Pobles indígenes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[File:BushmenSan.jpg|thumb|Persones [[san]] de Botswana fan foc amb les mans.]]
[[File:BushmenSan.jpg|thumb|Persones [[san]] de Botswana fan foc amb les mans.]]
Els '''pobles indígenes''', primers pobles, originaris, o [[Aborígen|aborígens]], són [[grups ètnics]] que són els habitants originals d'una [[regió]] determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.<ref>{{Ref-web|títol=Indígenes a l’Àfrica? {{!}} Museu de Cultures del Món|url=https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/montcada/nerin-indigena-africa|consulta=2021-03-17}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Dia Internacional dels Pobles Indígenes|url=https://www.diesinternacionals.cat/calendari/ultim-dia-internacional-dels-pobles-indigenes/2020-08-09/|consulta=2021-03-17|llengua=ca}}</ref> Especialment, si no ha estat en contacte amb altres pobles i [[races]].<ref>{{Ref-web|títol=indígena - Diccionari Català - WordReference.com|url=https://www.wordreference.com/definicio/ind%C3%ADgena|consulta=2021-03-17|llengua=en}}</ref>
Els '''pobles indígenes''', primers pobles, originaris, o [[Aborígen|aborígens]], són [[grups ètnics]] que són els habitants originals d'una [[regió]] determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.<ref>{{Ref-web|títol=Indígenes a l’Àfrica? {{!}} Museu de Cultures del Món|url=https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/montcada/nerin-indigena-africa|consulta=2021-03-17}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Dia Internacional dels Pobles Indígenes|url=https://www.diesinternacionals.cat/calendari/ultim-dia-internacional-dels-pobles-indigenes/2020-08-09/|consulta=2021-03-17|llengua=ca}}</ref> Especialment s'utilitza el terme si aquests pobles no han estat en contacte amb altres pobles i [[races]].<ref>{{Ref-web|títol=indígena - Diccionari Català - WordReference.com|url=https://www.wordreference.com/definicio/ind%C3%ADgena|consulta=2021-03-17|llengua=en}}</ref>


El terme ''indígena'' va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica]] de les persones procedents de [[Amèrica|les Amèriques]] com a [[Esclavitud|esclaus]] d'[[Àfrica]]. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per [[Thomas Browne|Sir Thomas Browne]] el 1646, que va afirmar que "i tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''". <ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Mathewson|nom=Kent|títol=Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes|editorial=Oxford University Press|any=2004|isbn=9780195143195|pàgines=13|capítol=Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues}}</ref> <ref name=":5">{{Ref-web|cognom=Browne|nom=Sir Thomas|data=1646|títol=Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes.|url=http://penelope.uchicago.edu/pseudodoxia/pseudo610.html|consulta=3 March 2021|obra=University of Chicago}}</ref>
El terme ''indígena'' va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica]] de les persones procedents de [[Amèrica|les Amèriques]] com a [[Esclavitud|esclaus]] d'[[Àfrica]]. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per [[Thomas Browne|Sir Thomas Browne]] el 1646, que va afirmar que "i tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''". <ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Mathewson|nom=Kent|títol=Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes|editorial=Oxford University Press|any=2004|isbn=9780195143195|pàgines=13|capítol=Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues}}</ref> <ref name=":5">{{Ref-web|cognom=Browne|nom=Sir Thomas|data=1646|títol=Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes.|url=http://penelope.uchicago.edu/pseudodoxia/pseudo610.html|consulta=3 March 2021|obra=University of Chicago}}</ref>

Revisió del 13:18, 22 abr 2021

Persones san de Botswana fan foc amb les mans.

Els pobles indígenes, primers pobles, originaris, o aborígens, són grups ètnics que són els habitants originals d'una regió determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.[1][2] Especialment s'utilitza el terme si aquests pobles no han estat en contacte amb altres pobles i races.[3]

El terme indígena va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que el van utilitzar per diferenciar els Pobles indígenes d'Amèrica de les persones procedents de les Amèriques com a esclaus d'Àfrica. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per Sir Thomas Browne el 1646, que va afirmar que "i tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de negres que serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'Àfrica des del descobriment de Colom; i no són nadius indígenes o propis d'Amèrica". [4] [5]

Els pobles se solen descriure com a indígenes quan mantenen tradicions o altres aspectes d’una cultura primerenca associada a una regió determinada.[6] No tots els pobles indígenes comparteixen aquesta característica, ja que molts han adoptat elements substancials d’una cultura colonitzadora, com ara el vestit, la religió o la llengua. Els pobles indígenes es poden establir en una regió determinada (sedentària) o poden presentar un estil de vida nòmada en un territori ampli, però generalment s’associen històricament a un territori específic del qual depenen. Les societats indígenes es troben a totes les zones climatològiques habitades i a tots els continents del món, excepte a l’Antàrtida.[7] S'estima que hi ha aproximadament cinc mil nacions indígenes a tot el món. [8]

Com a mínim des del segle XV, les pàtries dels pobles indígenes han estat envaïdes i ocupades per colonitzadors europeus, que inicialment per difondre el cristianisme a través de la Doctrina del Descobriment.[9] Milers de nacions indígenes de tot el món continuen ocupades per prop de dos-cents estats que es van formar com a resultat del colonialisme.[10] Els pobles indígenes continuen enfrontant-se a amenaces per a la seva sobirania, el benestar econòmic, les llengües, les formes de conèixer i l'accés als recursos dels quals depenen les seves cultures. Els drets dels indígenes han estat establerts en el dret internacional per les Nacions Unides, l’ Organització Internacional del Treball i el Banc Mundial.[11] El 2007, l’ONU va emetre una Declaració sobre els drets dels pobles indígenes (UNDRIP) per orientar les polítiques nacionals dels estats membres cap als drets col·lectius dels pobles indígenes, inclosa la cultura, la identitat, la llengua i l’accés a l’ocupació, la salut, l’educació de qualitat i els recursos naturals.[12]

Les estimacions de la població mundial total de pobles indígenes oscil·la entre els 250 i els 600 milions.[13] Això es deu al fet que les designacions i terminologies oficials sobre qui es considera indígena varien àmpliament entre països. Als estats colons colonitzats per europeus, com a Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i Oceania, l'estatus indígena generalment s'aplica sense problemes als grups descendents de pobles que hi vivien abans de la invasió i l'assentament europeu. A Àsia i Àfrica, on viuen la majoria de pobles indígenes, les xifres de població indígena són menys clares i poden fluctuar dràsticament, ja que els estats tendeixen a subinformar la població dels pobles indígenes o definir-los amb una terminologia diferent.[14]

Referències

  1. ↑ «Indígenes a l’Àfrica? | Museu de Cultures del Món». [Consulta: 17 març 2021].
  2. ↑ «Dia Internacional dels Pobles Indígenes». [Consulta: 17 març 2021].
  3. ↑ «indígena - Diccionari Català - WordReference.com» (en anglès). [Consulta: 17 març 2021].
  4. ↑ Mathewson, Kent. «Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues». A: Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes. Oxford University Press, 2004, p. 13. ISBN 9780195143195. 
  5. ↑ Browne, Sir Thomas. «Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes.». University of Chicago, 1646. [Consulta: 3 març 2021].
  6. ↑ «Who are the indigenous and tribal peoples?». www.ilo.org, 22-07-2016.
  7. ↑ Acharya, Deepak and Shrivastava Anshu (2008): Indigenous Herbal Medicines: Tribal Formulations and Traditional Herbal Practices, Aavishkar Publishers Distributor, Jaipur, India. ISBN 978-81-7910-252-7. p. 440
  8. ↑ LaDuke, Winona. «Voices from White Earth: Gaa-waabaabiganikaag». A: People, Land, and Community: Collected E.F. Schumacher Society Lectures. Yale University Press, 1997, p. 24–25. ISBN 9780300071733. 
  9. ↑ Miller, Robert J. Discovering Indigenous Lands: The Doctrine of Discovery in the English Colonies. OUP Oxford, 2010, p. 9–13. ISBN 9780199579815. 
  10. ↑ Taylor Saito, Natsu. «Unsettling Narratives». A: Settler Colonialism, Race, and the Law: Why Structural Racism Persist (eBook). NYU Press, 2020. ISBN 9780814708026. 
  11. ↑ Sanders, Douglas International Journal of Cultural Property, 8, 1999, pàg. 4–13. DOI: 10.1017/S0940739199770591.
  12. ↑ Bodley 2008:2
  13. ↑ Muckle, :>:>Robert J. Indigenous Peoples of North America: A Concise Anthropological Overview. University of Toronto Press, 2012, p. 18. ISBN 9781442604162. 
  14. ↑ McIntosh, Ian Cultural Survival Quarterly Magazine, September 2000.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pobles_indígenes&oldid=27016297»