulta=07 11 2015|títol=Epidote|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
L{{'}}'''epidota''', o epidot, és un [[mineral]] normalment de color verd pistatxo que forma part del |
L{{'}}'''epidota''', o epidot, és un [[mineral]] de la [[Minerals silicats|classe dels silicats]], normalment de color verd pistatxo, que forma part del [[grup de l'epidota]] i està constituït per [[calci]], [[alumini]] i [[ferro]], Ca<sub>2</sub>(Al, Fe)<sub>3</sub>(SiO<sub>4</sub>)<sub>3</sub>(OH). El seu nom prové del grec ''epidotós'' (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista. |
||
== Propietats == |
== Propietats == |
||
Revisió del 16:35, 21 abr 2021
 Epidota | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH) ò {Ca2}{Al2Fe3+}(Si2O7)(SiO4)O(OH) |
| Epònim | addició |
| Localitat tipus | Bourg d'Oisans, Isère, Roine-Alps, França |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.23 |
| Dana | 58.2.1a.7 |
| Heys | 16.21.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular o prismàtic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,8877(14) Å; b = 5,6275(8) Å; c = 10,1517(12) Å; β = 115,383(14)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris |
| Macles | en {100}; comunes de contacte o lamel·lars |
| Exfoliació | bona en la direcció longitudinal |
| Fractura | irregular, desigual, concoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | incolora, blanca o gris |
| Diafanitat | transparent, opaca |
| Densitat | 3,38 a 3,49 g/cm³ (mesurada); 3,43(3) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,715 a 1,751 nβ = 1,725 a 1,784 nγ = 1,734 a 1,797 |
| Birefringència | δ = 0,019 a 0,046 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 90° to 116°, calculat: 62° to 84° |
| Dispersió òptica | strong r > v* |
| Impureses comunes | Al, Mg, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1801 |
| Símbol | Ep |
| Referències | [1] |
L'epidota, o epidot, és un mineral de la classe dels silicats, normalment de color verd pistatxo, que forma part del grup de l'epidota i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.
Propietats
L'epidota és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesant, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.
Localització, extracció i ús
Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s'han trobat boniques cristal·litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d'Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics exemplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Alta Ribagorça).
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidota |